Migdia del cinquè dia a Moscou (27/08/2006). En dirigeixo en metro al Monestir de Novodèvitxi. Molt bonic. Cúpules, capelles, molta gent caminant-hi. Però a mi m'interessen les tombes dels líders soviètics. On són? Surto del monestir i després de caminar una estona al llarg d'un mur de maons entro en el cementeri...
[Llegint ara l'Autobigrafía de Moscú de Tatiana Pigariova esbrino que aquest cementeri, construït sobre una necròpoli fundada en el segle XVI, fou inaugurat l'any 1898. El mur vermellós que ressegueixo data de 1949]
[Llegint ara l'Autobigrafía de Moscú de Tatiana Pigariova esbrino que aquest cementeri, construït sobre una necròpoli fundada en el segle XVI, fou inaugurat l'any 1898. El mur vermellós que ressegueixo data de 1949]
Cementeri de Novodèvitxi (1a visita)
Algunes imatges del Monestir de Novodèvitxi:
El Monestir als anys 30, irreconeixible comparant-lo amb el seu aspecte actual (Font: http://vintage-everyday.blogspot.com/2011/04/moscow-in-1930s.html)
En aquesta foto criden l'atenció els bancs que hi ha col·locats al davant de cada tomba, talment com si els vius volguessin parlar amb els morts tranquil·lament asseguts
La làpida ens recorda que el mort, Oslikovski, fou Heroi de la Unió Soviètica
Els nínxols mostren una gran varietat de dates d'enterrament. La làpida de la família Kovalev (Kovaleva per a les dones) indica que allà s'hi troben les restes mortals de persones que van morir a l'època de Khrusxov, a l'època de Brèjnev i també fa només uns pocs anys
Tomba de Piotr Dimitrièvitx Grushin, científic i acadèmic dissenyador d'avions i míssils
Tomba de Clàudia Shulzhenko, cantant que durant la Segona Guerra Mundial es va fer molt popular amb la cançó 'Mocador blau'
La tomba més popular del cementeri...
Monument funerari a la tomba de Nikita Serguéievitx Khrusxov, obra d'Ernst Neizvesni, jove escultor soviètic amb qui el secretari general va mantenir una agra i famosa discussió al Manège. Malgrat l'amistat que posteriorment els uní, l'escultor va acabar desertant als EE.UU.
Tombes de militars uniformats. La primera mostra les dates 1920 (una mica abans de la fundació de l'URSS) i 1991 (l'any exacte de la desintegració del país soviètic)
Tomba de l'aviador soviètic Georgi Filippòvitx Baidukov. L'any 1937, juntament amb Valeri Txkalov i Alexànder Beliakov, realitzà en dos dies la ruta Moscou-Vancouver en avió (a través del pol Nord)
Peculiar onument funerari dedicat al Mariscal de Comunicacions Militars Ivan Presipkin, amb un telèfon a la mà
Tomba del general d'artilleria Kariofili. Malgrat mostrar-lo sota un katiusha, no va ser l'inventor d'aquesta arma soviètica. Simplement la va estrenar en el seu destacament durant la IIGM
Tomba de l'Almirall Lobov en què el militar apareix també parlant per telèfon, com en el cas del monument a Presipkin
Tomba de Sergei Vladimírovitx Iliushin, fundador l'any 1933 de l'Oficina de Disseny Iliushin d'aeronaus
Amples avingudes divideixen el cementeri en seccions
Tomba dedicada a algú anomenat Carl Immerovich VANTUSH. L'estrella roja i el símbol comunista indiquen que degué ser un membre del Partit. Al final de la inscripció s'esmenta la data de 1918, època de Guerra Civil a la Rússia post-tsarista. Està situada en un costat més discret del cementeri, lluny de la nomenklatura soviètica
Moltes dates de defunció coincideixen amb els anys de la Segona Guerra Mundial
