dissabte, 30 de juny del 2012

Torna la "Revàlida" al sistema educatiu espanyol

CONSELL DE MINISTRES

El nou sistema educatiu tindrà tres proves d'avaluació o revàlides i eliminarà la selectivitat

  • El ministre d'Educació planteja suprimir assignatures i augmentar en un 25% les hores lectives de matemàtiques, llengua, ciències i anglès 
  • El projecte de llei, que entrarà al Congrés abans de Nadal, inclourà de nou que no es pugui passar curs amb més de dos suspensos 


Divendres, 29 de juny del 2012 - 22:16h
ANTONIO M. YAGÚE / Madrid 

La futura llei orgànica de millora de la qualitat educativa que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, portarà al Congrés abans de Nadal suprimirà la selectivitat i instaurarà proves d'avaluació que recorden les antigues revàlides al final de cada una de les etapes del sistema educatiu --primària, secundària (ESO) i batxillerat o FP superior--, i que caldrà superar per passar a la següent. Aquesta és una de les principals novetats de l'esborrany presentat aquest divendres per Wert al Consell de Ministres.

La futura norma, que serà debatuda aquesta tardor amb el sector educatiu, preveu també reduir el nombre d'assignatures i augmentar en un 25% les hores lectives en matèries instrumentals --matemàtiques, llengua i idiomes--, tant a secundària (ESO) com en batxillerat. 

Actualment, tercer de l'ESO arriba a tenir fins a 13 assignatures, i en altres cursos no n'hi ha menys de 10. I en el batxillerat, fins a 12. Educació estudia la possibilitat que, en els dos nivells educatius, els alumnes no arribin a tenir més de sis o set matèries. 

Coneixements bàsics 

En la prova de final de primària, segons ha explicat Wert, s'exigirà als alumnes coneixements i habilitats bàsiques sobre lectura. Es podrà repetir una vegada, i si no se supera la prova es remetrà un informe als responsables de secundària on s'hi farà constar. Els alumnes que superin l'ESO obtindran el corresponent títol, però hauran d'aprovar la següent revàlida per poder cursar el batxillerat o la FP. Al final d'aquesta etapa hauran de superar una altra prova i la nota farà mitjana amb la del batxillerat per optar a cursar estudis universitaris. 

Finalment, les universitats podran posar les proves que estimin oportunes centrades en la carrera que es vagi a cursar, i desapareixerà com a tal la prova de selectivitat actual. El ministre ha justificat la seva retirada per considerar que actualment és poc efectiva i que el nou model s'assembla més als implantats actualment a Europa. 

La nova llei no deixarà passar de curs amb més de dos suspensos. També eliminarà l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania a primària i la mantindrà a l'ESO amb la denominació d'Educació Cívica. 

El Govern, segons la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría, persegueix amb la reforma millorar la qualitat educativa, acabar amb el fracàs i l'abandonament escolars i augmentar les possibilitats d'ocupació. Per això es buscarà la "complicitat" del sector i l'"acord" de totes les forces polítiques. 

El document presentat al Consell de Ministres preveu que es cursin, a partir de segon de l'ESO, programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment acadèmic, així com de qualificació professional. 

Elecció d'itineraris 

El Govern vol avançar a tercer de l'ESO l'elecció d'itineraris mitjançant matèries optatives i convertir el quart i últim en un curs d'iniciació amb dues trajectòries ben diferenciades: cap al batxillerat i cap a la FP. 

La reforma de la FP serà un altre element central del nou sistema educatiu, amb l'objectiu de combinar la formació amb les pràctiques remunerades a les empreses. El programa pilot es posarà en marxa de manera experimental el curs vinent. 

El nou model pretén que el percentatge d'alumnes que estudien FP (32%) augmenti fins a equilibrar-se amb el dels de batxillerat (68%) i, sobretot, facilitar la inserció laboral dels joves. 

La proposta de Wert inclou el disseny de la carrera docent mitjançant un estatut, una reivindicació del col·lectiu tan històrica i complexa que cap Govern de la democràcia ha gosat emprendre. El ministre vol acompanyar-la d'una altra patata calenta: la professionalització de la funció directiva. 

Wert ha justificat el canvi en els resultats deficients del sistema educatiu espanyol, amb el doble d'abandonament escolar (26,4 %) que la UE i a penes un terç d'alumnes excel·lents (3%) que a la UE. També ha destacat que el 52% dels joves estan en atur com a conseqüència de la falta de coneixements. 

Més nota per a ajudes 

El Consell de Ministres també ha aprovat un decret que exigirà un esforç acadèmic més gran per a l'obtenció d'una beca, un 5,5 de mitjana en les beques generals i un 6 per a les salari o compensatòries. Wert ha anunciat que per al curs 2013-2014 l'exigència de nota per accedir a una beca universitària s'elevarà a un 6,5 % de mitjana. 

El decret estableix que els universitaris amb beca compensatòria o salari que no aprovin com a mínim la meitat de les assignatures matriculades hauran de tornar l'import íntegre d'aquesta ajuda. A més, per accedir a les beques salari serà necessari un 5,5, en batxillerat, la mateixa nota que s'exigeix per a una beca en el primer curs universitari.



El Gran Wyoming carrega contra Rajoy: quatre veritats sobre la crisi molt ben explicades (Alcalá de Henares)

"L'affaire Farewell" (2009) [24/05/2012]

El caso Farewell (Christian Carion, 2009)






Nota: 10





Biografia del darrers anys de vida del coronel del KGB Vladímir Vetrov, nom autèntic de l'espia que, amb la intenció de fer evolucionar el règim soviètic, va acabar enfonsant-lo passant informació secreta a Occident. Juntament amb l'elecció del Papa Joan Pau II i la guerra d'Afganistan, foren els detonants del final de la Unió Soviètica.

Més informació a:



Singulars: Teresa Forcades explica l'assassinat programat de Goldman Sachs quan especulà amb les matèries primeres



Singulars 26/06/2012

Metgessa, monja benedictina i decidida activista social, Teresa Forcades fa una crítica ètica al capitalisme i diu que estem en una dictadura financera que en els últims anys ha segrestat la democràcia. 

Segons ella, quan un govern actua contra l'interès general dels ciutadans cal respondre amb mesures pacífiques, com ara una vaga general indefinida. 

Es pregunta com és possible que no es pugui tocar el principi del màxim benefici econòmic i en canvi sí que es pugui desmantellar l'estat del benestar.








Teresa Forcades ha estat la darrera convidada d'aquesta temporada a "Singulars". Aquestes van ser les frases més destacades de l'entrevista que pots recuperar íntegrament al vídeo

Política en temps de crisi

-Hem d'evitar el segrest del sentit crític de la ciutadania. Se'ns ha fet creure que el món és d'una complexitat tal que no el podem entendre i ho hem de deixar en mans dels experts. És obvi que el món és complex, però a nivell social i econòmic no podem dipositar la nostra confiança en determinats experts sense avaluar críticament el seu discurs.

-Els experts del Fons Monetari Internacional o del Banc Mundial, qui els escull? Fer cas d'aquests experts sense plantejaments crítics vol dir que l'economia marxi del control democràtic.

-El que hem de fer amb urgència és revaloritzar les institucions democràtiques, perquè si els que han de marcar el camí a seguir són els experts de les institucions financeres estarem en una dictadura financera.

-No tenim cap recurs, la ciutadania, per oposar-nos a una política amb què no estem d'acord? Si, com sembla, la majoria de la població no està d'acord amb les mesures que s'estan adoptant contra la crisi ni amb el rescat financer, llavors aquestes decisions del govern són antidemocràtiques.

-Quan hi ha un govern que actua en contra de l'interès general, o que la majoria de la població percep que està actuant en contra de l'interès general, el mecanisme previst en les democràcies perquè la ciutadania respongui és una vaga general indefinida. Una mesura absolutament pacífica que visibilitza el desacord entre un govern i la seva població.

-En els darrers anys la democràcia ha quedat segrestada. En continuem utilitzant el nom, però gran part de la població té cada cop més el convenciment que els polítics no poden fer el que volen. Els ciutadans no només estem desprotegits davant un sistema que no vetlla pels nostres interessos, sinó que creiem que no tenim el poder a les nostres mans.

-Goldman Sachs ha aconseguit arribar a ser l'entitat número u en beneficis i guanys perquè en els anys 90 va posar-se a especular amb una cosa amb la qual ningú s'havia atrevit a especular: les matèries primeres alimentàries bàsiques. Va comprar el blat, el mill i la soja a nivell mundial. Va retenir aquests estocs esperant que pugessin els preus. Amb el blat va aconseguir una pujada de preus que és directament responsable de la mort per fam al món de milions de persones. A això ho podem anomenar assassinat programat. Com és que els directius de Goldman Sachs responsables d'això no són a la presó?

-Qui ens ha fet creure que no podem dotar-nos d'un sistema de funcionament social, econòmic i polític que sigui més adequat a les necessitats de la població?


Crítica ètica al capitalisme

-El mercat lliure no és lliure: és una fal·làcia, és una burla. No ha estat lliure mai, perquè sempre hi ha hagut una connivència entre els propietaris dels grans capitals i els governants. Els governants tenen les mans lligades pel capital financer.

-El capitalisme s'inscriu en el marc global de buscar el màxim benefici econòmic i no té en compte factors com la creativitat, el reconeixement social o la curiositat intel·lectual. Quina humanitat és aquesta que se situa en el marc del màxim benefici com a horitzó últim? La societat del benestar ens diu que això no pot ser l'horitzó últim. Hem de tenir uns drets socials, una educació, una sanitat, unes pensions i un dret a l'alimentació i a la vivenda que no depenguin de l'oferta i la demanda.

-S'està introduint la noció que el que no es pot tocar és el marc del màxim benefici econòmic i en canvi el de l'estat social l'hem de desmantellar. Ho hem de fer just al revés. El que no es pot tocar són les persones, i si per protegir-les cal desmantellar l'estat capitalista neoliberal, no ens hauria de costar gens desmantellar-lo.


Teologia

-Hi ha una teologia que manipula i que és opi del poble i hi ha una altra teologia que és alliberadora.


La grip A i les pressions de la conselleria 

-Durant la crisi de la grip A hi va haver una trucada de la consellera Marina Geli a l'abat de Montserrat, i l'abat de Montserrat va trucar a l'abadessa de Sant Benet. I el contingut era si jo podia deixar d'interferir en els plans de la conselleria o en el que la conselleria considerava que era adequat en aquell moment, que era vacunar-se. La trucada va existir i l'abadessa em va dir: "Tu mateixa".


Sobre la jerarquia de l'Església

-En un context de crisi i encara que no hi hagués crisi, l'esplendor de l'Església és un escàndol. Cal avaluar també críticament el marc de la jerarquia eclesial i fer reformes en profunditat en l'Església com a institució.

30 minuts: El fals miracle alemany del segle XXI, l'esclavitud dels mercats


30 minuts 24/06/2012


El miracle alemany: les dues cares


Tot Europa, i més ara, amb la deblacle econòmica de molts països, mira cap al model alemany: anys de sacrificis per tornar a créixer i reduir dràsticament l'atur. Però s'han acabat els sacrificis? Quin preu en paguen, encara, els alemanys?

dijous, 28 de juny del 2012

"La voz dormida" (2011) [19/05/2012]

La voz dormida (Benito Zambrano, 2011)







Nota: 8


El Govern de les Illes Balears privatitza un Cicle Formatiu amb gran demanda



Formación profesional 

El Govern suspende unos estudios gratuitos que pasa a ofrecer un centro de pago 

El instituto Josep Maria Llompart tenía más de 100 preinscritos en Imagen para el diagnóstico - El colegio Luis Vives, del que el conseller Bosch era director, se queda con la exclusiva

F. GUIJARRO. PALMA Mas de 100 personas se habían preinscrito en solo tres días para poder cursar el ciclo de formación profesional Imagen para el diagnóstico que durante diez años ha ofrecido en exclusiva el instituto Josep Maria Llompart, pese a que finalmente solo suele admitirse a unas 25 personas. Sin embargo, sin previo aviso ,desde la conselleria de Educación se comunicó la suspensión de esta oferta, alegando que no se había logrado un acuerdo con otro departamento del Govern, el de Salud, para que financiara las prácticas en el hospital de Son Espases. Pero al mismo tiempo en que se paralizaba una oferta de alta demanda y que se impartía de forma gratuita –solo había que pagar 80 euros para la matrícula–, el colegio Luis Vives, del que el conseller Rafel Bosh había sido director hasta hace un año, ha lanzado esa misma oferta con una única variante: los alumnos van a tener que pagar 320 euros para la inscripción y 480 euros mensuales. Un negocio redondo, a la vista de que ahora la exclusiva de ese ciclo formativo queda en sus manos.

La indignación de los responsables del Josep Maria Llompart es patente. Su director, Xavier Granados, destaca que ya se había abierto el plazo de preinscripción cuando la conselleria de Educación optó por suspender esta oferta de Formación Profesional, de alta demanda debido a que las posibilidades de encontrar un empleo con esa titulación son elevadas. Hay que recordar que estos técnicos están vinculados a las pruebas de radiología, TAC o resonancias. El argumento del departamento que dirige Rafel Bosch es que otra Conselleria, la de Salud, no puede seguir pagando a los profesionales que imparten las clases prácticas en el hospital de Son Espases, por lo que la financiación del citado ciclo, de dos años de duración, es inviable. Al respecto, el propio Xavier Granados reconoce que desde hace meses existe un contencioso abierto porque esas personas no cobran su salario.

En cualquier caso, el director del instituto plantea la duda sobre lo que sucederá con los alumnos que hayan suspendido alguna asignatura del primer curso.

El colegio de Rafel Bosch

Pero si a los responsables del Josep Maria Llompart les pilló por sorpresa que el Govern les suspendiera un ciclo con una demanda tan alta, ésta se multiplicó cuando han visto que por primera vez en su historia, un colegio privado pasa a ofrecer esos mismos estudios a partir del curso que viene, sin que ahora haya ningún otro centro que vaya a competir con él. Y el malestar se multiplica al comprobar que este colegio es el Luis Vives, del que hasta hace un año era director el mismo conseller que ahora retira a este instituto la posibilidad de impartir esas clases.

El director del citado centro privado, Antonio Frau, asegura que la decisión de ofertar los estudios de Imagen para el diagnóstico se debe a la necesidad de mejorar su financiación y a la alta demanda que este ciclo tiene, hasta el punto de que la falta de plazas que existía en Balears estaba provocando que hubiera estudiantes isleños que optaban por trasladarse "a Elche y Murcia" para poder obtener allí esta titulación.

Frau niega que haya existido ninguna vinculación entre la supresión de este ciclo en el Josep Maria Llompart y su incorporación en el programa del Luis Vives, y señala que la demanda existente en las islas es lo bastante alta como para que ambos pudieran ofertar ese ciclo. Con la diferencia de que en el segundo el coste es enormemente superior, aunque el hecho de cobrar a los alumnos garantiza también que se podrá pagar al personal de Son Espases que imparta las enseñanzas prácticas, según se apuntó.

Desde Esquerra Unida y CC OO ya se ha criticado que el Ejecutivo de José Ramón Bauza haya suprimido esos estudios en un centro público, con el correspondiente beneficio para un colegio privado.

Salvem l'Àrtic! (Greenpeace)


El Ártico es un entorno único e incomparable. Es una de las últimas fronteras del planeta, un lugar que nos pertenece a todos. Y está seriamente amenazado.

Las empresas petroleras ven en el calentamiento global que derrite el Ártico una oportunidad para extraer más petróleo, a pesar de que todos sabemos que es precisamente la quema de petróleo el origen del deshielo.

Por eso decimos basta y pedimos a los líderes mundiales que creen en un santuario global en la zona no habitada del Polo Norte.

Pídeselo tu también, te necesitamos. Únete a esta campaña internacional en defensa del Ártico.

El Ártico es de todos, que no nos lo roben. #SalvaelArtico

dimecres, 27 de juny del 2012

"Game Change" (2012) [18/05/2012]

Game Change (Jay Roach, 2012)







Nota: 9


"Once Upon a Time in America" (1984) [17/05/2012]

Érase una vez en América (Sergio Leone, 1984)

Nota: 8


"Katok i skripka" (1961) [12/05/2012]

La apisonadora y el violín (Andrei Tarkovski, 1961)


Baixada d'internet
Nota: 9


Polònia 21/06/2012






Polònia 21/06/2012

Mariano Rajoy (Queco Novell) es transforma en el cantant Juan Luis Guerra per cantar el que sens dubte serà l'èxit de l'estiu: "Me sube la prima de riesgo".

Artur Mas (Bruno Oro) competeix amb Rajoy (Queco Novell) al nou concurs "Eufemitza i guanya", el concurs on guanya qui més eufemismes diu. A més, el govern d'Artur Mas creu haver trobat la fórmula definitiva per solucionar el dèficit català. Volen transformar Catalunya en un banc i així poder rebre diners directament d'Europa.

Eduard Punset (Queco Novell) descobreix que cada vegada que algú del PP fa unes declaracions, Zapatero, estigui on estigui, rep un clatellot. Per parlar sobre aquest descobriment, entrevista també l'expresident Montilla (Sergi Mas). 

D'altra banda, a la casa reial, el Rei Joan Carles (Toni Albà) es prepara per passar la revetlla del seu sant amb la reina Sofia (Mireia Portas), el príncep Felip (Queco Novell) i Letizia Ortiz (Agnès Busquets). 

I en una farmàcia qualsevol, l'aplicació de l'euro per recepta comença a generar els primers conflictes.

dissabte, 23 de juny del 2012

Els meus gats: come back home [10/10/2011]

Dia 10 d'octubre. Ja he tornat a casa. Tots els gats segueixen vius. Estan molt crescuts, caminen per sobre de la paret i de la teulada del corral. No sé si les dues bosses de pinso que vaig llençar en el solar abans de partir cap a Rússia han servit de res, suposo que sí...









"Bitva za Moskvu" (1985) [04/05/2012]

La batalla de Moscú (Yuri Ozerov, 1985)




Baixada d'internet
Nota: 8

"L'Empire des sans" (2011) [23/06/2012]

El imperio de los 'Sinsexo' (Pierre Caule, 2011)

Vist a través de Youtube (La2 de RTVE)
Nota: 10





"L'imperi dels Sensesexe" és un documental excepcional sobre un fenomen social japonès que s'està produint en l'actualitat: entre el 60 i 70% de les parelles japoneses més grans de 40 anys ha decidit prescindir de les relacions sexuals compartides. 

Des del Mendukusai ("estic cansat") fins als hipermercats del sexe amb cabines personals de cinema porno i masturbadors masculins marca Tenga. Des del Mishushobai (món de la nit = comerç de l'aigua = prostitució) fins als massatges d'orelles per 50 euros. Des d'homes que només es preocupen del Fuki (ejacular) fins als Neko Cafè (cafè de gats) on els homes solitaris aconsegueixen rebaixar els seus nivells de frustració, estrès i ansietat mitjançant el contacte amb gats (una metàfora de les seves relacions fugisseres amb les dones). Des dels joves 'herbívors' (sense sexe, sense ambicions professionals, només preocupats de l'aparença i de viure en harmonia amb els altres) fins a les nines de silicona, substitutes silencioses de les dones 'carnívores'. 


En definitiva, una vida centrada exclusivament en l'individu lliure i solitari, alliberat de les limitacions i frustracions de la vida en parella. De les obligacions d'haver de satisfer als altres. El futur sexual que, de ben segur, ens arribarà molt aviat des del país del sol naixent.

divendres, 22 de juny del 2012

Els meus gats: la llet [06/09/2011]

Dia 6 de setembre. Soc a punt de marxar cap a Rússia. Estic desesperat, no sé com puc alimentar-los. El següent experiment consisteix en fer caure un pot de producte làctic (iogurt o arròs amb llet) al solar del costat. Sembla que els agrada llepar-lo. Els tres germans i el nou convidat...




Un planeta plastificat (Greenpeace)




Estos días están proyectando en Madrid el documental “Plastic Planet”, de Werner Boote, que trata de mostrar la cara oculta del plástico. Esa que hay detrás de su versatilidad, durabilidad y bajo coste (que, quizás, no es tan bajo). Lo hace redescubriendo una historia de medio siglo.


Cuando en los años 50, el abuelo de Werner Boote mostraba orgulloso a su nieto los modernísimos productos de plástico -”ese material tan versátil y en plena expansión”- no sabía lo que iba a ocurrir medio siglo más tarde.

No sabía por aquel entonces que ahora, con todo el plástico que se encuentra sobre la faz de la tierra, se puede “plastificar” el planeta hasta seis veces. Seis capas de plástico... Probablemente, tampoco sabía que los aditivos que se utilizaban, y aún se utilizan, en los plásticos hoy corren por nuestra venas y están en nuestros tejidos. Y que, además, éste es parte del precio por no haber estudiado previamente los efectos potenciales de las sustancias que se ponían en el mercado y que hoy sabemos que provocan gravísimas alteraciones en nuestra salud y en la de nuestra descendencia.

Ni se imaginaría que, es tanto el plástico vertido al entorno y tan lenta su degradación ambiental, que a modo de “sopa” podemos encontrar grandes extensiones oceánicas de 60 partes de plástico por cada parte de plancton en la columna de agua. Ni siquiera pasaría por su cabeza la imagen de los enormes trozos de plástico con los que algunas aves alimentan a sus crías al confundirlas con alimento y cómo provoca en ellas, no solo una lenta intoxicación sino, en ocasiones, la muerte por bloqueo gástrico, inanición o asfixia.

Y seguro que lo que menos se imaginaba es que su nieto, quien pasó su infancia cautivado por el olor y el sabor del plástico, iba a dirigir una película documental llamada “plastic planet” con una intención muy clara y es que todo el mundo conozca lo que la industria química ya sí que sabe de sobra, aunque se lo calle. 

Que los efectos de haber introducido ese material tan versátil en nuestra vida, hasta los últimos rincones, ha condicionado la vida tal y como la conoció el abuelo de Werner. Para algunas especies, hasta un nivel de supervivencia y para cada vez más personas, a una calidad de vida empobrecida y truncada por enfermedades tales como el cáncer, la diabetes, la obesidad o la infertilidad...

Y más saben, que si mañana acabásemos con nuestra dependencia del plástico, aún sufriríamos sus consecuencias durante 500 años más. Es mucho tiempo, pero, sin duda, es el camino. “Plastic planet” merece verse.


Sara del Río (@saradrio), responsable de la campaña de Contaminación de Greenpeace


http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/un-planet-plastificado/blog/40747/?utm_source=newsletter-socios&utm_medium=email&utm_term=noticia6&utm_content=06_2012_news05&utm_campaign=Contaminacion

dijous, 21 de juny del 2012

Pregó de Sant Joan - Palma, 2012

PREGÓ DE SANT JOAN




Ciutadanes, ciutadans!

Bona nit de Sant Joan!

*
Sí, senyor, molt bona nit...
y muy buenas nocheeeees, ar!

Saludoooo, ar!
Fiiiiirmes! ... Uno, dos, uno, dos.
Probando, probandooo, ar!

*
Amics i amigues!
Timats palmeros!
Estimades palmeres!

Avui, a tothom vull saludar!

*
Voldria fer-vos arribar
a tots la meva abraçada

i amb tot el que passa a ciutat
creis-me que hi venc abrassat!

*
Sense agafar cap dreçera
ens trobam aquí, un any més.

Un any més, i quin puta any!

Més joves, no hi tornarem
però pareix que anam
cap enrera!

*
Enguany
després de 1000 anys
de fer-hó

aquesta nit de Sant Joan
no podem llegir un pregó.

Oooooooh...

*
Aaaaamigo...
Tenim el pregonér
però, el pregó, nó.

*
Per qüestions de protocooool
-això ens diu l'Ajuntament-
en lloc d'amollar un pregó
vos llegiré el que en diuen
una salutació.

*
Ditxo lo qual
començaré a saludar.
Palmesanos de Mallorca...
palmesanas que també...
Au, idò! Jo, vos saludo!

Ave!
Avé qué digo este año.

*
Enguany
per devers el consistori
no van de paraules ni raons.

I molt manco de pregons!

De fet, per Sant Joan
no voldrien foguerons.

*
Les nostres autoritats
volen focs artificials.

Em sap greu, però el meu foc
és un foc de veritats.

*
He vengut ben carregat
ple de pòlvora verbal
i pirotècnia de la fina!

Si em volien apagar...
idò, m'han tirat benzina!

*
Talment com el foc fa fum
el meu saludo és sincer.

Encara que algú dirà
que això,
és humor del que crema!
Haurem d'avisar els bombers!

*
Sí senyor!
Aquesta salutació
és un escrit incendiari!

Són rodelles de poesia!
Paraules que són coets!
Cartutxos plens d'ironia!

Vamos,
un autèntic petardo literari.

*
Segons m'han dit, sembla ser
que el discurs
no pot ser còmic.

Començam bé
perquè, enguany
jo, no en tenc cap de rialla.

*
Ja que no volen bromes
parlant-vos seriosament

si alguna cosa fa gràcia
demano que no rigueu.

*
En aquest paper he escrit
tot el que NO he de llegir.

Aquí, tenc la llista de la dreta.
Aquest, el paper de l'esquerra.

Per fer una bona rialla
bastaria bé, llegir
una llista per una altra.

*
Aquesta veu que sentiu
voldria ser la del poble.

Puc dir el que volen sentir ells
o el que voleu sentir vosaltres.

*
Per quedar bé amb tothom
i, posats a saludar
voldria dir que voldria
fer un saludo popular.

Eh!
Però, popular de popular.
No, popular... de popular.

*
Llegint això, que vos dic
jo, no sé que dirà el batlle.

Precisament tothom diu
que l'humor és saludable.

Que el ens vulguin retallar
jo, no ho trobo gens raonable.

*
Si hi ha polítics que fan riure
per què jo no puc fer bromes?

*
A pesar de la crisi, enguany
per la festa de l'Estendard
el batlle, a més del discurs
va donar un gran espectacle.

*
Per primer cop en la història
a una festa tan nostrada
com és la de l'Estendard

al batlle li hem d'agrair
que el públic participàs.

*
En una cosa, sí que m'he fitxat
si el poble xiula
xiula en català.

*
I, ara, per continuar
jo, vos torno a saludar.

I també vos he de dir
que si el batlle no és aquí...
avui, m'haureu de xiular a mi.

*
Vos salut, i jo, em demano:
si, ara, ens treven el pregó
ens treuran també el saludo?

*
Si el batlle pot fer el ridícul
per què jo he de ser seriós?

*
No volen que digui res
amb això, vos ho dic tot.

Mira tu, quin personal
que tenim per devers Cort!

*
Això, de tots és sabut:
Tres cosas hay en la vida:
salud, dinero y amor.

Que vos saludi, m'han dit.
De dinero i d'amor...
a l'Ajuntament
no m'han dit res!

*
La salut, que no ens falti
però, només per si a un cas
que no ens faltin hospitals.

*
Por suerte los ciudadanos
estamos bien palmesanos

*
Plor si he d'anar al banc
plor quan vaig a l'escola
plor si vaig d'hospitals...

Plor per tot!
Mal me toc pesta!
I vols que plori a la festa?

*
Sí senyor! Cap com aquesta!
Per Sant Sebastià, l'Aiguafoc.
I, per Sant Joan l'Aguafiestas!

*
Si Palma és un mocador
i jo estic ben constipat...

no m'he de poder mocar
com a ciutadà que som?

*
La cosa és, finalment
que no puc dir res de dolent.

Per sort, la setmana passada
me'n va passar una de bona.

*
Per tal de prendre la fresca
vaig seure una estona al Born.

Mirava passar la gent
només passaven cambrers.

En lloc de prendre la fresca
he hagut de prendre un cafè!

He demanat el ticket
que ho pagui l'Ajuntament!

*
De les Rambles fins la Seu...
Quin passeig més agradable!
Un passeig? Si tothom seu!

*
Com una terrassa molt gran
tota Palma ara, és un bar.

Ciutadans, tothom ho diu:
quina barra que teniu!

*
Ja ho deia molt bé el cronista:
en aquesta ciutat
ho passes puta
si no ets turista.

*
La ciutat pels ciutadans, sí
però pels ciutadans d'aquí!

*
No puc llegir un pregó
però, he escrit una poesia.
Diu així:

És millor agafar-se amb calma
tot el que passa a Palma...

Palma... de Mallorca.

Clar, ara, ja no rima!

*
Una cosa, sí que em sorprèn
ara, fa un any que comanda
i encara no sap on és Palma!

*
De la nostra estimada ciutat
n'han volgut canviar el nom.
Gràcies! Ara, sabem on som.

*
Referent en aquest canvi
ho trobo una cosa errònia
Palma "de Mallorca"
sona com a colònia.

*
Si a Canàries tenen La Gomera
aquí, ens podriem dir
La Gomina.

Palma de Gomina...
de gomina forastera.

*
Diven que són majoria.
Majoria... de què?

No deu ser majoria d'edat
perquè nosaltres ja hi erem
i ells acaben d'arribar.

*
N'hi ha que van molt estirats.
Idò, a mi, m'estira lo nostro
i és cap a l'altre costat!

*
Intentaré ser simpàtic
i saludar a tothom.

I, si em torneu el saludo
jo, vos torno a saludar.

*
Saludar-vos un per un
tants saludos no pot ser.
Donau-vos per saludats
sols tracto de quedar bé.

*
Un pregó pot ser molt llarg
però, quantes de vegades
pot un home saludar!

*
Vos saludo en Català
vos saludo en Mallorquí
Formenterense no en sé
i això, que jo, som d'aquí.

*
Només fa un any que arribaren
i tot ja és gris i estantís.

Prova tu, de dir-ne res!
T'envien la guàrdia civil!

*
Ara, a ciutat, els carrers
tornaran a dir-se calles.

Ja podrem dir que tenim:
una ciutat que te calles!

*
Només perquè deim les coses
ens tracten de delinqüents...

Posen multes, ens detenen...
Ells, sí que són eloqüents!

*
M'han confiscat sa ximbomba.
No els hi agrada tal com sona.

*
Volen prohibir xeremies
tamborinos i flabiols...
Si no toquem instruments
haurem de tocar els dallons.

*
L'humor crema, pel que diven.
Ells s'ho perden, si no riven.

*
Jo, que som un noningú
un auténtico don nadie
vos salut de part del batlle.

*
Si se me permite un momento
saludo al Ayuntamiento.

*
Es saludo que les hago
en salado me ha salido
espero que me perdonen
si no les parese fino.

*
Vols-te fer trons quin saludo!
No en voldria sentir d'altre!
Tota la nit saludant...
¡Esto no hay quien lo aguante!

*
Que saludi, això, em demanen.

I, quin saludo voleu?
Braç en l'aire? Reverències?
Saludar-vos com un temps?

Sabeu què?
Millor em callo.
Millor callo, i no dic res.

*
Ara, a la plaça de Cort
l'anomenan de la Corte.

I, no seria més adient
dir-li plaza del Recorte?

*
Que és de bo de fer una rima
si et donen bon material...

*
Ara, fa un any que han arribat.
Nosaltres, ja erem aquí.

-No sé que dice, no entiendo.
-Porque le hablo
en mallorquín.

*
He pujat amb autobús
això, vos ho puc contar.

Que l'autobús ha pujat
d'això, millor ni parlar-ne.

*
Això, sí que és un patir:
a Palma, el petit comerç
encara ha tornat més petit.

*
Els diumenges es descansa.
Els diumenges són sagrats.
Ara, obrin les botigues!
Això, sí que és un pecat!

*
Com a moltes de ciutats
es fan sandwitchs, bocadillos...
Però, enlloc posa entrepans.

*
Som l'única ciutat d'Europa
on et poden atropellar
d'una manera legal
en un carrer peatonal.

*
Tot és segons com ho mires
sobretot si ets curt de mires.

*
No tot han de ser desastres
i molt manco, a una salutació.

*
El carril per bicicletes
s'ha de dir que està molt bé.
Pots aparcar-hi el cotxe
i circular amb Mobilet.

*
Sant Joan és nit d'excessos
en tenim un molt a prop
és el Palau de Congressos.

És just aquí, en aquest costat.
No és una Òpera, d'acord
però, també canta bastant!

*
Una fira ben estranya
la del llibre ha estat enguany.

Me'n he anat fins en es Born
i l'únic llibre que he trobat
ha estat de reclamacions!

*
Com un barroví que trona
si no vos ho dic, esclat.

*
Una ciutat que t'hi cagues
i estam de merda fins dalt.

Ja hi ha el fems
que no funciona
i ara, posen escusats!

*
Si al carrer ens hi posen vàters
i succionen com el fems...
nedarem en porqueria!

I diven que no hi ha doblers!

*
Molta gent, que no té feina
d'altres, desenfeinats.

En aquests tiempos que corren
l'atur, és un no parar.

*
Quina enganyifa més gran!

Tal com va la economia
m'obliga a xerrar dels bancs.

Només hi ha un banc
que m'estima
i és el banc del si no fos
que és l'únic que no em tima.

*
Amb olles, pots i casseroles
el poble crida al carrer.
No sé que s'està cuinant
demanen el cap del cuiner.

*
Quan més va, més desbarats.
Idò, jo, no aturaria
Crec que quedau saludats
ja ens veurem un altre dia.

*
Donar la mà és saludar
donar la tabarra és ma feina.
Ho dic amb bones paraules
la paraula és la meva eina.

*
Volia fer una foguera
i he anat a l'Ajuntament.

Teniu trastos? Mobles vells?
Taules, cadires, tot val.

Cadires m'has dit?
Ningú ha amollat la cadira!

*
El batlle es deu demanar:
això, ha de durar fins quan?

Bastaba sólo desir:
Buena noche de San Quan!

*
No volen que siguem noltros.
Idò, jo, no vull ser un altre!
Som qui som
no hi puc fer res!

I, si ho faig, serà un desastre!

*
Ens retallen la salut
ens retallen l'ensenyança
ens retallen la cultura...

i ens demanen confiança!

*
Em demanes que saludi...
Com vols que tengui salut!

Mateu la nostra llengua...
Mateu les nostres costums...
Mateu, arribarà un dia
que em matareu d'un disgust!

*
Just abans del correfoc
si no puc llegir un pregó
enguany, com a novetat
llegiré les mesures
de seguretat.

Si vestiu d'Armani
porteu abrics de pells
o segons quines robes
de marca

per favor, partiu.
Partiu tot d'una!
Partiu d'aquí, què això, crema!

*
Qui vulgui torrar viandes
que esperi Sant Sebastià.

Avui, aquí, per Sant Joan
no en volem de botifarres!

*
Un saluda, quan arriba
jo, ara hauria de marxar
però, abans de despedir-me
vos voldria saludar.

*
Aquest, saluda i saluda...
això, no s'acaba mai!

Idò, sí,
després de tanta matraca
ara, arriba la traca
s'atraca la traca final.

*
No querria hacer muy tarde
porque esto, está que arde.

*
I, recordau, sobretot
que, si algú es crema...
basta posar-s'hi crema.

Tant pot ser de vaselina
o, si vos sobra, gomina.

*
Ciutadans i ciutadanes!
Una vegada, i una altra
jo, vos desig salut!

Si no m'ho deixen llegir
sí que ens hauran fotut!

*
Tota aquesta xerrameca...
m'he quedat ben assaciat.
Sols passava per aquí
vos volia saludar.

*
Espero no haver fet llarg
la nit més curta és aquesta.
Aquests que retallen tant
que no ens retallin la festa!

Miquel Àngel Llonovoy