divendres, 6 de juliol de 2012

"Guerra y paz", de Lev Tolstoi


GUERRA Y PAZ



Títol: Guerra y paz
Autor: Lev Nikolàievitx Tolstoi
Any: 1865-1969
Editorial: Ed. Bruguera (Joyas Literarias), 1957
Edició: 2a
ISBN: 84-95616-07-6
Nº de pàgines: 1.140

Obra mestra de la literatura universal i una de les màximes expressions de la narrativa realista. Lev Tolstoi (1828-1910) va ser un escriptor i pedagog rus d'origen aristocràtic -molt influenciat per Plató, Aristòtil, Rousseau i Schopenhauer- que amb el temps va desenvolupar unes profundes conviccions anarquistes, pacifistes, cristianes i ascètiques (va ser excomunicat de l'Església ortodoxa russa l'any 1901). 'Guerra i pau', novel·la influenciada per l'obra 'Els miserables' de Victor Hugo i 'La Guerre et la Paix' de l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon, és més aviat una "posa èpica" que arriba a reunir fins a 580 personatges de la vida social i militar russa de començaments del segle XIX, des de Moscou fins a Sant Petersburg, des del camp de batalla d'Austerlitz fins al de Borodinó. El relat està farcit d'històries fictícies d'amor i guerra, però també de referències directes a personatges històrics com Napoleó Bonaparte, el tsar Alexandre I o Mikhaïl Kutúzov. Es pot reconèixer a l'autor darrera de Piotr Bezukhov o Andrei Bolkonski, dos dels protagonistes de la novel·la, enamorats tots dos de la bella Nataixa Rostov.


Al final del llibre Tolstoi realitza una dissertació sobre el dilema entre llibertat i necessitat. Medita sobre la contraposició entre lliure albir i responsabilitat, objecte d'estudi del Dret, i també sobre la recerca del bé que estudia l'Ètica. Es mostra obsessionat per entendre les forces que mouen i determinen la història, pel paper que hi juguen els grans personatges de la política i la guerra (inspirats per les divinitats, segons les interpretacions clàssiques) però també els éssers anònims que viuen al marge de les grans decisions dels poderosos.


Personalment, el final del llibre em planteja un dubte: quan el matrimoni format per Piotr i Nataixa recorden el passat, ell li parla de la gelosia d'ella. Nataixa li demana "l'has tornada a veure?" i ell li respon que no i que, tanmateix, "encara que la veiés no la reconeixeria". Cal recordar que Piotr és vidu d'Elena, així que... de qui estan parlant? Un final estrany per un llibre de més de mil pàgines que m'ha costat quatre mesos llegit amb molt deteniment. Sens dubte, una obra mestra inigualable.