dimecres, 18 de setembre de 2013

"Hysteria" (2011) [14/06/2013]

Hysteria (Tanya Wexler, 2011)






Nota: 6


Comèdia una mica excesiva i passada de voltes sobre un dels moments més "delicats" i polèmics de la història de la psicologia: el tractament terapèutic de la histèria femenina abans de la revolució freudiana. Ni la posada en escena (amb un excès d'imatges de dones eixarrancades), ni el to del film (massa frívol), ni la construcció dels personatges protagonistes (en absolut d'acord amb el context històric) ajuden a donar versemblança a un relat històric que podria haver estat més àcid i rigorós a l'estil, per exemple, de Kinsey (2004), que no era còmica però que provocava (som)riures incòmodes. La filla hippy del metge acabalat (un "hippisme" entès segons els paràmetres de finals del segle XIX) i l'amic milionari inventor d'aparells inútils no són tampoc un bon recurs ni per aconseguir una comèdia divertidíssima ni per explicar uns fets que foren reals i que per si mateixos resulten gairebé inversemblants: de com el doctor Joseph Mortimer Granville va passar de masturbar manualment a les seves pacients a fer-ho amb un invent que va tenir una difusió popular impensable en aquells temps, el vibrador. Hysteria es un film correcte que es queda en comèdia lleugera sobre un tema tabú i que esdevé una oportunitat perduda de fer envermellir als actuals espectadors i atacar la falsa i ambígua moral puritana. La hipocresia passada i la present. Si més no, un film curiós i prescindible.