dilluns, 6 de gener de 2014

"Els nens salvatges" (2012) [22/07/2013]







Nota: 9


Dibuixar un esquema que descrigui el microcosmos de l'escola institucionalitzada és tan complicat com fer un resum sobre la naturalesa humana. Els nens salvatges no pretén ser una tesi doctoral al voltant de la crisi educativa del nostre sistema, és un simple thriller amb adolescents que aprofita per parlar-nos de l'escola. Les crítiques que ha rebut aquesta pel·lícula l'han tatxada de manipuladora i moralista, però això només és així si se la mira com a exercici sociològic. Patricia Ferreira construeix, per una banda, un trencaclosques a partir d'una simple mostra dels models familiars presents en la realitat social comtemporània: pares autoritaris i gens empàtics, pares sobreprotectors i contradictoris, famílies desestructurades, pares absents. Per altra banda trobem els docents, amb els seus dubtes professionals, febleses i contraccions. Aquest és el rerefons d'una història d'amor i odi que gira al voltant de tres alumnes de la mateixa escola que, sense voler-ho, cauen en una espiral d'autodestrucció nihilista que desemboca en una tragèdia. La narració, en forma de llarg flashback, ens parla de l'escola i de la juventud d'avui dia. Però aquest no és el nucli de l'argument i així s'ha d'entendre aquest film que serveix, alhora, per remoure consciències. Molt bona.