dimecres, 22 de desembre del 2010

Escenaris de la Batalla de l'Ebre: Corbera d'Ebre (I)



EL POBLE VELL DE CORBERA D'EBRE


El Poble Vell de Corbera d’Ebre, situat al capdamunt del turó de la Montera, esdevé un símbol clar i evident de la tragèdia de la guerra. Amb una població l’any 1938 propera als 2.500 habitants, els seus carrers i cases en runes són, avui dia, un testimoni mut de la violència i de les brutals conseqüències dels bombardeigs aeris i d’artilleria que pateixen durant tota la batalla les poblacions civils de la zona. 

La nit del 25 de juliol les forces de la República creuen el riu, tot iniciant el que havia de ser una llarga batalla. Aquell mateix matí les seves avantguardes entren a Corbera d’Ebre i ocupen la població cap a les dues del migdia, després de breus combats amb les forces franquistes que la defensen. 

La població restaria en mans republicanes des del primer dia de la batalla fins al 4 de setembre quan la quarta ofensiva nacional sobre el front aconsegueix trencar les línies republicanes i les obliga a retirar-se de Corbera.


Font: Espais de la Batalla de l'Ebre







































Doc TV3: Excavant als escenaris de la batalla de l'Ebre

Sota terra - 14/06/2010 57.16

Excavant als escenaris de la batalla de l'Ebre

"Sota terra" excava en diversos punts on va tenir lloc la batalla de l'Ebre, l'enfrontament més cruent de la Guerra Civil Espanyola. L'equip obre diversos fronts a partir d'unes restes humanes trobades fa poc. Excaven per intentar descobrir si són restes de soldats morts.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Rússia: estiu de 2006 (XIII)

Finalitzant el 3r dia (25/08/2006), de tornada a l'hotel...














Inici del 4t dia (26/08/2006). Esmorzar a l'hotel...















Estació de Metro Partizanskaia





dilluns, 20 de desembre del 2010

Denuncien un professor per parlar de pernils

EN UNA CLASSE DE GEOGRAFIA

Denunciat un professor per parlar de pernils a classe
 
El docent de La Línea va indicar que el clima fred de Trevélez afavoria la curació de l'ibèric i un alumne musulmà es va sentir ofès
El ministre de la Presidència creu que es tracta d'una demanda 'infundada'

 

AGÈNCIES / Cadis / Madrid

Un professor de l'institut Menéndez Tolosa ha estat denunciat per una família musulmana de La Línea ja que el seu fill, alumne de primer curs de Secundària, considera que se'l va ofendre durant el transcurs d'una classe de geografia, segons va publicar dissabte passat el Diario de Cádiz.

Segons aquest mitjà, el professor estava parlant a l'aula sobre els diferents climes del planeta i va usar a la localitat granadina de Trevélez com a exemple de clima fred i sec. A manera d'anècdota, el professor va explicar que precisament aquest clima afavoria la curació dels pernils. Llavors l'alumne va demanar al docent que no parlés de pernils ja que l'ofenia la qüestió al ser musulmà.

Només un exemple
El professor li va contestar que es tractava d'un exemple i que ell no tenia en compte en les seves classes la religió que practiquen els seus alumnes.

Després de la classe, la família del menor va interposar una denúncia contra el docent a la comissaria del Cos Nacional de Policia. En cap moment abans la família es va posar en contacte amb el professor. Sí que va acudir al centre educatiu per parlar amb el Cap d'Estudis i protestar per l'exemple que el professor havia posat a classe de geografia.

Agents de la Policia Judicial van acudir ahir al Menéndez Tolosa perquè el professor prestés declaració sobre els fets ocorreguts durant la classe. A més, els funcionaris han sol·licitat la documentació disciplinària i acadèmica del menor en aquest institut i en el centre anterior on estava escolaritzat.

Indignació al centre
Professors i alumnes del centre estan indignats per aquesta situació perquè a més és un professor de trajectòria reconeguda.

El ministre de Presidència, Ramón Jáuregui, ha assenyalat que la denúncia presentada pels pares del nen musulmà "no pot prosperar en cap lloc" i ha apuntat que pot tractar-se d'una "denúncia infundada".

Cas "inobjectable"
En aquest sentit, Jáuregui ha assenyalat, en declaracions a Onda Cero, que el cas és "inobjectable" des del punt de vista de la pedagogia d'un mestre, encara que ha apuntat que "no correspon" entrellaçar en aquest assumpte les ensenyances que s'imparteixen a les mesquites.

En qualsevol cas, ha admès que el Govern no és "aliè" al fet que, "a vegades", en l'ensenyament de l'islam hi pot haver "pretensions d'integrisme religiós pròxim al delicte", encara que, ha remarcat que la Policia segueix "de prop" aquests casos.


divendres, 17 de desembre del 2010

Abandonament escolar a les Illes Balears

diariodemallorca.es > Mallorca

Un joven de Balears tiene cuatro veces más posibilidades de dejar los estudios

- Las comunidades con altas tasas de alumnado inmigrante tiene cifras de abandono elevadas
- El nivel sociocultural de los hogares y las estructuras familias también influyen




MAR FERRAGUT. PALMA Los jóvenes de Balears tiene 4,1 veces más posibilidades de abandonar prematuramente los estudios que los jóvenes de cualquier otro lugar. Los números cantan: en España un 32% de los alumnos reniega de los libros tras acabar la etapa obligatoria; en Balears, el porcentaje crece al 43,3%. Y esos acaban la Secundaria ya que un 32,4% de los que se matriculan en ESO dejan el instituto sin el título.

¿Por qué? Hay muchos factores: el mercado laboral; el "alto índice de pobreza educativa"; la estructura familiar, el país de origen y el capital sociocultural de los padres. La influencia del nivel de estudios de la madre, del género y del factor inmigración sobre la probabilidad de abandono prematuro es "estadísticamente significativa". 

Así lo indican los investigadores Belén Pascual y Lluís Ballester en su artículo sobre el abandono escolar incluido en el Anuari de l´Educació de les Illes Balears, un volumen impulsado por la Fundació Guillem Cifre de Colonya y confeccionado por la Universitat de les Illes Balears.

Según recogen Pascual y Ballester, existen "desigualdades considerables" en las probabilidades de abandono prematuro y, como consecuencia, la vulnerabilidad educativa se concentra en determinados colectivos. En Balears se considera que cuatro de cada diez jóvenes están en situación de vulnerabilidad educativa, ya sea moderada (dejan de estudiar al acabar la etapa obligatoria y su capacidad de aprender es baja) o grave (no obtienen ni el título de ESO). En éste último caso, se considera que estos chicos se encuentran en situaciones "extremas de exclusión social".

Más de la mitad de los jóvenes están en situación "extrema de exclusión social", ya que el 52% de las personas de entre 20 y 24 años no ha completado la Secundaria. En el conjunto del Estado, el porcentaje baja al 40%. En el País Vasco, se reduce al 20%. El alto porcentaje de nuestras islas es lógico teniendo en cuenta que cuatro de cada diez chavales que empiezan la ESO, no la acaban. De nuevo, nuestra comunidad obtiene los peores resultados del país.

Diferentes investigaciones, afirman los autores, demuestran que la "vulnerabilidad educativa" es más común entre los varones, en los jóvenes nacidos en el extranjero, y entre aquellos que tienen padres con bajo nivel educativo. Así, un chico con una madre con estudios universitarios tiene 17 veces más posibilidades de no abandonar los estudios de forma prematura en comparación con los hijos de madres con estudios primarios. Otra factor que influye significativamente es la estructura familiar. Por ejemplo, un chico que vive sólo con su madre, reza el estudio, tiene un 86% más de probabilidades de dejar la escuela que otro que viva con sus dos progenitores. Lo que no tiene incidencia directa aunque a veces así se señale son los niveles de renta bajos.

Además de un mercado de trabajo que pide mano de obra no cualificada, los autores señalan la alta presencia de alumnado inmigrante como una de las variables relacionadas con el abandono. Excepto Navarra, todas las comunidades que tienen un gran porcentaje de escolares de origen extranjero tienen cifras altas de abandono. Y Balears es la región con las cifras más elevadas del país: un 16,6% de los estudiantes de Primaria y un 19,7% de los de Secundaria vienen de otros países.

Otra característica del sistema balear que no contribuye a mejorar la situación son las tasas de idoneidad, la proporción de chicos que están en el curso que les corresponde por edad. Cuatro de cada diez chavales de 14 años están uno o dos cursos por debajo de lo que les toca. A los 12 años, una cuarta parte de los estudiantes ya va con retraso.
El sistema se esfuerza en reenganchar a aquellos que abandonaron, pero Pascual destacó ayer que, según los datos estatales, para el 75% "no hay retorno".

Diario de Mallorca 17-12-2010

dimarts, 14 de desembre del 2010

Projecte Berlín 2011: El temps a Berlín

Projecte Berlín 2011: Mauerstraße

Una visita interessant: la Mauerstraße, entre Leipziger Str. i Friedrichstraße.


Assenyalat amb una A, la Mauestraße

Block I of the former Deutsche Bank Complex at Mauerstraße No. 29-32, corner of Französische Straße (on the right), in Berlin-Mitte, with skyways to the neighboring buildings. The building is now used by serveral government institutions such as the Federal Ministry of Food, Agriculture and Consumer Protection. Block I was built from 1872 to 1874 to a design by the architectes Ende & Böckmann. The Deutsche Bank complex has been designated as a historic landmark.


Projecte Berlín 2011: El Lenin de Eisleben

El Lenin d'Eisleben (Deutsches Historisches Museum)
 


Es tracta d'una estàtua de bronze de Lenin elaborada al 1925 a Pushkino (30 km al noreste de Moscú) de 3,20 metros d'alçada i 2,9 tones de pes. Aquesta estàtua va acabar l'any 1945 a Eisleben, ciutat que posteriorment formaria part de la RDA. L'any 1943, durant l'ocupació nazi, els alemanys es van apropiar de l'estàtua per fondre-la i reciclar el seu bronze. La història oficial diu que uns treballadors l'amagaren entremig d'un munt de ferralla i que va ser rescatada al final de la guerra.