Una visita obligada durant una estada a Berlín es el Camp de Concentració de Sachsenhausen. Es troba a la població d'Oranienburg -a 35 km de distància de la capital d'Alemanya- i s'hi pot arribar en S-Bahn. És un camp de concentració no gaire conegut, si el comparem amb els d'Auschwitz o Mauthausen, però té una particularitat i és que fou un camp de concentració nazi entre el anys 1936 i 1945 (aprofitant les instal·lacions una fàbrica de cervesa) i també un camp de presoners soviètic-alemany després de la Segona Guerra Mundial, entre 1945 i 1950. Els torturadors esdevingueren torturats i això sempre genera certs dilemes morals.
Té un museu sobre l'època nazi que inclou també molts emblemes i objectes de la RDA. De fet, fou aquest país el que va clausurar el camp de presoners. A les seves instal·lacions també s'hi pot trobar un museu sobre l'etapa en què fou una presó soviètica. S'hi conserven també un forn crematori i només uns pocs del clàssics barracons que originalment s'estenien al llarg de tot el camp. El conjunt produeix veritables esgarrifances, sobretot si es visita en un dia d'hivern, fred i ennuvolat (com fou el meu cas). En el mateix poblet d'Oranienburg (no gaire lluny del camp) hi ha un cementeri de l'Exèrcit Roig i una enorme fosa comuna, tot molt ben conservat i senyalitzat.
Té un museu sobre l'època nazi que inclou també molts emblemes i objectes de la RDA. De fet, fou aquest país el que va clausurar el camp de presoners. A les seves instal·lacions també s'hi pot trobar un museu sobre l'etapa en què fou una presó soviètica. S'hi conserven també un forn crematori i només uns pocs del clàssics barracons que originalment s'estenien al llarg de tot el camp. El conjunt produeix veritables esgarrifances, sobretot si es visita en un dia d'hivern, fred i ennuvolat (com fou el meu cas). En el mateix poblet d'Oranienburg (no gaire lluny del camp) hi ha un cementeri de l'Exèrcit Roig i una enorme fosa comuna, tot molt ben conservat i senyalitzat.
Dues fotografies de l'entrada al camp, preses en l'actualitat (la primera) i en l'època en què funcionà com a camp de concentració (la segona)
Dia de la inauguració del camp, el 22 d'abril de 1961. En primer terme, les autoritats de la RDA (el més destacat, Walter Ulbricht)
En el moment de la meva visita (al gener de 2005), moltes de les instal·lacions del camp es trobaven en obres. Actualment, gran part d'aquestes instal·lacions (forns, zones d'afusellaments) han estat restaurades i es poden visitar virtualment a la Viquipèdia.
Sachsenhausen fou el tercer Memorial obert a la RDA després del de Buchenwald (1958) i Ravensbrück (1959). Tots tres foren dissenyats per Ludwig Deiters, Horst Kutzat i Kurt Tausendschön.
El museu soviètic (fotografia inferior) és enorme. Està ple d'objectes elaborats pels presoners de la URSS -confinats pels seus propis compatriotes- com ara cartes, fotografies i instruments de música que fabricaven ells mateixos. No n'estic segur si aquest museu està dedicat a tots els presoners que visitaren Sachsenhausen o només als presoners de nacionalitat soviètica (possiblement es tracta d'això darrer).
