dijous, 24 de juny de 2010

El sistema educatiu Finlandès

ELS PROFESSIONALS DE L'ENSENYAMENT

L'èxit finlandès es basa en una dura selecció dels docents

«És essencial que s'esculli els millors», vindica el director d'un centre

J. C.
BARCELONA


El director del col·legi Claret de Barcelona, Xavier Melgarejo, ha invertit molts anys de la seva vida en l'estudi i dissecció del sistema educatiu més aclamat durant l'última dècada com a paradigma de l'excel·lència: el finlandès. L'èxit de resultats dels estudiants finlandesos té molt a veure amb la qualitat del seu professorat. Tres o quatre dècades enrere l'estat de l'educació a Finlàndia era més aviat catastròfic. Actualment és l'enveja de la major part dels països d'Europa. I Melgarejo proposa aplicar una barreja que al país nòrdic ha proporcionat excel·lents dividends: seleccionar els docents i atorgar-los el màxim reconeixement social possible.

És clar que Finlàndia no és Espanya. Ni Catalunya. «El valor que es dóna aquí a l'educació és molt baix i tenim una proporció molt més elevada de població amb un baix nivell d'estudis, característica que té una influència determinant en els resultats, ja que hi ha una correlació entre la formació de les famílies i els rendiments dels alumnes», recorda el director del col·legi. «El primer responsable del que passa és la família», afirma. «A Finlàndia el 80% de les famílies van regularment a la biblioteca amb els seus fills». Aquí és una cosa excepcional. L'educació, assenyala, és una acció compartida. I en ocasions hi ha tasques de les quals els pares dimiteixen i al professor li toca una tasca que no li correspon.
LA LLENGUA / Després d'aquestes advertències prèvies, Melgarejo es llança a demanar proves de selecció per als mestres i professors, que tinguin preferència aquells que exhibeixin un domini de la llengua més alt, del català, el castellà i l'anglès, encara que reconeix que s'estan fent progressos, com l'exigència del màster als ensenyants de secundària. «És essencial que s'esculli els millors. El que ensenya ens representa a tots, és l'encarregat de transmetre la llengua i la cultura a les futures generacions, això ha de ser un honor. El mestre fa una acció social de primera magnitud», insisteix.

Seleccionar també comporta «poder contractar professorat natiu per ensenyar anglès», una quimera mentre l'Administració segueixi exigint-los «el nivell C de català i el títol de magisteri». «Aquests titulats superiors que rebutgem perquè els falten aquests requisits exerceixen després com a professors a les acadèmies a les quals portem els nostres fills a la sortida del col·legi. És absurd». S'ha de prendre una altra vegada exemple de Finlàndia. Allà s'han donat tot tipus de facilitats per contractar músics procedents dels antics països comunistes. «Si l'estudi PISA mesurés les habilitats musicals, Finlàndia també arrasaria», pronostica.


El Periódico 20/06/10