dijous, 24 de juny de 2010

L'escola catalana (i no catalana), a recuperació

CLAUS DEL FIASCO DE L'EDUCACIÓ CATALANA A LES PROVES DE DIAGNÒSTIC

L'escola, a recuperació 

El Govern vacil·la davant canvis necessaris, i entre docents i pares cal més implicació
Els mals resultats reflecteixen el desdeny social que durant anys ha rebut l'educació


JORDI CASABELLA
BARCELONA


Fa uns anys, quan Chris Patten, ministre d'Educació de Margaret Thatcher i ara rector de la Universitat d'Oxford, va coincidir amb Juan Antonio Ortega y Díaz Ambrona, que va ocupar la cartera educativa en temps de la UCD, li va etzibar: «¡Ah, vostè també ha estat ministre d'Educació! ¡Quina tasca més difícil! Ve a veure't molta gent amb diferents solucions per al mateix problema». Les avaluacions de quart i sisè de primària acaben d'evidenciar el problema: els baixos rendiments de l'alumnat català. Però, ¿on és la solució?

La família
 

Recolzar l'esforç dels que estudien

El sociòleg Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), creu que, durant anys, la societat ha menyspreat el valor de l'educació i que els pares dels estudiants n'han estat «còmplices inconscients». «La societat tenia un model alternatiu d'èxit, la regla era guanyar diners i abandonar com més aviat millor el sistema educatiu. Hem estat víctimes d'aquesta norma. S'ha de canviar i defensar l'esforç d'estudiar». Cardús és dels que pensen que, en realitat, pares i estudiants ja se n'han adonat. Ell ho ha apreciat a les aules universitàries en què imparteix classe. «Comença a haver-hi un reconeixement de l'estudi des del punt de vista de les expectatives professionals», afirma.

¿Però, a més a més de canviar d'actitud, les famílies hi han de fer alguna cosa més? «Vivim una desorganització d'horaris dramàtica en què la convivència familiar és a la cua de les prioritats. L'activitat laboral del pare i de la mare va en detriment del seguiment sistemàtic de l'activitat escolar. S'hi ha de fer alguna cosa», proposa el sociòleg. L'opinió que els mals resultats no reflecteixen tant la situació de l'alumnat com el context social en què vivim pren força entre els experts. «Si a un mestre català l'enviem a Finlàndia (paradigma de l'èxit) obtindrem resultats finlandesos, i un finlandès aconseguiria aquí resultats catalans».

L'Administració
 

Modificar l'accés a la professió

Assumpta Sogas, directora de l'escola pública El Sagrer del barri barceloní de la Sagrera, recepta una barreja a base de modificar l'accés a la professió a les escoles públiques i donar autonomia a les direccions per escollir els perfils de mestres que necessita cada centre. «El funcionariat és un sistema nefast. Els mals resultats de llengua estrangera a les proves de sisè de primària eren previsibles. Molts dels mestres d'anglès que treballen a l'escola pública van superar unes oposicions fent una traducció, però els falta competència comunicativa, que és el que es necessita. A classe s'hi ha de parlar».

Sogas no es mossega la llengua. «Molts mestres no s'han posat al dia i imparteixen formació memorística que serveix per anar a un concurs de televisió». Considera que els sindicats són «un obstacle» per introduir canvis perquè «defensen el treballador, consideren que té dret a un lloc de treball, però no pregunten per la qualitat de la feina que fa». I la Conselleria d'Educació, opina, no es mostra «prou sòlida i segura» per fer front a una mudança d'aquestes característiques. La burocràcia i llunyania de l'Administració tampoc són un estímul, diu, però això «no justifica els resultats».

Els centres
 

Més implicació de pares i professors

La nova presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Inma Fuyà, té la seguretat que hi ha una relació directa entre els nivells d'implicació dels pares, el professorat i l'Administració en els centres i el grau d'assumpció de competències per part de l'alumnat. «Falten suports, gent que hi posi el coll, encara que no es pot generalitzar perquè hi ha centres admirables». «I en els temps de dificultats que corren i que han de venir -afegeix- encara faran falta molts més esforços».

En el terreny de les dificultats per aconseguir adhesions a la causa, Inma Fuyà dirigeix els seus dards cap a l'Administració. «¿Vostè ha vist quan se celebren eleccions als consells escolars de centre que hi hagi espots a la televisió o falques publicitàries a la ràdio?», pregunta.

La presidenta de la FAPAC sosté que «és necessari revisar el paper dels òrgans de participació» de la comunitat educativa en els centres. Ara només són «representatius, però s'ha d'anar més enllà. Obrir-los a les associacions o entitats que s'ocupen dels menjadors o de les activitats extraescolars», per exemple. I acollir a l'entorn de l'escola, «les associacions de veïns, la ciutat». Quan se li pregunta pel balanç de resultats de les proves, ella diu que està «contenta que existeixi una avaluació de diagnòstics per saber quina és la marxa de l'alumnat».

La immigració
 

Distribuir millor els nouvinguts

El president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Jorge Calero, distingeix entre els immigrants de primera i segona generació. Entre «els que han realitzat una part del seu itinerari educatiu a l'estranger i els que han efectuat tot el seu recorregut escolar a Catalunya». En el cas d'aquests últims, «els resultats són similars» als de la població autòctona. Els efectes de la immigració sobre els resultats escolars s'aprecien quan es relacionen amb la densitat d'estrangers que es registra en un centre educatiu. Concentracions per sobre del «25% o 30% provoquen dificultats d'aprenentatge i descensos de rendiment» assegura Calero, que fa quatre mesos que és al càrrec. En conseqüència, s'imposa evitar aquest tipus d'agrupacions.

Les últimes dades sobre el nombre d'escoles públiques i concertades amb més del 25% de l'alumnat d'origen estranger es refereixen al curs 2007-2008. Aquell any acadèmic 686 centres d'entre 3.000 escoles, col·legis i instituts catalans comptaven amb més d'una quarta part d'estrangers en el seu cens. La majoria pertanyien a la xarxa pública, però 234 eren privats concertats.

Calero recorda que la presència d'alumnat nouvingut no ha tingut repercussió sobre l'avaluació de competències de sisè de primària, almenys pel que fa als estrangers incorporats a l'escola catalana en els dos últims cursos, amb resultats que no es van considerar en el còmput global. I creu que la reducció de la pressió migratòria redundarà en una millor integració.

La tecnologia
 

Introduir pantalles i ordinadors

L'enginyer Xavier Kirchner ha constatat que, els dissabtes al matí, les grans superfícies comercials estan abarrotades de públic en xandall que «sap més d'internet i tecnologies digitals que els experts de bata blanca» de l'època dels seus començaments. Kirchner afirma que «introduir ordinadors a l'escola no és innovar», sinó més aviat portar als centres una cosa que ja és comuna a la societat.

L'enginyer, un dels coordinadors del programa que s'inicia al setembre amb la introducció de 7.000 portàtils a les aules de secundària, explica que sovint els coneixements no arriben a l'alumnat «perquè el format és erroni». «Els nens s'han acostumat a rebre els missatges d'una manera, però a l'escola els arriben d'una altra. Canviar el format no és una garantia que millorin els seus rendiments, dependrà de la potència del projecte educatiu, però salva el primer escull». L'enginyer explica que hi ha estudiants que han observat el despertar de l'interès per l'estudi en alguns companys. També certifica que els professors estan encantats d'haver passat d'estar d'esquena a la classe, escrivint amb guix a la pissarra, a veure els ulls de sorpresa dels alumnes al contemplar les imatges a la pissarra digital. Una transformació similar a la que es va forjar al passar de la missa tridentina i en llatí a les cerimònies amb l'oficiant de cara als fidels. Tot un Vaticà II. 


El Periódico 20/06/10