A l’atenció del Sr Wert, nou ministre d’educació
Posted on 24 diciembre, 2011 by DRY Mallorca| Comentarios desactivados
Estimat ministre d’Educació:
En base a l’article que va publicar vostè el passat 30 de juny al País “Desxifrant la indignació” [1], ens agradaria contestar-li, ara que és vostè ministre i “home de bé”.
Veurà, de vegades ens corroeix el dubte de si el problema de vostès és de tarannà intel·lectual o moral (permeti’ns el dubte). Confiem, per descomptat, en què es tracti del segon, res més lluny de la nostra intenció d'anomenar tontos/es a les seves senyories. En realitat, és molt senzill. Hi ha una cosa que es diu economia especulativa. Segur que li sona el terme. Es tracta dels SWAP, els CDS, i… En fi, el mercat de derivats amb totes aquestes escombraries financeres que vostès han potenciat i que provoca, per exemple, que a l’Àfrica es morin milers de persones literalment de fam perquè un senyor a la borsa de Chicago s'ha de forrar especulant amb el preu del blat, l’arròs, dels aliments. És… com s’ho podríem dir…? Ah, sí!, semblant al que pretenen fer vostès a Madrid privatitzant el canal d’Isabel II que, per cert, tampoc és que la idea sigui seva, si total els seus caps ja van privatitzar l’aigua de Roma, de Berlín o d’altres parts del món. És un negoci fantàstic. Qui pot viure sense aigua?
És sorprenent que no parlin vostès d’igualar els salaris mínims, els impostos o acabar amb els paradisos fiscals dins d’Europa, però clamin rugents a favor del pacte de l’Euro [2]. El mateix pacte que diu que països totalment desiguals seran dominats a través d’instruments de deute, per imposició legal a través del dèficit [3].
Hi ha una cosa que és veritat, la majoria de nosaltres som gent senzilla, que no entenem això dels indemnitzacions milionàries per als directius que han portat bancs a la fallida, mentre els regalen els diners que després diuen no tenir per pagar la sanitat o la educació públiques. Potser vostè, gent de bé, pot explicar perquè a la comunitat de Madrid (on governen vostès) se subvenciona amb 90 milions d’euros l’educació privada, en forma de desgravacions d’IRPF, mentre s’eliminen 1000 professors (que també són 1000 llocs de treball) que suposen un estalvi de 80 milions d’euros. Vinga, que sabem que vostè és ministre d’educació... Quin nombre és més gran, 80 o 90?
Sap? De vegades ens sorprenen vostès amb això de “és que no es pot gastar més del que s’ingressa” Home, que aquest ha estat el negoci dels bancs de tota la vida, no ens prengui per imbècils.
Miri, li anem a explicar un secret:
Vostè, va al banc a demanar un milió per comprar-se una casa. El milió l’hi dóna vostè a l’amo de la casa i l’amo de la casa el diposita al banc. Total, el banc té els mateixos diners d’abans, però ara, a més, vostè li deu un altre. Acabem de fabricar un milió del no-res.
I el millor és que, després, amb aquest milió que no existeix, especulen en borsa i es forren. Quants euros fabrica la bossa per cada euro que un de nosaltres diposita en el banc?
Demani al seu col·lega De Guindos. Sí, l’exdirector de Lehman Brothers segur que pot explicar-li del tema. Ja veu, fan fallida les empreses que vostès dirigeixen i els fan ministres. Això sí que és democràcia.
Miri, anem a fer una cosa, vostès van a treure les seves mesures de retallada i nosaltres li anem a explicar a la població que es forren amb les seves mesures. Ja veurà, serà una legislatura sense desperdici. Ah, i... Felicitats! Que ara és vostè ni més ni menys que ministre!
Amb els nostres millors desitjos, rebi una afectuosa salutació:
Signat. Democràcia real JA!
Estimat ministre d’Educació:
En base a l’article que va publicar vostè el passat 30 de juny al País “Desxifrant la indignació” [1], ens agradaria contestar-li, ara que és vostè ministre i “home de bé”.
Veurà, de vegades ens corroeix el dubte de si el problema de vostès és de tarannà intel·lectual o moral (permeti’ns el dubte). Confiem, per descomptat, en què es tracti del segon, res més lluny de la nostra intenció d'anomenar tontos/es a les seves senyories. En realitat, és molt senzill. Hi ha una cosa que es diu economia especulativa. Segur que li sona el terme. Es tracta dels SWAP, els CDS, i… En fi, el mercat de derivats amb totes aquestes escombraries financeres que vostès han potenciat i que provoca, per exemple, que a l’Àfrica es morin milers de persones literalment de fam perquè un senyor a la borsa de Chicago s'ha de forrar especulant amb el preu del blat, l’arròs, dels aliments. És… com s’ho podríem dir…? Ah, sí!, semblant al que pretenen fer vostès a Madrid privatitzant el canal d’Isabel II que, per cert, tampoc és que la idea sigui seva, si total els seus caps ja van privatitzar l’aigua de Roma, de Berlín o d’altres parts del món. És un negoci fantàstic. Qui pot viure sense aigua?
És sorprenent que no parlin vostès d’igualar els salaris mínims, els impostos o acabar amb els paradisos fiscals dins d’Europa, però clamin rugents a favor del pacte de l’Euro [2]. El mateix pacte que diu que països totalment desiguals seran dominats a través d’instruments de deute, per imposició legal a través del dèficit [3].
Hi ha una cosa que és veritat, la majoria de nosaltres som gent senzilla, que no entenem això dels indemnitzacions milionàries per als directius que han portat bancs a la fallida, mentre els regalen els diners que després diuen no tenir per pagar la sanitat o la educació públiques. Potser vostè, gent de bé, pot explicar perquè a la comunitat de Madrid (on governen vostès) se subvenciona amb 90 milions d’euros l’educació privada, en forma de desgravacions d’IRPF, mentre s’eliminen 1000 professors (que també són 1000 llocs de treball) que suposen un estalvi de 80 milions d’euros. Vinga, que sabem que vostè és ministre d’educació... Quin nombre és més gran, 80 o 90?
Sap? De vegades ens sorprenen vostès amb això de “és que no es pot gastar més del que s’ingressa” Home, que aquest ha estat el negoci dels bancs de tota la vida, no ens prengui per imbècils.
Miri, li anem a explicar un secret:
Vostè, va al banc a demanar un milió per comprar-se una casa. El milió l’hi dóna vostè a l’amo de la casa i l’amo de la casa el diposita al banc. Total, el banc té els mateixos diners d’abans, però ara, a més, vostè li deu un altre. Acabem de fabricar un milió del no-res.
I el millor és que, després, amb aquest milió que no existeix, especulen en borsa i es forren. Quants euros fabrica la bossa per cada euro que un de nosaltres diposita en el banc?
Demani al seu col·lega De Guindos. Sí, l’exdirector de Lehman Brothers segur que pot explicar-li del tema. Ja veu, fan fallida les empreses que vostès dirigeixen i els fan ministres. Això sí que és democràcia.
Miri, anem a fer una cosa, vostès van a treure les seves mesures de retallada i nosaltres li anem a explicar a la població que es forren amb les seves mesures. Ja veurà, serà una legislatura sense desperdici. Ah, i... Felicitats! Que ara és vostè ni més ni menys que ministre!
Amb els nostres millors desitjos, rebi una afectuosa salutació:
Signat. Democràcia real JA!
► Referències
[1] José Ignacio Wert, “desxifrant la indignació”. Opinió, Tribuna. Diari ‘El País’: http://www.elpais.com/articulo/opinion/Descifrando/indignacion/elpepiopi/20110630elpepiopi_11/Tes
[2] Els líders populars davant el Consell Europeu que es va celebrar el 23 i 24 de juny, en què els Governs van analitzar els seus plans d’ajust i els compromisos de cada Estat amb el Pacte per l’euro plus: http://www. elmundo.es/elmundo/2011/06/23/espana/1308814531.html
[3] DRY Economia. “Sobre el Pacte de l’Euro, el nostre rebuig i les nostres propostes”: http://es.scribd.com/doc/76330645/DRY-Rechazo-Al-Pacto-Del-Euro-y-Propuestas
This entry was posted in DRY Mallorca. Bookmark the permalink.
http://mallorca.democraciarealya.es/2011/12/24/a-latencio-del-sr-wert-nou-ministre-deducacio/
