dilluns, 27 de febrer del 2012

"QI, histoire d'une imposture" (2010) [Febrer 2012]


Doc. baixat d'internet (SegleXX - C33)
Enllaç:
El coeficient intel·lectual, història d'una impostura (QI, histoire d'une imposture)(DVBrip català-français per Petiso)(TotsRucs.cat).avi (700 megues)
Nota: 8






Seguint l'estela de la Frenologia (l'intent de determinar trets psicològics a partir de la forma del crani), la psicologia ha estat testimoni d'altres afers relacionats amb la determinació genètica d'aspectes cognitius de l'espècie humana. Per exemple, el QI. Aquesta fou la gran impostura:

1a impostura: El Q.I. ( = E.M. / E.R. x 100) definit pels francesos Alfred Binet i Théodore Simon pretenia ser una mesura per detectar i ajudar els escolars a qui els calia una atenció educativa especial. Tanmateix, el psicòleg nord-americà Henry Goddard exporta aquesta mesura psicomètrica als EE.UU. durant la primera dècada del segle XX. Entre d'altres utilitats, li va servir per classificar els nouvinguts a l'Illa d'Ellis. Neixia d'aquesta manera l'eugenèsia.

2a impostura: Cyril Burt (1883-1971), eugenista britànic, publica diversos estudis per demostrar científicament el caràcter heretat i genètic del QI. Després de la seva mort es va poder demostrar que moltes de les seves dades empíriques eren inventades, concretament l'experiment amb 50 bessons. 

3a impostura: Els professors nord-americans Richard J. Herrnstein i Charles Murray publiquen l'any 1994 el llibre "La Corba de Campana" ("The Bell Curve"). Segons aquests autors, el QI es distribuïa al voltant del centre de la campana de Gauss, els superdodats genètics a la part dreta del gràfic i els mentalment infranormals a la banda esquerra. S'establia una correlació entre QI i nivell socioeconòmic. A més, es demostrava que els homes i dones de raça negra puntuaven de forma inferior. Més tard, William Schockley, premi Nobel de Física nord-americà, va conclure que la reproducció de membres de raça negra suposava una regressió en l'espècie humana. Polítics conservadors a l'òrbita de la família Bush van arribar a la conclusió que "els diners destinats a programes socials eren diners inútils adreçats a persones inútils". Sigui com sigui, queda clar que les dades representades a la Campana de Gauss no són representatives de cap realitat genètica sinó que les mateixes dades s'han generat matemàticament per encabir-les en aquest gràfic.