dissabte, 30 de juny de 2012

Torna la "Revàlida" al sistema educatiu espanyol

CONSELL DE MINISTRES

El nou sistema educatiu tindrà tres proves d'avaluació o revàlides i eliminarà la selectivitat

  • El ministre d'Educació planteja suprimir assignatures i augmentar en un 25% les hores lectives de matemàtiques, llengua, ciències i anglès 
  • El projecte de llei, que entrarà al Congrés abans de Nadal, inclourà de nou que no es pugui passar curs amb més de dos suspensos 


Divendres, 29 de juny del 2012 - 22:16h
ANTONIO M. YAGÚE / Madrid 

La futura llei orgànica de millora de la qualitat educativa que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, portarà al Congrés abans de Nadal suprimirà la selectivitat i instaurarà proves d'avaluació que recorden les antigues revàlides al final de cada una de les etapes del sistema educatiu --primària, secundària (ESO) i batxillerat o FP superior--, i que caldrà superar per passar a la següent. Aquesta és una de les principals novetats de l'esborrany presentat aquest divendres per Wert al Consell de Ministres.

La futura norma, que serà debatuda aquesta tardor amb el sector educatiu, preveu també reduir el nombre d'assignatures i augmentar en un 25% les hores lectives en matèries instrumentals --matemàtiques, llengua i idiomes--, tant a secundària (ESO) com en batxillerat. 

Actualment, tercer de l'ESO arriba a tenir fins a 13 assignatures, i en altres cursos no n'hi ha menys de 10. I en el batxillerat, fins a 12. Educació estudia la possibilitat que, en els dos nivells educatius, els alumnes no arribin a tenir més de sis o set matèries. 

Coneixements bàsics 

En la prova de final de primària, segons ha explicat Wert, s'exigirà als alumnes coneixements i habilitats bàsiques sobre lectura. Es podrà repetir una vegada, i si no se supera la prova es remetrà un informe als responsables de secundària on s'hi farà constar. Els alumnes que superin l'ESO obtindran el corresponent títol, però hauran d'aprovar la següent revàlida per poder cursar el batxillerat o la FP. Al final d'aquesta etapa hauran de superar una altra prova i la nota farà mitjana amb la del batxillerat per optar a cursar estudis universitaris. 

Finalment, les universitats podran posar les proves que estimin oportunes centrades en la carrera que es vagi a cursar, i desapareixerà com a tal la prova de selectivitat actual. El ministre ha justificat la seva retirada per considerar que actualment és poc efectiva i que el nou model s'assembla més als implantats actualment a Europa. 

La nova llei no deixarà passar de curs amb més de dos suspensos. També eliminarà l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania a primària i la mantindrà a l'ESO amb la denominació d'Educació Cívica. 

El Govern, segons la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría, persegueix amb la reforma millorar la qualitat educativa, acabar amb el fracàs i l'abandonament escolars i augmentar les possibilitats d'ocupació. Per això es buscarà la "complicitat" del sector i l'"acord" de totes les forces polítiques. 

El document presentat al Consell de Ministres preveu que es cursin, a partir de segon de l'ESO, programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment acadèmic, així com de qualificació professional. 

Elecció d'itineraris 

El Govern vol avançar a tercer de l'ESO l'elecció d'itineraris mitjançant matèries optatives i convertir el quart i últim en un curs d'iniciació amb dues trajectòries ben diferenciades: cap al batxillerat i cap a la FP. 

La reforma de la FP serà un altre element central del nou sistema educatiu, amb l'objectiu de combinar la formació amb les pràctiques remunerades a les empreses. El programa pilot es posarà en marxa de manera experimental el curs vinent. 

El nou model pretén que el percentatge d'alumnes que estudien FP (32%) augmenti fins a equilibrar-se amb el dels de batxillerat (68%) i, sobretot, facilitar la inserció laboral dels joves. 

La proposta de Wert inclou el disseny de la carrera docent mitjançant un estatut, una reivindicació del col·lectiu tan històrica i complexa que cap Govern de la democràcia ha gosat emprendre. El ministre vol acompanyar-la d'una altra patata calenta: la professionalització de la funció directiva. 

Wert ha justificat el canvi en els resultats deficients del sistema educatiu espanyol, amb el doble d'abandonament escolar (26,4 %) que la UE i a penes un terç d'alumnes excel·lents (3%) que a la UE. També ha destacat que el 52% dels joves estan en atur com a conseqüència de la falta de coneixements. 

Més nota per a ajudes 

El Consell de Ministres també ha aprovat un decret que exigirà un esforç acadèmic més gran per a l'obtenció d'una beca, un 5,5 de mitjana en les beques generals i un 6 per a les salari o compensatòries. Wert ha anunciat que per al curs 2013-2014 l'exigència de nota per accedir a una beca universitària s'elevarà a un 6,5 % de mitjana. 

El decret estableix que els universitaris amb beca compensatòria o salari que no aprovin com a mínim la meitat de les assignatures matriculades hauran de tornar l'import íntegre d'aquesta ajuda. A més, per accedir a les beques salari serà necessari un 5,5, en batxillerat, la mateixa nota que s'exigeix per a una beca en el primer curs universitari.