divendres, 22 de novembre de 2013

Berlín inaugura un nou museu dedicat a l'RDA: "Alltag in der DDR" - Museum in der Kulturbrauerei


"Alltag in der DDR"
(La vida quotidiana a l'RDA)
 Museum in der Kulturbrauerei
 Knaackstraße 97 10435 Berlin-Prenzlauer Berg




Com a complement al DDR-Museum del barri del Mitte de Berlín (veure Projecte Berlín 2011: DDR Museum) neix ara a Prenzlauer Berg un museu públic que amb el nom-concepte de Alltag in der DDR pretén apropar a les noves generacions -i als nostàlgics d'aquella època- a la realitat quotidiana de la República Democràtica Alemanya. Els dos plànols de Google Maps permeten localitzar aquest nou espai situat dins del Museum in der Kulturbrauerei, alguna cosa així com el Museu de la Cultura de la Cervesa (el lloc és un esplèndit edifici del segle XIX que fou una fàbrica d'aquesta beguda). Es troba al nord del Mitte, a prop de la Prenzlauer Allee (en el segon mapa es pot veure, a la parti inferior, l'Alexanderplatz i la Unter den Linden). 

El diari El País (copropietat d'Emilio Botin, un ciutadà exemplar gens amic dels règims comunistes, tot i que sí dels règims dictatorials neo-lliberals) ja s'ha encarregat d'advertir-nos que aquest museu ens donarà a conèixer la terrible vida quotidiana dels ciutadans de l'RDA, on tothom vivia escagarrinat per l'Stasi, morts de gana per la manca de productes a les tendes, fent cua tot el dia per poder comprar una samarreta i sotmesos a un sistema de privació de la llibertat individual fins a extrems que no podem entendre els habitants del món lliure (veure Berlín abre un museo público sobre la vida cotidiana en la RDA). De fet aquest article és bastant complaent amb la idea que proposa la nova mostra sobre l'Alemanya Oriental si el comparem amb el nefast i inexacte La Stasi comía fatal... a veces, publicat fa un mes en el mateix diari. Aquest darrer pamflet és un veritable insult a la intel·ligència de qualsevol persona que hagi llegit una mica d'història contemporània. La gent de l'RDA neixia, creixia, s'educava, treballava, estimava, reia, tenia projectes, vivia en un ambient cultural ric, es jubilava i, el millor de tot, no havia de fer cua per trobar feina (d'això en sabem molt aquí) ni es quedava al carrer pels desnonaments. Els seus dirigents van cometre molts errors, sí. Però que no ens vinguin ara aquests defensors de la neo-dictadura del PP a dir-nos com n'eren infeliços els ciutadans germano orientals. Sobretot en un país (Espanya) amb 3.000.000 de nous pobres (i 47.000 nous rics), 6.000.000 de persones a l'atur, les llibertats individuals cada vegada més restringides (Llei de Símbols, Llei Fernández) i un cap d'Estat que ens van imposar fa trenta-cinc anys.

Com va dir Helga Huber, una dona de 70 anys després d'haver visitat la mostra: “Ara hi ha llibertat per viatjar a Mallorca, pero no tothom té els diners per pagar-se el viatge”.

Algunes fotografies de l'exposició "La vida quotidiana a l'RDA":









I alguns enllaços més per complementar aquesta informació: