divendres, 1 de novembre de 2013

"The Big Lebowski" (1998) [05/07/2013]


Nota: 10(!)


The Dude és un dels personatges de ficció més famosos en el món del cinema. I Jeff Bridges quedarà lligat a aquest personatge per sempre més. Tanmateix, la paraule dude és traduïble al català com "petimetre", del francès petit-maître. És a dir, home molt "remirat en el vestit i l'agençament" (diu el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana). I el dude de la pel·lícula dels germans Coen és tot el contrari: un desastre com a ésser social però bona persona i, sobretot, molt feliç i satisfet amb si mateix. Així que, o bé en anglès té una altra accepció, o bé els autors del guió (els mateixos Coen) van voler ironitzar amb l'ús d'aquest mot. Sigui com sigui, The Big Lebowski és la pel·lícula més gamberra, més friqui i més rodona (potser per darrera de Fargo) de Ethan i Joel Coen. Els somnis o al·lucinacions del dude (traduït aquí com el "nota") són dignes de la iconografia cinematogràfica de Dalí (no oblidem que el pintor català participà directament en el rodatge d'Spellbound). Els comparses que giren al voltant del protagonista semblen trets d'un retaule de Pasolini, però a l'americana. El nivell de friquisme assoleix fites gaussianes mentre juguen a bitlles, quan es barallen amb els nihilistes o en les entrevistes amb l'altre Lebowski (el veritable dude, parlant en sentit estricte). Una comèdia espatarrant , en definitva, que és un cant a la felicitat, a l'individualisme i al naturalisme reivindicat pels romàntics. Possiblement el manifest més anarquista que ha sortit dels Estats Units. El dude és allò que voldríem ser però que les convencions socials ens ho impedeixen. Un film de referència i imprescindible.