dilluns, 5 de març del 2012

"Documentary on the series Brideshead Revisited" (2005) [05-03-2012]

Documentary on the series Brideshead Revisited (ITV3, 2005)


Vist a través de Youtube
Enllaç amb l'entrada sobre la sèrie: Retorn a Brideshead
Nota: 10

"Negació, ira, negociació, depressió, acceptació". Psicologia aplicada a la crisi econòmica i financera



"Negació, ira, negociació, depressió, acceptació"

Nuño Rodrígo - 2008.07.22

Negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Són les cinc fases per les quals, segons el model redactat el 1969 per la doctora Elisabeth Kübler-Ross, passen els pacients a qui se'ls ha diagnosticat una malaltia terminal, aplicables a qualsevol catàstrofe personal. No totes les persones han de patir-les ni han d'arribar en aquest ordre. Ja se sap, l'economia és una ciència bastant poc científica perquè depèn de les insondables ments i les emocions humanes.

Precisament per aquest caràcter subjectiu de l'economia no és molt difícil trobar els símptomes de Kübler-Ross en l'economia espanyola, que ha vist confirmat que tot arriba tard o d'hora, que l'economia té cicles i que els pisos, de vegades, baixen de preu. I es pot parlar de diagnòstic perquè, en realitat, la crisi ha arribat a gran velocitat.

En la crisi de Martinsa Fadesa, com en gairebé totes les crisis empresarials, s'ha passat per la negació, quan es va apuntar des d'aquesta companyia que els pisos a Espanya no baixarien, s'ha visitat la ira en les diatribes -atribuïdes a fonts anònimes- contra el Govern pels 150 milions més famosos d'aquest any, i òbviament va haver una mica de negociació. Ara estem en la depressió, no només aquesta empresa o aquest sector; depressió és el que s'ensenya avui en els mitjans de comunicació o en les declaracions institucionals.

Toca, com més aviat millor, passar a la següent fase: acceptació. Per a aquelles persones que esperaven la punxada del totxo des de 2004 l'acceptació és més senzilla. Per a aquells altres que van pujar a aquesta ruleta de la fortuna, menys. Tant de bo que Martinsa serveixi per accelerar la depressió i arribar abans a l'acceptació, ja que no es pot superar allò la simple existència del qual es nega. És, potser, una de les poques lectures positives que es pugui treure d'una setmana nefasta per a les finances espanyoles: Si Martinsa estigués en peu -via ICO- encara estaríem en la negació, o en la ira, o en la negociació.

"13,99 euros", de Frédéric Beigbeder


13,99 EUROS


Títol: 13,99 euros
Autor: Frédéric Beigbeder
Any: 2001
Editorial: La Campana, 2001
Edició: 1a
ISBN: 84-95616-07-6
Nº de pàgines: 299

Novel·la satírica autobiogràfica que ataca sense cap mena de compassió la indústria publicitària en la qual va treballar l'autor, Frédéric Beigbeder. La novel·la explica en primera persona les vicissituds d'un publicista imaginat (però fàcilment identificable) mentre es troba immers en la creació d'una campanya publicitària per a una gran marca alimentària (Madone-Danone). Sexe, drogues, enveges, competència, bogeria, paranoia, amor, tot plegat permet l'autor recórrer el camí mental autodestructiu que porta cap a l'infern dels excesos i la pèrdua de la identitat. Octave vol ser acomiadat de R&W. Octave es droga amb cocaïna. Octave estima Sophie. Sophie es queda embarassada i no vol que Octave faci de pare. Octave folla amb Tamara, la noia de l'anunci. Octave odia Marc Marronier però plora la seva mort. Octave s'imagina a sí mateix assassinant a una vella a Florida. Octave no sap que realment l'ha matada. Octave ja no sap res... Personatges reals amb noms falsos, històries imaginades, anuncis publicitaris utilitzant els personatges protagonistes amb una altra identitat. Un llibre sobre la publicitat sense escrúpols usant el recurs del metallenguatge publicitari per tal d'arribar al fons de la nit del subconscient humà. "Els rics venen sabatilles de marca per poder comprar drogues, els pobres venen drogues per poder comprar sabatilles de marca". 

L'any 2007 Jean Dujardin (Oscar 2011 al millor Actor) va protagonitzar la pel·lícula 13,99 euros.

"Black Swan" (2010) [24-02-2012]

Cisne negro (Darren Aronofsky, 2010)

  



Nota: 9

"Affliction" (1997) [23-02-2012]

Aflicción (Paul Schrader, 1997)

  






Nota: 8

dissabte, 3 de març del 2012

"La noche que no acaba" (2010) [19-02-2012]

La noche que no acaba (Isaki Lacuesta, 2010)

  




Nota: 7

Polònia 01/03/2012




Polònia 01/03/2012

Es descobrirà què va passar dins la sala durant la declaració d'Iñaki Urdangarin (Bruno Oro) davant el jutge Castro (Jordi Rios). Per què s'hi van estar tantes hores?

Artur Mas (Bruno Oro) continua treballant per acollir l'Eurovegas. Aquesta vegada el president s'endú a sopar el magnat Sheldon Adelson (David Olivares) per intentar convence'l costi el que costi. En un atac de nostàlgia, Montilla (Sergi Mas), Carod (Toni Albà), Saura (Cesc Casanovas), Tura (Gemma Deusedas) i Ridao (David Olivares) recorden, tot cantant, els temps en què eren polítics importants, i Joan Tardà (Cesc Casanovas) i Alfred Bosch (Toni Albà), que han quedat fora de la comissió de secrets oficials del Congrés, buscaran aquests secrets a la llotja de l'estadi Santiago Bernabéu.

A més, Mariano Rajoy (Queco Novell) es posa darrere dels fogons per cuinar uns bons pressupostos generals de l'estat, mentre que l'historiador Aniol Jorquera (Cesc Casanovas) fa una visita guiada al museu dels drets laborals. Finalment, l'actriu Alba Florejachs debuta al programa interpretant una mare convergent que intenta explicar al seu fill independentista la veritat sobre el seu partit.