dilluns, 31 d’octubre de 2011

"Por una causa justa", de Vasili Grossman


POR UNA CAUSA JUSTA


Títol: Por una causa justa
Autor: Vasili Grossman
Any: 1952
Editorial: Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores, 2011
Edició: 1a
ISBN: 978-84-672-4296-6 / 978-84-8109-911-9
Nº de pàgines: 1.089

Avui mateix l'he acabat. La lectura d'aquest llibre m'ha acompanyat al llarg dels darrers dos mesos i mig. Massa temps per un sol llibre. Vaig partir -mentalment- cap a Stalingrad just quan havia tornat del meu viatge familiar pel Tirol austríac, enmig de la calor xafogosa del mes d'agost. Al setembre, el dia 8, va acompanyar-me en avió fins a Zuric i Moscou. Després, en tren, fins a Volgograd. La nit de lectura a la llitera superior d'aquell tren serà irrepetible per sempre més. A Volgograd/Stalingrad vaig haver de fer compatible la lectura del llibre de Grossman amb les llargues pasejades amb l'Eduard, l'Enric, l'Ivo i la incomparable i gentil Oksana. La bella russa de negre. Trista, complaent, atenta. Un regal dels soviets. Va ser difícil, a l'habitació de l'hotel el cansament m'empenyia a mirar pel·lícules i programes de l'actual televisió russa, gens diferent a la nostra televisió occidental. Una vegada retornat del viatge, el dia 18 de setembre, va venir la reintegració a la rutina laboral. I sempre amb la companyia dels personatges de Por una causa justa. Fins avui mateix, a la platja d'Artà, durant la posta de sol que a Volgograd ja feia dues hores que havien vist.

Primer vaig llegir Vida i Destí (en català), fa més de tres anys. Ara he finalitzat aquest, empès per una notícia llegida a un diari digital. Just a l'inreves de l'ordre en què van ser escrits, perquè Por una causa justa és una obra de l'any 1952 mentre que l'altre llibre, escrit al 1959 (o 1960?), fou una continuació molt crítica amb la realitat soviètica d'aquell temps. De fet, va ser publicada als anys 80, quan l'autor ja era mort.

Por una causa justa és una obra colosal construïda a partir de l'enorme teranyina que l'autor teixeix amb els dos-cents personatges protagonistes de les petites històries de guerra relatades al llibre. Krímov, Nóvikov, Aleksandra Vladímirovna, Víktor Pávlovich, Vera, Vavílov, ... són personatge que van i venen, que s'esvaeixen i tornen a l'acció de la novel·la, que lluiten per sobreviure a l'invasió nazi, que mediten amb nosaltres sobre tots aquells fets des del punt de vista d'un devot del socialisme. La profunditat de les descripcions, dels diàlegs, ens permet viatjar a Stalingrad, un viatge per partida doble per qui ja coneix l'actual Volgograd. Algunes accions ens resulten més properes, ens afecten més. D'altres, no. Com la vida mateixa. Són inolvidables els combats finals a l'estació de tren, les nits de passió i soledat d'Shtrum a l'apartament de Moscou, els relats de supervivència al Volga, les vicissituds dels oficials primer represaliats i després amnistiats per Stalin. Però, per damunt de tot, són colpidors els moments en què els nostres protagonistes i amics moren de forma sobtada, com succeeix a totes les guerres. Quan desapareixen de les pàgines del llibre i sabem que ja no tornarem a saber res més d'ells.

Por una causa justa, un llibre imprescindible. Una recomanació: visitar primer Volgograd i viatjar després, a través de les pàgines d'aquesta novel·la, al cor de la Batalla de Stalingrad.