dilluns, 19 d’agost de 2013

"Syriana" (2005) [25/04/2013]

Syriana (Stephen Gaghan, 2005)

Nota: 10(!)


"Syriana" és un concepte que alguna llegenda urbana ha vinculat a la CIA i a certs Think tanks neoconservadors nord-americans i que faria referència a una reestructuració a la força del panorama polític i geoestratègic de l'Orient Mitjà. Sigui com sigui, la pel·lícula que porta aquest títol és un drama social, polític i empresarial que intenta explicar, mitjançant una història circular, el funcionalment del capitalisme avançat i els tentacles que es creen entre el poder polític i financer per tal de beneficiar a les grans corporacions del petroli. Unes corporacions que són, al cap i a la fi, les que financen les campanyes electorals dels grans i influents partits polítics majoritaris. Amb l'ús magistral d'un macguffin en forma de míssil -que apareix en el primer i en el darrer minut del film-, Syriana és un trencaclosques argumental que va teixint una trama de conspirancions, espionatge i dobles jocs a partir de petites "peces" que interpreten emirs de païssos àrabs, espies de la CIA, financers de Wall Street, advocats de bufets de prestigi i directius de multinacionals. Que ningú vegi en aquesta pel·lícula una crítica al sistema polític i econòmic nord-americà (almenys una crítica en exclusiva) perquè la forma en espiral o remolí del seu guió no aspira a engolir als "dolents" i a deixar fora els "bons" (o viceversa) sinó que arrossega a totes les parts sense cap concessió ni valoració maniquea sobre la realitat social. És un film que fa mal però que al final deixa un regust de satisfacció: ens permet delectar-nos en la idea de què tot allò que intuïm sobre el món -enmig d'una nebulosa d'incredulitat i dubtes- és, al capdavall, tan cert com la mateixa realitat ens demostra. Una pel·lícula per entendre com funciona tot, malgrat faci mal.

És interessant complementar aquesta pel·lícula amb lectures crítiques sobre el seu guió (basat en el llibre de Robert Baer, ex-agent de la CIA), per exemple a http://www.voltairenet.org/article136133.html (aquí es critica una certa moralitat dual inherent al film). Així mateix, val la pena recordar com els mateixos nordamericans van ser els veritables inventors de les "pel·lícules de propaganda", molt abans que els soviètics i els nazis. I l'existència, encara ara, d'una agencia com la WCC. No té pèrdua...