... que després de la IIGM apareguesssin a l'Estat d'Israel els Stalags, llibrets on es relataven fets suposadament ocorreguts en els camps de concentació nazis amb una forta càrrega eròtica i/o pornogràfica. La paraula Stalag fa referència a camps de presoners de guerra, els Stammlager. En aquests relats, membres femenins de les SS violaven i torturaven presoners jueus. El documental Stalags: Holocausto y pornografia en Israel (Ari Libsker, 2007), que el Canal Odisea està emetent aquests dies, narra el naixement d'aquest fenomen i la seva relacio amb el judici a Adolf Eichmann celebrat a Jerusalen l'any 1961, les narracions dels supervivents dels camps de concentració i l'obra de l'escriptor Yehiel De-Nur (de pseudònim K. Tzetnik o Karl Zetinski, jugant amb les inicials KZ, Konzentrationslager).
Crida l'atenció que molts jueus supervivents de l'Holocaust patissin les sospites dels seus compatriotes israelians una vegada alliberats i emigrats a l'Estat d'Israel. I que molts d'ells decidissin esborrar el número que portaven tatuat al braç. Igual que Stalin es malfiava dels presoners soviètics que van sobreviure als nazis, molts jueus van haver de justificar que haguessin sortit vius dels camps de concentració ("per què no van emigrar a Israel abans de la guerra?") i també van haver de desmentir que haguessin col·laborat d'una manera o una altra amb membres de les SS encarregats dels camps.
La història en majúscules està construïda a partir de petites històries individuals que sovint queden amagades a l'ombra de la història oficial. És allò del bosc que no deixa veure els arbres. Però, de vegades, petits fets protagonitzats per personatges gairebé anònims alteren per sempre més la història real que pretenen relatar, degut a motius ideològics o per la necessitat de ser escoltats per les futures generacions. Fou el cas de l'escriptor De-Nur, qui va esdevenir el portaveu dels supervivents d'Auschwitz inventant o tergiversant uns fets dramàtics que no calia alterar amb històries de ficció com les relatades a la seva novel·la "La casa de les nines".