divendres, 19 d’agost de 2011

20 anys del cop contra Gorbatxov


Aniversari d'un esdeveniment històric 

El cop que va enfonsar l'URSS
 
L'últim president soviètic titlla Ieltsin d'amoral al recordar els 20 anys de l'intent colpista
Gorbatxov responsabilitza de la posterior desintegració soviètica els caps del motí del 1991


Dijous, 18 de agost del 2011

DMITRI POLIKÀRPOV

MOSCOU


El 19 d'agost del 1991, demà farà 20 anys, tancs i carros blindats van envair el centre de Moscou. Els militars es van apoderar del control dels edificis estatals, de la torre de televisió i de la seu de correus. Poc després, un grup d'alts càrrecs polítics de la Unió Soviètica van anunciar el traspàs del poder al Comitè Estatal d'Emergència (GKChP) a causa d'una «greu i sobtada malaltia» del president soviètic, Mikhaïl Gorbatxov. En termes usuals això significava un cop d'Estat perpetrat per l'ala ortodoxa del Partit Comunista de l'URSS, contrària a les reformes liberals empreses pel pare de la perestroika (reconstrucció).


En aquells moments el mateix Gorbatxov estava tancat amb la seva família en una residència estatal ubicada a la península de Crimea, a la riba del mar Negre. Segons la versió oficial, els colpistes li van tallar totes les línies de comunicació amb el món exterior i el president seguia les notícies a través d'un obsolet radioreceptor que havia trobat a les golfes de la seva vil·la. Tampoc hi havia gaire cosa per veure i escoltar. Els dos canals estatals de televisió emetien durant tot el dia el ballet El llac dels cignes interpretat pel teatre Bolxoi.


Vint anys després, Gorbatxov titlla de «traïdors» responsables de la posterior desintegració de l'URSS els integrants de GKChP que el van apartar del poder entre el 19 i el 21 d'agost. Entre els colpistes hi havia els seus protegits i «amics» de tota la vida, com el president del Soviet Suprem o Parlament, Anatoli Lukiánov. «S'havia de ser molt idiota per fer un motí. Però calia acabar amb el vell Gorbatxov. M'havia convertit en una figura incòmoda per als reaccionaris. M'havien trucat moltes vegades per advertir-me que hi hauria un cop», va explicar ahir l'antic president soviètic en una roda de premsa convocada a Moscou amb motiu del vintè aniversari del cop de l'agost.

RESISTÈNCIA FERMA/ El complot, protagonitzat per alts càrrecs polítics i militars soviètics, va fracassar gràcies a la ferma resistència del poble i de les autoritats de la Federació Russa, liderades pel president Borís Ieltsin. Els seus autors van ser detinguts, però els fets van precipitar el final d'una URSS ja fragilitzada per tendències independentistes. A l'adonar-se que el poder central ja era incapaç de controlar la situació al país, les repúbliques de l'URSS van proclamar la seva independència una darrere l'altra. Primer ho van fer Letònia, Lituània i Estònia. Les van seguir Geòrgia, Ucraïna, Bielorússia i les altres caucàsiques, a més de les cinc centreasiàtiques. El 25 de desembre del 1991, Gorbatxov va anunciar la seva dimissió i el final de l'imperi soviètic.

«El poble hi va jugar un paper decisiu, i Ieltsin, també. El més important era evitar un vessament de sang. Podia esclatar una guerra civil. Érem una potència amb armes nuclears», va assegurar Gorbatxov, que actualment té 80 anys. El polític, que va arribar al poder l'any 1985, va elogiar també el coratge mostrat per l'Exèrcit soviètic al no assaltar la Casa Blanca, llavors seu del Parlament rus, on s'havien congregat Ieltsin i milers d'adversaris del cop.

Al mateix temps Gorbatxov va culpar Ieltsin, el primer dirigent rus a ser elegit per sufragi universal el mes de juny del 1991, per incomplir les seves promeses, cosa que, segons ell, va condemnar l'URSS. «Parlàvem i assegurava que calia conservar la Unió. Després se n'anava a casa, es rentava, menjava i a la meva esquena afirmava tot el contrari. Jo crec que la moral i la política han d'anar agafades de la mà. No puc arribar a acords amb gent així», va comentar. Borís Ieltsin va heretar el despatx de Mikhaïl Gorbatxov al Kremlin al convertir-se Rússia en successora legítima de la Unió Soviètica.

El Periódico 18-08-2011