dimarts, 30 de juliol de 2013

"Forrest Gump" (1994) [14/03/2013]


Nota: 9

  
Una bona manera d'estudiar i entendre la Història (en majúscules) és fer-ho a través de personatges anònims. Amb les tragèdies gregues -algunes d'elles portades a la pantalla- hem pogut esbrinar com era la societat en aquella època. I ho hem fet d'una manera entretinguda i poètica. Forrest Gump no és una tragèdia grega i probablement no passarà a la història del cinema (de la Història en majúscules ja ni en parlem). Vint anys després de la seva estrena, la nova generació de joves gairebé no coneix la seva existència i molts adults l'han oblidada. I si els joves en tinguessin coneixement, la posada en escena i el ritme d'aquest film no seria del seu agrad. És una llàstima, perquè podria substituir perfectament a les avorrides classes d'història dels instituts, amb pàgines i pàgines de noms indesxifrables, conceptes que no lliguen i fets que els alumnes no arriben a visualitzar. Guanyadora de sis Oscar i un dels fenòmens cinematogràfics de la dècada, el principal mèrit d'aquest film és la seva originalitat i el fet d'haver esdevingut icònica. Algunes frases del seu guió (la que fa referència a la capsa de bombons, per exemple) encara se senten avui dia en les converses entre cinèfils madurs. Robert Zemeckis no va poder estar-se de caure en alguns llocs comuns molt típics de les pel·lícules dels vuitanta i noranta. Per exemple, la vida extremadament fàcil i confortable que porta el seu protagonista discapacitat, en aquella casa enorme amb gespa impecable i sense hipoteca (pobre Gump si hagués d'enfrontar-se als temps actuals). Però el director va incloure aquests tòpics d'una forma innocent, sense malícia ni afany propagandístic. Forrest "corre" a través de mig segle d'història, coneix personalment a personatges històrics i viu intensament esdeveniments capdals de totes aquelles dècades (guerra del Vietnam, revolució hippy, el final de la guerra freda, la epidèmia de la SIDA). I, mentrestant, Zemeckis ens explica una història tendre de discapacitació, família i amor. Amb ingenuïtat i convertint a Forrest en un personatge ingenu i entranyable. És la pel·lícula ideal per tenir a la filmoteca domèstica i fer, de tant en tant, viatges emocionals als anys de la nostra joventut, tot repassant les nostres històries individuals. "Corre, Forrest, corre...!"