dimecres, 31 de juliol del 2013

"The Social Network" (2010) [20/03/2013]

La red social (David Fincher, 2010)










Nota: 10(!)


Una pel·lícula sobre la vida de Mark Zuckerberg i la història del naixement de Facebook es podia haver convertit en un típic producte amb universitaris hiperhormonats, festes amb borratxeres i noies "pijes" pul·lulant pel campus de Harvard. Però en mans del genial David Fincher -probablement un dels millors directors de cinema contemporanis- esdevé una obra mestra. Per començar, el trencaclosques temporal que construeix Fincher -amb salts entre els dos judicis contra Facebook i els seus primers dies com a universitari- ens permet conèixer la psicologia del personatge amb escreix, un més que probable Síndrome d'Asperger que lluita per materialitzar la seva obsessió per les dones i l'èxit social. Gràcies a això sabem que la teranyina de codis informàtics que va generant des del primer minut (com si la pel·lícula fos un programa informàtic) respon a la necessitat d'alliberar tot el ressentiment que acumula fruit de la seva frustració per no pertànyer a l'elit de Harvard i per la manca d'habilitats socials. Crida l'atenció que més del noranta per cent de l'acció succeeix a l'interior d'habitacions, despatxos i oficines, amb una fotografia fosca i claustrofòbica que no deixa indiferent (la primera seqüència a l'aire lliure passa de nit, amb Zuckerberg travessant el campus). Aquesta foscor suggereix que som a l'interior d'un ordinador, formant part dels circuits, cables, plaques i pastilles de silici que l'integren. O dins del mateix cervell malalt del protagonista, una mena de computadora amb neurones que processen bé els sentiments. Si a tot plegat hi afegim l'excel·lent guió de l'irreverent Aaron Sorkin ("The Newsroom"), que va guanyar un Oscar amb aquest film, tenim una obra sòlida, emocionalment potent (en dues hores tenim temps d'odiar i sentir llàstima per l'autista Zuckerberg) i que no es perd en frivolitats (té molt mèrit no fer-ho en un món tan frívol).  

Resulta sorprenent que Fincher s'hagi atrevit a fer una pel·lícula sobre fets tan recents (Facebook es va crear al 2003) i que parli sense embuts sobre el costat més fosc de personatges com ara el trepa Sean Parker -un delinqüent informàtic creador de Napster i possiblement el major pirata dels primers temps d'internet- i el desgraciat Eduardo Saverin -traït per Zuckerberg de la manera més menyspreable-. Les interpretacions de Eisenberg, Garfield, Timberlake i companyia són senzillament genials. Segurament a partir d'aquest film la percepció que tenim dels personatges reals es confon amb les caracteritzacions de la pel·lícula. En definitiva, una obra mestra sobre un fenomen de màxima actualitat i que, amb els anys, serà recuperada a mesura que les xarxes social creixin, es facin grans i desapareguin. Sobretot Facebook, que va nàixer de la més pura repressió psicològica i, per què no dir-ho, de la més elemental mala hòstia d'un jove barallat amb la humanitat.