dijous, 11 de juliol de 2013

"Séraphine" (2008) [20/02/2013)

Séraphine (Martin Provost, 2008) [V.O. francès]

Nota: 10(!)


El biopic és un gènere cinematogràfic molt perillós. Una pel·lícula biogràfica pot esdevenir fàcilment en una simple enumeració de fets personals -i sovint coneguts- explicats en primera o tercera persona. O pot caure també en la caricatura absurda del personatge, a partir d'imitacions exagerades i molt maquillatge (és el cas de les vides portades a la pantalla de Hoover, Thatcher o Nixon). El millor argument biogràfic és aquell que ens parla del personatge però també del seu entorn i dels diferents punts de vista sobre la realitat de les persones properes. Séraphine compleix amb escreix amb aquesta segona condició i no cau en la trampa de la imitació fàcil o del relat pautat. Perquè el veritable protagonista d'aquest film és el seu descobridor, Wilhelm Uhde (magníficament interpretat per Ulrick Tukur). Des del primer minut esbrinem que Séraphine Louis (pintora enquadrada dins del moviment del 'primitivisme modern') és una dona gran, solitària, treballadora domèstica i amb una personalitat molt especial a qui li agrada pintar. El descobriment, per part de l'espectador, de la seva genialitat succeeix alhora que el galerista Uhde s'instal·la com a llogater a la casa on ella treballa. La relació d'amistat, respecte i admiració que s'estableix entre ells dos és el punt àlgid d'un film que commou fins a la compassió més dolorosa. Però també sap treure de l'espectador un somriure relaxant davant certes situacions esperpèntiques. Perquè malgrat la tragèdia de la seva vida, Séraphine Louis (o de Senlis, localitat on treballava de minyona) té un projecte personal, inspirat per Déu, que l'aïlla de l'entorn social dels primers anys del segle XX. Un entorn social que, al capdavall, resulta més patètic i esquizofrènic que la seva pròpia psicologia (quedaven pocs anys pel desencadenament de la I Guerra Mundial). El personatge interpretat per l'extraordinària Yolande Moreau convida a la reflexió més íntima sobre el sentit de les nostres existències, la bellesa, la soledat, el lliurament a una causa vital i l'amor més profund per la vida. La banda sonora, un tema inspirat en els músics de l'antiguitat, lliga a la perfecció amb l'estic pictòric (i de vida!) d'aquesta genial pintora. Un film imprescindible.