dijous, 18 de juliol de 2013

"The Russia House" (1990) [26/02/2013]

La casa Rusia (Fred Schepisi, 1990)

Revisitant la Filmoteca


The Russia House no és només una pel·lícula fictícia però rigorosa sobre el món de l'espionatge. Ni tampoc és només un producte intens, sensible i estèticament bellíssim. No, The Russia House és alguna cosa més: és una part de la història. Perquè fou la primera gran producció nord-americana filmada a la Unió Soviètica amb total llibertat creativa (res ha transcendit que contradigui aquesta afirmació). La pel·lícula, una trama d'espionatge en la qual es veu involucrat un editor de llibres britànic, va ser rodada entre el punt àlgid de la Perestroika de Gorbatxov i la desaparició de l'URSS l'any 1991. Es podria dir que fou una pel·lícula filmada en temps real i "in situ", perquè el nucli de la narració rau en els canvis produïts a la Unió Soviètica a finals dels anys 80. S'agraeix infinitament que el seu director, el poc prolífic Fred Schepisti, deixés de banda el discurs maniqueu de la Guerra Freda i s'atingués a la novel·la de John le Carré i el guió de Tom Stoppard, per plantejar-nos així una trama complexa, emocionant i amb una posada en escena impecable on destaquen els escenaris més emblemàtics de Moscou (el VDNJ, la plaça Roja, l'hotel Ucraïna, els GUM) i Leningrad (el Camp de Mart, l'hotel Pribaltiskaya, el riu Neva, el Pont del Banc). Fins i tot la història d'amor, que a priori podria semblar un afegit "mandatory" per part de la nomenklatura hollywoodiense, lliga perfectament amb la soledat de Barley, la bellesa de la "russa" Katya i la història de traïcions i dobles jocs que planteja l'argument. A tot plegat, i per arrodonir-ho, s'hi afegeix una banda sonora esplèndida composada pel sempre genial Jerry Goldsmith. Una obra que, segons algunes fonts que circulen per internet, fou descartada per a altres dues pel·lícules fins que va trobar el seu lloc a The Russia House. Una pel·lícula imprescindible per doble motiu: és història i resulta fascinant.