3/3/2008 14:20 h SENTÈNCIA PIONERA A CATALUNYA
Condemnats a un any de presó per atemptat uns pares que van agredir dues mestres a Barcelona
EFE
BARCELONA
Una jutge de Barcelona ha condemnat avui a una pena d'un any de presó cadascun el pare i la mare d'un alumne d'una escola de la capital catalana per un delicte d'atemptat a funcionari, a l'haver agredit dues mestres i la conserge del centre.
Aquesta és la primera vegada a la comunitat catalana que es dicta una sentència que condemna per delicte d'atemptat l'agressió a unes professores, després d'una instrucció de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè els fiscals deixessin de tipificar aquestes conductes com una simple falta i les consideressin un delicte. L'agressió de què van ser víctimes la directora, una cap d'estudis i una conserge de l'escola Eduard Marquina de Barcelona va tenir lloc l'11 d'octubre del 2006, després que reclamessin als pares el pagament de 5 euros per utilitzar el servei de guarderia previ a l'inici de les classes.
Indemnització i allunyament
Cada un dels pares del menor ha estat condemnat també a una multa de 720 euros per una falta de lesions i una altra d'amenaces, així com a indemnitzar les professores amb 6.500 euros. El Jutjat Penal número 17 de Barcelona prohibeix així mateix als progenitors, Juan V. i Montserrat M., acostar-se a menys de 200 metres del centre escolar durant els pròxims sis mesos.
El dia dels fets, les mestres i la conserge van impedir l'entrada al centre a les 8.30 hores del fill menor dels acusats, de 5 anys, ja que els pares no havien efectuat el pagament simbòlic de 5 euros mensuals per permetre que utilitzés el servei de guarderia previ a l'inici de les classes, malgrat que se'ls havia requerit reiteradament.
Crisi d'ansietat
Aquest fet va motivar, segons la sentència, que els pares de l'alumne es presentessin a l'escola i actuessin "de forma agressiva" davant la resta de nens i pares que hi havia, amb la intenció d'acovardir les mestres per aconseguir el seu objectiu i "menyspreant el principi d'autoritat que representaven al centre". Una vegada a l'escola, els pares van insultar i van amenaçar reiteradament les mestres i la conserge, amb expressions com "ja t'esperaré al carrer, et pegaré, et mataré", i fins i tot la mare va arribar a agafar pel coll la cap d'estudis mentre li deia "el meu fill entrarà aquí".
A conseqüència de l'incident, la cap d'estudis va patir una crisi d'ansietat de la qual va trigar 30 dies a recuperar-se i que va agreujar la depressió que ja tenia, mentre que la conserge va presentar símptomes d'ansietat que han incrementat les seves patologies respiratòria i digestiva prèvies.
Protecció d'un servei públic
Durant el judici, tant la fiscal com la Generalitat, en representació de les mestres, van defensar que les agressions a docents mereixen un càstig més gran del que solien rebre fins ara --ja que eren considerades una falta-- davant la necessitat de "protegir" un servei públic i fonamental com és el de l'educació.
Durant el judici, la fiscal va demanar la pena d'un any i quatre mesos de presó pel delicte d'atemptat i la Generalitat va elevar la petició a dos anys. El delicte d'atemptat s'imputa quan es comet una agressió o intimidació contra una persona considerada una autoritat o un funcionari públic en l'exercici dels seus càrrecs, i està castigat amb penes d'entre un i tres anys de presó.
Publicat a El Periódico 03/03/08
______________________________________________________________________
Em sembla una sentència sorprenent. I un precedent que tots plegats haurem de pair de mica en mica. Perquè fins ara els mestres havíem tingut autoritat moral, però no autoritat jurídica. A partir d'ara resulta que una agressió a un membre de la comunitat educativa deixarà de ser considerada una falta i es tipificarà com a delicte, com a "atemptat". Això em sobta molt, sobretot després de sentir al senyor Rajoy parlar contínuament sobre "les agressions a les víctimes del terrorisme". Ara sembla que nosaltres també passarem a engreixar aquesta categoria social que té un poder polític i electoral enorme. És clar que una cosa és morir pel tret disparat per un terrorista i una altra molt diferent és patir l'assetjament físic i psicològic de pares i mares amb un nivell sociocultural que frega el llindar de l'analfabetisme. Haurem de seguir amb interés la reacció social a aquesta mesura judicial. La pregunta és: servirà de res? Jo ho dubto, el menyspreu a l'educació té arrels culturals i la fiscalització d'aquesta problemàtica potser tindrà la mateixa repercussió que les mesures judicials contra la violència de gènere.
Aquesta és la primera vegada a la comunitat catalana que es dicta una sentència que condemna per delicte d'atemptat l'agressió a unes professores, després d'una instrucció de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè els fiscals deixessin de tipificar aquestes conductes com una simple falta i les consideressin un delicte. L'agressió de què van ser víctimes la directora, una cap d'estudis i una conserge de l'escola Eduard Marquina de Barcelona va tenir lloc l'11 d'octubre del 2006, després que reclamessin als pares el pagament de 5 euros per utilitzar el servei de guarderia previ a l'inici de les classes.
Indemnització i allunyament
Cada un dels pares del menor ha estat condemnat també a una multa de 720 euros per una falta de lesions i una altra d'amenaces, així com a indemnitzar les professores amb 6.500 euros. El Jutjat Penal número 17 de Barcelona prohibeix així mateix als progenitors, Juan V. i Montserrat M., acostar-se a menys de 200 metres del centre escolar durant els pròxims sis mesos.
El dia dels fets, les mestres i la conserge van impedir l'entrada al centre a les 8.30 hores del fill menor dels acusats, de 5 anys, ja que els pares no havien efectuat el pagament simbòlic de 5 euros mensuals per permetre que utilitzés el servei de guarderia previ a l'inici de les classes, malgrat que se'ls havia requerit reiteradament.
Crisi d'ansietat
Aquest fet va motivar, segons la sentència, que els pares de l'alumne es presentessin a l'escola i actuessin "de forma agressiva" davant la resta de nens i pares que hi havia, amb la intenció d'acovardir les mestres per aconseguir el seu objectiu i "menyspreant el principi d'autoritat que representaven al centre". Una vegada a l'escola, els pares van insultar i van amenaçar reiteradament les mestres i la conserge, amb expressions com "ja t'esperaré al carrer, et pegaré, et mataré", i fins i tot la mare va arribar a agafar pel coll la cap d'estudis mentre li deia "el meu fill entrarà aquí".
A conseqüència de l'incident, la cap d'estudis va patir una crisi d'ansietat de la qual va trigar 30 dies a recuperar-se i que va agreujar la depressió que ja tenia, mentre que la conserge va presentar símptomes d'ansietat que han incrementat les seves patologies respiratòria i digestiva prèvies.
Protecció d'un servei públic
Durant el judici, tant la fiscal com la Generalitat, en representació de les mestres, van defensar que les agressions a docents mereixen un càstig més gran del que solien rebre fins ara --ja que eren considerades una falta-- davant la necessitat de "protegir" un servei públic i fonamental com és el de l'educació.
Durant el judici, la fiscal va demanar la pena d'un any i quatre mesos de presó pel delicte d'atemptat i la Generalitat va elevar la petició a dos anys. El delicte d'atemptat s'imputa quan es comet una agressió o intimidació contra una persona considerada una autoritat o un funcionari públic en l'exercici dels seus càrrecs, i està castigat amb penes d'entre un i tres anys de presó.
Publicat a El Periódico 03/03/08
______________________________________________________________________
Em sembla una sentència sorprenent. I un precedent que tots plegats haurem de pair de mica en mica. Perquè fins ara els mestres havíem tingut autoritat moral, però no autoritat jurídica. A partir d'ara resulta que una agressió a un membre de la comunitat educativa deixarà de ser considerada una falta i es tipificarà com a delicte, com a "atemptat". Això em sobta molt, sobretot després de sentir al senyor Rajoy parlar contínuament sobre "les agressions a les víctimes del terrorisme". Ara sembla que nosaltres també passarem a engreixar aquesta categoria social que té un poder polític i electoral enorme. És clar que una cosa és morir pel tret disparat per un terrorista i una altra molt diferent és patir l'assetjament físic i psicològic de pares i mares amb un nivell sociocultural que frega el llindar de l'analfabetisme. Haurem de seguir amb interés la reacció social a aquesta mesura judicial. La pregunta és: servirà de res? Jo ho dubto, el menyspreu a l'educació té arrels culturals i la fiscalització d'aquesta problemàtica potser tindrà la mateixa repercussió que les mesures judicials contra la violència de gènere.
