Aquests articles són fruit de dos viatges consecutius a Berlín durant els anys 2003 i 2005. Són fruit de l'enamorament i la melanconia. Per això estan escrits de tot cor.
A Berlín l'anomenen la ciutat de les fronteres invisibles. Aquesta expressió és del tot correcte. Passejant pels seus carrers és fàcil perdre el sentit de l'orientació i creure, per un moment, que hom camina per Moscou o per un lloc que no té res a veure amb una ciutat alemanya. Fins i tot és possible percebre l'entorn que ens envolta com si formés part d'una altra època. Berlín ha estat una ciutat assolada, conquerida, ocupada i dividida. D'això en tindrien molt a dir Zhukov, Konev, Stalin i Khruixtxov. Des d'un punt de vista polític i arquitectònic, la font d'inspiració de la RDA va ser la mateixa Unió Soviètica. Encara queden innombrables empremtes d'aquella època: barris, parcs i monuments que recorden que Berlín-Est (i tot el conjunt de la República Democrática Alemanya) fou territori soviètic. Va ser un escenari privilegiat de la Segona Guerra Mundial i de la Guerra Freda. Un lloc, en definitiva, que té quelcom de rus.
Per encetar aquesta visita virtual comencem amb el Sowjetisches Ehrenmal, a la Strasse des 17 Juni. Dos tancs flanquegen l'entrada. La llegenda diu que són els primers tancs que entraren al Berlín nazi a finals del mes d'abril de 1945. El marbre vermellós que es va utilitzar en la construcció del monument era el que folrava les parets de la Cancelleria de Hitler (això també es un rumor). Sigui com sigui, és un lloc impressionant. El més curiós es que aquest monument formaba part del sector occidental de Berlín (més enllà de la Porta de Brandemburg). Durant 28 anys va romandre en el costat capitalista d'Alemanya, un espai separat del sector comunista pel Mur de Berlín (una paradoxa atès que els alemanys orientals no podien visitar-lo). Darrera hi ha una petita exposició de fotos que rememora la història d'aquest monument.
