4/3/2008 ENSENYAMENT
La justícia francesa censura una web per puntuar els professors
- El dictamen obliga a eliminar els noms i cognoms de tots els ensenyants
- Un sindicat de mestres va denunciar la web per atemptar contra la vida privada
ELIANNE ROS
PARÍS
PARÍS
"El lloc on els alumnes puntuen els professors". Així es presenta la web Note2be.com, que ahir va patir un revés judicial. Un tribunal francès ha ordenat la supressió de tots "les dades nominatives" del portal, en què alumnes i pares podien posar nota als mestres, que hi apareixien amb noms i cognoms, i les escoles.
El dictamen obliga a eliminar la utilització dels noms dels docents en tota la web, tant en el llistat de puntuació com en els fòrums de debat. La seva aparició a la xarxa el 29 de gener passat va aixecar una forta indignació entre la comunitat educativa. La pàgina, que ahir a la tarda era inaccessible a causa de l'excés de connexions, permetia localitzar un centre o un professor introduint-hi el seu nom. A continuació l'internauta podia posar una puntuació de l'u al 20.
QUADRO D'HONOR
Els mestres amb més bones notes apareixien en una espècie de quadro d'honor sota la inscripció Top ten amb el seu nom i cognom, la matèria que imparteixen, el centre on exerceixen i el nombre de punts obtinguts.
El sindicat d'ensenyants Snes-FSU i una cinquantena de professors van denunciar el creador de la web, Stéphane Cola, per considerar que la pàgina era un atemptat contra la vida privada i la garantia estatutària dels professors a no ser puntuats de forma contradictòria i per la seva jerarquia. El ministre d'Educació, Xavier Darcos, va expressar la seva "satisfacció" davant de la decisió judicial i va reafirmar el seu "suport total als professors, la difícil missió dels quals no hauria de ser objecte d'atemptats anònims a internet".
Es dóna la circumstància que Cola, empresari de 39 anys, es va presentar a les eleccions municipals en un dels districtes de París pel mateix partit en què milita Darcos, la UMP. Els seus advocats consideren la sentència excessiva. A més d'apel.lar a la llibertat d'expressió, al.leguen que aquesta mena de webs existeixen en altres països. La idea originària parteix dels EUA, on puntuar els professors per internet s'ha convertit en un esport nacional.
NOU VEREDICTE A França, però, les pràctiques comunicatives que incideixen en la vida privada estan més perseguides. Són constants les indemnitzacions que han de pagar revistes de la premsa rosa a personatges del món de la faràndula o de la comunicació per publicar fotos o rumors que pertanyen a l'àmbit privat. França també encapçala la persecució dels internautes que descarreguen música o pel.lícules de forma il.legal a la xarxa. La Comissió Nacional de la Informàtica i de les seves Llibertats (CNIL) ha d'emetre el 6 de març vinent el seu veredicte sobre la web que ha enfurismat la comunitat educativa.
_____________________________________________________________________
Què més queda per fer contra els mestres? Humiliar-los a les places públiques de les ciutats? Posar-los una estrella com els jueus de l'Alemanya nazi? De tota manera jo crec que aquesta és una gran oportunitat que no s'hauria de desaprofitar. Hauríem d'investigar amb quin criteri aquests pares i alumnes han puntuat els mestres. D'aquesta manera entendríem fins a quin punt l'entorn de l'escola s'ha convertit en una mena de sparring de boxa que pot ser colpejada per les frustracions socials d'una població que no sap per on navega. Em temo molt que els professors amb millors puntuacions són aquells que donen un tracte de favor a alumnes socialment privilegiats. O són els que passen més desapercebuts. Tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes, aprofitar-se del seu status funcionarial o, simplement, llevar-se de sobre part de la seva responsabilitat. És més pràctic organitzar les classes tal com s'ha fet sempre, que no haver de malbaratar el temps en consideracions pedagògiques envers les capes més desafavorides de la societat les quals, tanmateix, "no volen estudiar, tot i que poden". Si aquesta dada es confirmés, la dels professors qualificats positivament, aleshores podríem dir que tot roman en un ordre social previsible. Que, efectivament, l'escola és un fidel reflex de la societat que l'envolta. Tanta sort que han prohibit aquesta web. Perquè si un professor que fa feina sota mínims es percep a ell mateix com a molt poc valorat, aleshores llençarà definitivament la tovallola. I si un altre que es dedica simplement a ser políticament correcte veu que se li valora molt positivament, reforçarà la seva actitud laboral i farà que un sistema, ja de per si anquilosat, esdevingui definitivament escleròtic.
El dictamen obliga a eliminar la utilització dels noms dels docents en tota la web, tant en el llistat de puntuació com en els fòrums de debat. La seva aparició a la xarxa el 29 de gener passat va aixecar una forta indignació entre la comunitat educativa. La pàgina, que ahir a la tarda era inaccessible a causa de l'excés de connexions, permetia localitzar un centre o un professor introduint-hi el seu nom. A continuació l'internauta podia posar una puntuació de l'u al 20.
QUADRO D'HONOR
Els mestres amb més bones notes apareixien en una espècie de quadro d'honor sota la inscripció Top ten amb el seu nom i cognom, la matèria que imparteixen, el centre on exerceixen i el nombre de punts obtinguts.
El sindicat d'ensenyants Snes-FSU i una cinquantena de professors van denunciar el creador de la web, Stéphane Cola, per considerar que la pàgina era un atemptat contra la vida privada i la garantia estatutària dels professors a no ser puntuats de forma contradictòria i per la seva jerarquia. El ministre d'Educació, Xavier Darcos, va expressar la seva "satisfacció" davant de la decisió judicial i va reafirmar el seu "suport total als professors, la difícil missió dels quals no hauria de ser objecte d'atemptats anònims a internet".
Es dóna la circumstància que Cola, empresari de 39 anys, es va presentar a les eleccions municipals en un dels districtes de París pel mateix partit en què milita Darcos, la UMP. Els seus advocats consideren la sentència excessiva. A més d'apel.lar a la llibertat d'expressió, al.leguen que aquesta mena de webs existeixen en altres països. La idea originària parteix dels EUA, on puntuar els professors per internet s'ha convertit en un esport nacional.
NOU VEREDICTE A França, però, les pràctiques comunicatives que incideixen en la vida privada estan més perseguides. Són constants les indemnitzacions que han de pagar revistes de la premsa rosa a personatges del món de la faràndula o de la comunicació per publicar fotos o rumors que pertanyen a l'àmbit privat. França també encapçala la persecució dels internautes que descarreguen música o pel.lícules de forma il.legal a la xarxa. La Comissió Nacional de la Informàtica i de les seves Llibertats (CNIL) ha d'emetre el 6 de març vinent el seu veredicte sobre la web que ha enfurismat la comunitat educativa.
_____________________________________________________________________
Què més queda per fer contra els mestres? Humiliar-los a les places públiques de les ciutats? Posar-los una estrella com els jueus de l'Alemanya nazi? De tota manera jo crec que aquesta és una gran oportunitat que no s'hauria de desaprofitar. Hauríem d'investigar amb quin criteri aquests pares i alumnes han puntuat els mestres. D'aquesta manera entendríem fins a quin punt l'entorn de l'escola s'ha convertit en una mena de sparring de boxa que pot ser colpejada per les frustracions socials d'una població que no sap per on navega. Em temo molt que els professors amb millors puntuacions són aquells que donen un tracte de favor a alumnes socialment privilegiats. O són els que passen més desapercebuts. Tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes, aprofitar-se del seu status funcionarial o, simplement, llevar-se de sobre part de la seva responsabilitat. És més pràctic organitzar les classes tal com s'ha fet sempre, que no haver de malbaratar el temps en consideracions pedagògiques envers les capes més desafavorides de la societat les quals, tanmateix, "no volen estudiar, tot i que poden". Si aquesta dada es confirmés, la dels professors qualificats positivament, aleshores podríem dir que tot roman en un ordre social previsible. Que, efectivament, l'escola és un fidel reflex de la societat que l'envolta. Tanta sort que han prohibit aquesta web. Perquè si un professor que fa feina sota mínims es percep a ell mateix com a molt poc valorat, aleshores llençarà definitivament la tovallola. I si un altre que es dedica simplement a ser políticament correcte veu que se li valora molt positivament, reforçarà la seva actitud laboral i farà que un sistema, ja de per si anquilosat, esdevingui definitivament escleròtic.
