dissabte, 4 de desembre de 2010

El 'Cablegate' de Wikileaks

IMPACTE DEL 'CABLEGATE' | SETGE A LA FILTRACIÓ DE DOCUMENTS SECRETS 

Assange: «Les amenaces de mort que hem patit són públiques»
 
Washington i París intenten que cap servidor d'internet aculli la polèmica pàgina web
El fundador del Wikileaks declara a 'The Guardian' que el portal està «cridat a jugar un paper mundial»


BEGOÑA ARCE / LONDRES

IDOYA NOAIN / NOVA YORK

 
La llibertat de Julian Assange, el fundador de Wikileaks, pot tenir les hores comptades. Les autoritats sueques han confirmat l'enviament a la policia britànica d'una nova ordre d'extradició contra Assange, a qui reclamen per suposats delictes sexuals. El fugitiu, a qui es creu amagat en algun lloc del sud d'Anglaterra, nega les acusacions.

L'FBI ha fet circular al voltant del món una foto del que és un dels homes més buscats en aquests moments. Malgrat les difícils circumstàncies en què es troba, Assange va participar ahir en una entrevista digital amb els lectors del diari The Guardian en què va confirmar que tant ell com els seus col·legues estan intentant protegir-se de les amenaces de mort que han rebut. «Les amenaces de mort que hem patit són de domini públic. Hem pres les mesures de què som capaços quan es tracta de lluitar amb una superpotència». Assange no pot tornar al seu país, Austràlia, perquè les autoritats de la capital, Canberra, estan col·laborant amb els Estats Units, desitjoses d'enxampar qui ha publicat desenes de milers de documents diplomàtics secrets i compromesos.


'NO' D'AUSTRÀLIA / «Durant les últimes setmanes, la primera ministra d'Austràlia, Julia Gillard, i el fiscal general, Robert McClelland, han deixat clar no solament que el meu retorn és impossible, sinó que a més a més estan treballant amb gran diligència per ajudar els Estats Units en els atacs contra mi i contra la nostra gent», va declarar Assange, que va crear la famosa pàgina a internet l'any 2007.

«Sempre vaig pensar que WikiLeaks estava cridada a jugar un paper mundial», va afirmar. El fugitiu no va voler discutir la irremeiable captura que ahir la BBC donava com a «imminent». «La història guanyarà. El món serà un lloc millor. ¿Sobreviurem nosaltres? Això depèn de tu». Mark Stephens, l'advocat d'Assange, va indicar ahir a la nit que ni el seu client ni tampoc els seus col·legues havien estat contactats per la policia anglesa, ni tampoc havien tingut notícia de l'ordre de detenció. «Tenim un acord amb Scotland Yard», va explicar el lletrat, pel qual «si vol contactar amb Julian Assange, ens truquen i nosaltres els facilitarem una reunió de la forma més convenient».

A França, el ministre d'Indústria, Energia i Economia Digital, Eric Besson, va demanar ahir que cap servidor francès aculli Wikileaks, per considerar «inacceptable» facilitar l'accés a una web que «viola el secret de les relacions diplomàtiques i posa en perill a les persones protegides pel secret diplomàtic», informa Elianne Ros. Després d'haver estat expulsada per la nord-americana Amazon, dijous passat, Wikileaks va trobar refugi en el servidor OVH, localitzat al nord de França. «No podem allotjar pàgines d'internet qualificades de criminals i rebutjades per altres estats pel que fa a prejudicis que representen els seus drets fonamentals», ha advertit Besson per escrit al consell general d'Indústria, Energia i Tecnologia, al qual demana indicacions per prendre mesures contra els operadors que rebin Wikileaks. OVH va evitar ahir pronunciar-se sobre el requeriment.

Als EUA, empreses i polítics segueixen tancant portes que fins ara estaven obertes a WikiLeaks. EveryDNS.net, un proveïdor de dominis d'internet que ha donat adreces d'internet a més de mig milió d'empreses, va retirar dijous a la nit el servei a la web d'Assange. L'argument esgrimit és que els atacs que estava afrontant www.wikileaks.org amenaçaven de desestabilitzar tot el sistema.

Aquests atacs es van començar a intensificar des de diumenge, el dia en què la web que va ser fundada per Assange tenia previst començar a fer públics més d'un quart milió de documents diplomàtics. La decisió del proveïdor de dominis va arribar un dia després que Amazon, una altra empresa nord-americana, expulsés dels seus servidors Wikileaks. L'empresa, famosa per les seves vendes de llibres a la xarxa, va al·legar que la web havia violat la seva «política d'ús acceptable». Va actuar a instàncies d'un ajudant de Joe Liberman, un senador independent, que ha emprès una campanya legislativa contra Assange.