dissabte, 4 de desembre de 2010

Julian Assange en el punt de mira del EE.UU.

Impacte del 'cablegate' | La persecució 

A la caça del cap de Wikileaks 
 
 
Obama nomena un alt responsable de la lluita antiterrorista per evitar noves filtracions
Interpol emet una alerta roja amb el fi de localitzar Assange i seguir els seus moviments allà on sigui


IDOYA NOAIN

NOVA YORK

Tot el que estigui relacionat amb Wikileaks i el seu fundador, Julian Assange, forma un complicat laberint on és difícil tenir certesa sobre els fets. Ahir Interpol va emetre una «alerta roja» per «localitzar Assange i seguir els seus moviments». No obstant, no es tracta d'una ordre d'arrest tradicional. A més, no és nova, sinó que data del 20 de novembre. I no té res a veure amb l'última filtració de més d'un quart de milió de documents diplomàtics dels EUA, sinó amb les acusacions d'abús sexual a què l'australià s'enfronta a Suècia. A més, l'advocat del creador de Wikileaks, Mark Stephens, assegura que «la policia sap on i com posar-se en contacte amb el senyor Assange».

Va ser el dia 20 quan el cos policial internacional amb seu a Lió (França) va dictar l'ordre a sol·licitud de Suècia, però no la va revelar fins ahir, després de rebre autorització de les autoritats d'aquell país. Així, els 188 països d'Interpol tenen indicacions d'identificar o localitzar Assange «amb vista al seu arrest provisional i extradició».

ACORD D'EXTRADICIÓ / Encara que Interpol no pot ordenar l'arrest d'un individu afectat per una alerta roja, molts dels països membres, segons ha explicat l'organització, sí que consideren l'anomanada red notice via lliure per procedir a un arrest -que ha d'emprendre el cos nacional de policia-, especialment si tenen un acord bilateral d'extradició, com és el cas de Suècia i Anglaterra, on es creu que està Assange.

El moviment ha indignat els advocats d'Assange, que ahir van publicar una carta en què denuncien que el fundador de Wikileaks, de 39 anys, s'ha mostrat disposat a respondre per videoconferència a les preguntes de les autoritats sueques. Recorden també que Assange va sol·licitar i va obtenir permís per sortir de Suècia de la fiscal del seu cas, a qui comparen amb el mític Lavrenti Pavlovitx Bèria, cap de seguretat de Stalin. «Això sembla una cacera, no una persecució legal», denuncia la missiva. Mentre el món l'està buscant -i des d'Austràlia la seva mare defensa la seva innocència- Assange segueix en parador desconegut, però no callat. Dilluns va concedir des d'un lloc indeterminat una entrevista al director de la revista Time a través de Skype, una conversa en què va demanar la dimissió de la secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton. «Si es pot demostrar que va ser responsable d'ordenar a diplomàtics nord-americans que espiessin l'ONU violant tractats internacionals que els Estats Units han firmat, hauria de dimitir», va dir.

La seva opinió va ser criticada ahir pel secretari de premsa de la Casa Blanca, Robert Gibbs, que va qualificar de «ridícula i absurda» la petició de dimissió. «No estic del tot segur de per què ens ha d'importar l'opinió d'un tipus que té una pàgina web», va declarar a la cadena CNN. El mateix Barack Obama ha encarregat a un alt responsable de la lluita antiterrorista, Rusell Travers, que impedeixi noves fugues de documents.

ENRENOU CONSERVADOR / L'intent del portaveu del president Barack Obama de restar importància a Assange contrasta amb opinions que aquests dies proclamen polítics i comentaristes conservadors. Peter King, el congressista que a partir del mes de gener presidirà el Comitè de Seguretat Nacional a la Cambra baixa, ha demanat al Departament d'Estat que estudiï la possibilitat d'incloure Wikileaks en la llista d'organitzacions terroristes «per intervenir els seus fons i perseguir qualsevol que els doni qualsevol contribució o ajuda».

Encara ha anat més lluny Tom Flanagan, un assessor del president canadenc Stephen Harper, que s'ha hagut de retractar després de dir que Assange hauria de «ser assassinat». «Obama l'hauria de convertir en objectiu i hauria d'utilitzar un avió no tripulat o alguna cosa».

Qui no es va disculpar va ser Mike Huckabee, ministre baptista, exgovernador d'Arkansas i possible candidat a la presidència. «Qui sigui en el Govern el que va filtrar la informació és culpable de traïció i qualsevol cosa que no sigui l'execució seria un càstig massa amable», va declarar a la cadena Fox.