dilluns, 26 de juliol de 2010

El jueu romanès Adolf Hitler

MORT EL 1892 

Bucarest recorda la història d'un jueu anomenat Adolf Hitler

Dissabte, 24 de juliol del 2010 - 16:41h
 EFE (BUCAREST)

 "Aquí descansen les restes mortals d'Adolf Hitler. Mort el 26 d'octubre de 1892 a l'edat de 60 anys. Pregueu per la seva ànima", es llegeix en romanès i hebreu en una tomba del cementiri jueu Filantropia de Bucarest (Romania). El cronista del call romanès Marius Mircu ha recuperat en el seu llibre "Filantropía, un cementerio lleno de vida", la història d'aquest barreter jueu que va tenir l'infortuni de compartir nom i cognom amb l'Adolf Hitler alemany que els anys 40 alteraria Europa amb la segona guerra mundial i la seva política d'extermini nazi.


Mircu va descobrir sorprès la tomba del Hitler romanès i, intrigat per aquesta coincidència digna del més irreverent humor negre, va indagar en els arxius de la ciutat. Així va saber que l'Adolf Hitler de Bucarest tenia un taller i una botiga de barrets al carrer Reial.

El barreter Hitler va morir abans que el nazisme s'abatés sobre el continent europeu, però tenir el mateix nom que el Führer pertorbaria per dècades la pau de la seva memòria.

Tomba destruïda

En plena segona guerra mundial, un empleat del cementiri va reparar per casualitat en la inscripció de la tomba de Hitler. Llavors, la Romania de Ion Antonescu estava de part d'Alemanya i compartia la política de persecució dels jueus impulsada pel Führer. Així, la comunitat hebrea era desposseïda dels seus drets civils i brutalment assassinada.

En aquest clima de terror, explica Mircu, el descobriment va causar un gran nerviosisme entre els coneixedors d'aquesta tomba, que es van afanyar a destruir el text en romanès amb el nom de Hitler davant el temor que les autoritats filonazis ho consideressin una provocació.

La reparació

Van haver de passar més de 40 perquè el record del Hitler hebreu tornés a ser honrat davant de tothom. "La reparació va tenir lloc el 1987, per iniciativa del cap rabí Moses Rozen", explica l'enginyer jueu Iosif Cotnareanu, que va treballar en l'equip que va reconstruir el monument. "Va ser un acte de justícia, perquè aquest home no tenia cap culpa de tenir el nom que tenia", recorda.

"El monument (funerari) no va ser reconstruït exactament com estava, sinó en un altre estil més habitual els anys 80. No obstant se'n va respectar fidelment la inscripció", explica l'enginyer que va coordinar els treballs.



El Periódico 24/07/10