"French Connection II" (1975) [06/03/2013]

French Connection II (John Frankenheimer, 1975)

Revisitant la Filmoteca

Gene Hackman ofereix en aquesta pel·lícula una de les millors interpretacions de la història del cinema. La d'un policia enganxat al consum d'heroïna i el consegüent procés d'abstinència i desintoxicació. Malgrat formar part d'una ficció, són imatges esfereïdores que commocionen a l'espectador. I si a tot plegat hi afegim els carrers bruts de Marsella, els equívocs humorístics d'un nord-americà perdut pels carrers d'una ciutat francesa i una trama intensa i molt ben elaborada, obtenim la segona part de French Connection, una de les millors pel·lícules d'acció policial i, sens dubte, la millor dels anys 70 en el seu gènere (per davant de l'excel·lent primera part dirigida per William Friedkin). Perquè aquesta vegada no es tracta només de persecucions entre policies bons i lladres dolents. Sinó del seguiment d'un ésser humà, amb totes les seves febleses, que es dedica a anar darrera dels malfactors. Un policia que prioritza la seva ètica professional en detriment del sentit comú, la qual cosa genera en l'espectador una identificació empàtica alhora que planteja uns dilemes morals com poques vegades es veu en el cinema. L'estil "càmera en mà" i els escenaris naturals contribueixen a la sensació d'estar contemplant una obra de cinéma vérité, un tipus de producte que tant costa trobar en les pel·lícules-videojoc actuals. La persecució memorable pel port de Marsella i uns trets finals que saben a glòria -sense manipular la moral de l'espectador- queden gravats per sempre a la nostra memòria cinematogràfica. I què cadascú carregui amb la seva mala conciència. Una obra mestra imprescindible.

"The Russia House" (1990) [26/02/2013]

La casa Rusia (Fred Schepisi, 1990)

Revisitant la Filmoteca

The Russia House no és només una pel·lícula fictícia però rigorosa sobre el món de l'espionatge. Ni tampoc és només un producte intens, sensible i estèticament bellíssim. No, The Russia House és alguna cosa més: és una part de la història. Perquè fou la primera gran producció nord-americana filmada a la Unió Soviètica amb total llibertat creativa (res ha transcendit que contradigui aquesta afirmació). La pel·lícula, una trama d'espionatge en la qual es veu involucrat un editor de llibres britànic, va ser rodada entre el punt àlgid de la Perestroika de Gorbatxov i la desaparició de l'URSS l'any 1991. Es podria dir que fou una pel·lícula filmada en temps real i "in situ", perquè el nucli de la narració rau en els canvis produïts a la Unió Soviètica a finals dels anys 80. S'agraeix infinitament que el seu director, el poc prolífic Fred Schepisti, deixés de banda el discurs maniqueu de la Guerra Freda i s'atingués a la novel·la de John le Carré i el guió de Tom Stoppard, per plantejar-nos així una trama complexa, emocionant i amb una posada en escena impecable on destaquen els escenaris més emblemàtics de Moscou (el VDNJ, la plaça Roja, l'hotel Ucraïna, els GUM) i Leningrad (el Camp de Mart, l'hotel Pribaltiskaya, el riu Neva, el Pont del Banc). Fins i tot la història d'amor, que a priori podria semblar un afegit "mandatory" per part de la nomenklatura hollywoodiense, lliga perfectament amb la soledat de Barley, la bellesa de la "russa" Katya i la història de traïcions i dobles jocs que planteja l'argument. A tot plegat, i per arrodonir-ho, s'hi afegeix una banda sonora esplèndida composada pel sempre genial Jerry Goldsmith. Una obra que, segons algunes fonts que circulen per internet, fou descartada per a altres dues pel·lícules fins que va trobar el seu lloc a The Russia House. Una pel·lícula imprescindible per doble motiu: és història i resulta fascinant.

"Into the Wild" (2007) [08/11/2012]

Hacia rutas salvajes (Sean Penn, 2007)

Revisitant la Filmoteca

Excel·lent pel·lícula de Sean Penn (2007) basada en els darrers dos anys de vida de Chris McCandless (a la foto), jove idealista nord-americà, lector compulsiu i gran admirador de London, Thoureu i Tolstoi. Acabats els seus estudis universitaris, McCandless va abandonar la seva família i la societat materialista i superficial que tant odiava per fer camí sense diners ni dependències de cap mena. Després de molts mesos de viatge al llarg dels EE.UU., morí a Alaska d'inanició en agost de 1992 (als 24 anys). L'autocar on va ser trobat el seu seu cadàver encara roman en el mateix lloc (amb una placa commemorativa que van col·locar els seus familiars), havent esdevingut un indret de pelegrinatge per a joves admiradors d'aquest personatge tan singular i, en certa manera, digne d'admiració.

"Rubianes solamente" (2003) [18/10/2012]

Rubianes solamente [gravació de l'obra de teatre] (Carles Gené; Pepe Rubianes, 2003)

 

Revisitant la Filmoteca

 

 

"Silver Streak" (1976) [05/08/2012]

El expreso de Chicago (Arthur Hiller, 1976)

Nota: 10

"A Streetcar Named Desire" (1951) [01/08/2012]

Un tranvía llamado deseo (Elia Kazan, 1951)

Revisitant la Filmoteca

 

"Zodiac" (2007) [27/07/2012]

Zodiac (David Fincher, 2007)

Revisitant la Filmoteca

 

 Robert Downey Jr. i Jake Gyllenhaal interpeten, respectivament, al periodista Paul Avery i al dibuixant del San Francisco Chronicle Robert Graysmith

 Missatge codificat de l'Assassí del Zodíac (Font: Pàgina web dedicada exclusivament a aquest tema www.zodiackiller.com)

Retrat robot a partir de testimonis (Font: Article de Wikipedia http://en.wikipedia.org/wiki/Zodiac_Killer)

"Herois" (2010) [30/06/2012]

Herois (Pau Freixa, 2010)

Revisitant la Filmoteca