Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lubianka. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lubianka. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 d’abril del 2012

dissabte, 13 d’agost del 2011

Vint anys del cop d'estat a l'URSS


Antes del golpe de estado en la URSS

Por Alvaro Alba*

Los primeros días de agosto de 1991 fueron jornadas muy activas en la URSS. El presidente estadounidense George H. W. Bush se reunía con Mijail S. Gorbachev en una cumbre presidencial (no sabían que sería la última) y el primero no perdía oportunidad de expresar su distanciamiento con varias repúblicas soviéticas que preferían alejarse del Centro, como se refería al Kremlin. El 29 de julio llegaba Bush a Moscú y partía de Kiev el 1 de agosto.

A la capital ucraniana viajó acompañado del vicepresidente soviético Guenadi I. Yanaev, uno de los miembros del Comité Estatal de Emergencia – GKChP que tomó el poder el 19 de agosto y presidente de la URSS por 72 horas. En una carta enviada desde el Air Force One en ruta a Washington, Bush reconoce que los ucranianos deben sentirse frustrados con sus palabras pues no hizo referencia a la “independencia ahora”, sino que pidió a las demás repúblicas soviéticas que trabajaran al unísono con Moscú. Muy satisfecho Gorbachev preparó el equipaje para salir de vacaciones a Crimea, precisamente en Ucrania.

El 4 de agosto Gorbachev llega a la dacha en Foros con mucha confianza en el futuro de la URSS. La tradición moscovita afirmaba que al salir el secretario general del PCUS de vacaciones, todos los altos funcionarios dejaban Moscú. El Kremlin se vaciaba cuando descansaba el presidente. Pero no en la Lubianka. El presidente del KGB, Vladimir A. Kriushkov ordenó el 6 de agosto preparar los mecanismos para imponer la ley de emergencia en todo el país. Igual orden recibía los altos oficiales en el Ministerio de Defensa.

En un último intento por salvar la URSS de la crisis que estaba atravesando, tanto en el plano económico como sociopolítico, Gorbachev apostó por un nuevo tratado de unidad del país. El antiguo, mediante el cual se funda la URSS en 1922, tenía brechas que fueron utilizadas por las repúblicas del Báltico para declarar su independencia. El derecho a la autodeterminación, expresado en la constitución soviética, fue ejercido por los lituanos y su parlamento aprobó en marzo de 1990 la independencia del país, y la separación de la Unión Soviética. El nuevo acuerdo de federación crearía en un inicio la Unión de Repúblicas Soviéticas Soberanas, URSS, perdiendo el adjetivo de socialista. Tampoco las repúblicas querían ser soviéticas y al final quedó el nombre de Unión de Estados Soberanas, UES, como continuación dela URSS.

Se escogió el martes 20 de agosto de 1991 para la firma del acuerdo, que no estaba este totalmente redactado. Seis repúblicas se negaron a firmarlo – Moldavia, Georgia, Letonia, Lituania, Estonia y Armenia. Las otras 9 se decidieron participar, pero en diferentes niveles y lo firmarían algunas para el otoño. El 16 de agosto se publicó el proyecto de acuerdo en la prensa soviética y se esperaba en breve que los mandatarios de Rusia, Bielorrusia, Kazajastán, Uzbekistán y Tayikistán junto a Gorbachev lo firmaran.

Ya desde el 15 de agosto el KGB ordenó interceptar las llamadas telefónicas de Boris N. Yeltsin y otros funcionarios cercanos a Yeltsin. Irónicamente dos de los futuros golpistas, el vicepresidente soviéticos Guenadi I. Yanaev y el jefe del parlamento soviético Anatoli I. Lukianov, tenían también sus teléfonos interceptados. Las tropas fueron puestas en estado de alerta el domingo 18 y la jefatura militar del país examinaba con determinación los planes para la reinstauración del régimen soviético en las tres repúblicas bálticas, que vivían hacía ya año y medio separadas de Moscú. Se elaboró una lista con los líderes del movimiento democrático, ex disidentes y opositores al sistema soviético que debían ser inmediatamente detenidos.

Gorbachev planificaba el regreso a Moscú para el lunes 19 en la noche y el vicepresidente Yanaev le promete que estará esperándole en el aeropuerto. A las 4:32 p.m. del domingo 18 toda comunicación con Gorbachev queda interrumpida, la última llamada la hizo minutos antes a su ayudante Gueorgui J. Shajnazarov. Una delegación de los complotados, donde estaban desde su ayudante personal hasta el jefe de las tropas terrestres soviéticas, por más de una hora, intentaba convencer a Gorbachev para que firmara el decreto que implantaría el estado de emergencia en la URSS o en caso contrario que renunciara. La reunión duró un poco más de una hora y regresaron a la capital pasada las seis de la tarde del domingo 18 sin la firma del presidente y sin su renuncia.

*El autor es periodista de Radio y Televisión Martí (OCB).

dimecres, 6 de juliol del 2011

Rússia: estiu de 2006 (XVI): El Museió

Cinquè dia a Moscou (27/08/2006). Deu del matí. Em dirigeixo en metro fins a la Kaluzhskaia Plostxad (estació d'Oktiabrianskaia) i, des d'allà, camino en direcció al Gorki Park i al famossíssim Krimskii Most. Just al davant del park, apareix una de les rareses de la ciutat: el Museió, al Park Iskusstv. El cementeri de les estàtues soviètiques...

MUSEIÓ (Park Iskusstv)

 El punt vermell indica la porta d'entrada al Museió des de la Ulitsa Krimskii


 Entrada del Museió, l'extravagant exposició d'estàtues soviètiques i d'obres que no tenen cabuda en un altre lloc. Aquest indret va ser descobert durant la Perestroika, mentre es construien uns edificis per a diplomàtics darrera de la plaça Kaluzhskaia 

 Un estrany Crist sembla que emergeix d'una roca de sal

 Com a qualsevol parc, els ocells miren d'apaivagar la calor


 El primer monument soviètic que ens trobem és la famosíssima estàtua de Fèlix Dzerzhinski que presidia la plaça de la Lubianka


 Estàtua de marbre d'Stalin, amb el nas destrossat

 Estàtua de Jàkov Mikhàilovic Sverdlov (1885-1919), revolucionari que va lluitar al costat de Lenin

 Dzerzhinski sembla observar-ho tot des de la seva altura (es pot contemplar l'enormitat de l'estàtua comparant-la amb la figura humana que hi ha al seu costat)


 Estàtua de Màxim Gorki, situada originalment al costat de l'estació de tren de Bielorússia

 Monument que representa l'empresonament de població civil a camps de concentració. Una referència als camps nazis o, potser també, als gulags soviètics

 Les populars "noies amb rem" del paissatge simbòlic soviètic

Monument amb una escena possiblement literària que podria pertànyer a una novel·la, per exemple, de Bulgàkov

 
 Bustos de Lenin, Brèjnev i Marx

Bust de Leonid Brèjnev

 Iconografia soviètica

 Bust de Iuri Andrópov davant d'un enorme cartell amb les sigles de la Unió Soviètica (CCCP)

 Bustos d'Stalin i Lenin

 Una altra estàtua de Lenin, sembla que xapada per la meitat

 Tres estàtues de Lenin, una amb un cobert

Estàtua i relleu sobre la figura de Lenin

 Estàtua de Lenin assegut

 Estàtua dedicada possiblement al poeta Mikhaïl Lèrmontov

 Una altra imatge probablement novel·lesca. Impossible identificar-ho a la foto, tot i que es tracta d'un home que subjecta alguna cosa a la mà (una gorra?) i un gos

 Reproducció d'una enorme estàtua del mamàyev Kurgan de Volgograd. Darrera, tres homes parlen i un soldat de perfil

 Petit estany amb l'estàtua de Pere el Gran (obra de Tsereteli) sobresortint al fons

Obra al·legòrica contemporània suposadament sobre la guerra (2005)


 Una dona soviètica llegeix tota sola en una zona tranquil·la i apartada del parc


 Partida simultània d'escacs



 Campionat d'escacs al parc, amb partides ràpides i presentadors de l'esdeveniment


 Un veterà soviètic contempla una partida ràpida

 Sorprenent escultura de Gandhi

 I una no menys sorprenent escultura del Quixot

Estàtua d'un personatge no identificat just enmig d'un dels camins del parc

 Conjunt escultòric amb tres noies nues


Sortint del parc em trobo de nou amb Fèlix Dzerzhinski. Una veritable al·legoria a la seva funció de vigilant del nou règim.
 

Imatge dels anys setanta de la Plaça Lubianka






Encara es poden observar els estralls com a conseqüència de la seva demolició el mes d'agost de 1991 (la taca de pintura groga es va convertir en un senyal d'aquells fets del passat)

divendres, 13 d’agost del 2010

Rússia: estiu de 2006 (VIII)

2n dia (Dijous 24 d'agost de 2006)

La Lubianka, seu del Ministeri de l'Interior rus i, en temps soviètics, lloc on operava el KGB. Una imatge vista mil vegadas i que ara tinc davant meu. No hi ha paraules per descriure la sensació. Enmig de la plaça es nota l'absència de l'estàtua de Fèlix Dzerzhinski que em trobaré més endavant. A la meva memòria tornen les imatges televisives del seu enderrocament, fa més de quinze anys.


 L'edifici de la Lubianka, seu dels organismes encarregats de la seguretat de l'estat durant l'època soviètica i post-soviètica


Emblema del KGB, amb l'escut i l'espasa


Detall de la part superior de l'edifici, amb la simbologia soviètica encara ben visible

La tenda de joguines més gran de Moscou i de la URSS, a la Plaça de la Lubianka

 Edifici annex del Ministeri de l'Interior, a la dreta de la plaça

La Plaça de la Lubianka, vista des del palau que ocupava el lloc on es troba actualment el Ministeri de l'Interior. La perspectiva enfila cap a la Plaça Roja, que es troba darrera de tots aquests edificis, cap a l'esquerra. Al fons del carrer que es veu a la foto es troba la Manezhkaia Ploschad. La imatge va ser presa a finals del segle XIX per Karl Andreyevich Fischer



L'edifici que es trobava en el lloc on hi ha actualment el nou edifici de la Lubianka era la seu del All-Russia Insurance Company. Aquesta foto la va fer P. von Girgensohn més o menys a començaments del segle XX


 
Aquesta fotografia és anterior a la Revolució d'Octubre de 1917, que va ser quan Fèlix Dzerzhinski va convertir aquest lloc en la seu de la Txeka  (nom que prové de чрезвычáйная комиссия, Chrezvicháinaya Komissia, Comissió extraordinària)


La seu de la Txeka, del NKVD, del KGB i d'altres organisme de la seguretat de l'estat soviètic presentava l'any 1959 aquest aspecte, amb un annex a la dreta que corresponia a la meitat de l'edifici modern. Enmig, l'estàtua de Fèlix Dzerzhinski, un lloc on les noies moscovites es citaven amb els seus pretendents... quan elles no estaven gaire interessades en la relació (aquesta plaça provocava esgarrifances entre els ciutadans soviètics)



L'any 1983, amb Andròpov com a secretari general del PCUS, es van emprendre les darreres reformes de l'edifici fins deixar-lo tal com el coneixem ara. Enderrocada la part original, es va construir una segona meitat especular que completava tota l'obra formant un conjunt simètric


  La Lubianka, l'any 1908 i avui dia