Diari d'un mestre d'escola: Cinema Soviètic

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema Soviètic. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de desembre del 2013

"Chistoe nebo" (1961) [20/07/2013]

Cielo despejado (Grigori Chujrai, 1961) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: CIELO DESPEJADO (Чистое небо)

Nota: 8

El film complet:

Inscrita dins del gènere bèlic soviètic de postguerra, Chistoe nebo és alhora una història romàntica i un al·legat antiestalinista que ret homenatge als herois que van lluitar a la Segona Guerra Mundial. El film, com el mateix Chujrai va fer amb Ballada o soldate (1959), utilitza la guerra com a escenari en el qual explicar un relat sobre supervivència, lluita quotidiana, amor i patriotisme. Però en aquesta ocasió havia un element que la feia diferent: quan es va rodar aquesta pel·lícula Stalin ja feia 8 anys que era mort i la desestalinització havia començat al 1956 amb les revel·lacions fetes per Khruxov durant el XXè congrès del PCUS. Per això el director soviètic va aprofitar per passar comptes amb el règim i incloure en el film una història de persecució política amb una escena terrorífica presidida per una estàtua desproporcionada d'Stalin dins d'un despatx. Un gest de complicitat amb els nous temps que no lleva ni una mica de sensibilitat a aquest melodrama on destaquen altres escenes gens polítiques però carregades d'emoció, com ara la noia esperant al seu enamorat a la sortida de la fàbrica. Un film històric en la cinematografia soviètica.

dilluns, 23 de desembre del 2013

"Kin-Dza-Dza" (1986) [16/07/2013]

Kin-Dza-Dza (Georgi Daneliya, 1986) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: KIN-DZA-DZA! (Кин-дза-дза!)
Nota: 6

Estranya comèdia de ciència ficció soviètica a mig camí entre Tarkovsky i els Monty Phyton, Kin-Dza-Dza explica les extraordinàries aventures interestel·lars en les quals es veu immers un ciutadà anònim que passa de trobar-se passejant tranquil·lament per un carrer de Moscou a ésser transportat a una altra dimensió. Tot i la seva flaire de cinema absurd i fantàstic, és evident que el seu director (atesa l'època 'perestroika' en que va ser filmada aquesta pel·lícula) va voler endinsar-nos en la psicologia de l'esgotada societat soviètica dels anys vuitanta, molt necessitada de somnis surrealistes per absteure's de la quotidianitat decadent dels darrers anys de la URSS post-gerontocràtica. Una mentalitat plagada de pensaments també absurds, de somnis consumistes i d'ànsies de saber com es vivia més enllà dels seus límits geopolítics. Una curiositat que cal mirar-la amb esperit crític.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

"Neveroyatnye priklyucheniya italyantsev v Rossii" (1973) [29/06/2013]

Increíbles aventuras de italianos en Rusia (Eldar Ryazanov, 1973) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: INCREÍBLES AVENTURAS DE ITALIANOS EN RUSIA (Невероятные приключения итальянцев в России)
Nota: 7

Esbojarrada comèdia coral, en format de road-movie, protagonitzada per un grup d'italians que viatgen fins a la URSS a la recerca d'un tresor enterrat a Leningrad. Amb tots els ingredients típics de la comèdia de gènere (inclòs el políticament arriscat paper protagonista d'un agent camuflat del KGB) i interpetat per actors italians i soviètics, Neveroyatnye priklyucheniya italyantsev v Rossii resulta un producte un xic excessiu que busca el riure fàcil de l'espectador a partir d'esquetxos exagerats i, això sí, molt espectaculars i efectius. És una llàstima que en la V.O. els actors italians fossin doblats al rus -un fet incomprensible, una oportunitat perduda de jugar amb els equívocs de l'idioma-. Tanmateix, a part d'una bona oportunitat de passar-ho bé amb una comèdia que és de tot menys previsible (persecucions amb Lada, matrioixques gegants, lleons perduts pels carrers de Leningrad), aquest film torna a ser un aparador impressionant dels paisatges urbans soviètics de Moscou i Leningrad. Interessant i nostàlgica.

dimarts, 10 de setembre del 2013

"Moskva slezam ne verit" (1979) [04/06/2013]

Moscú no cree en las lágrimas (Vladimir Menshov, 1979) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: MOSCÚ NO CREE EN LAS LÁGRIMAS (Москва слезам не верит)

Nota: 9

Pel·lícula completa a: http://www.youtube.com/watch?v=ui6pJ-Sqg9k&feature=mv_sr

Impressionant melodrama familiar de ficció que repassa la trajectòria vital i professional d'una dona soviètica, des de la seva època universitària fins a la carrera professional que desenvolupa com a directora d'una fàbrica, havent de travessar per una maternitat com a dona soltera i l'eterna recerca de l'amor mai assolit. A part del valor artístic de l'obra, aquest drama dirigit per Vladimir Menshov té l'interès afegit de mostrar-nos el funcionament social de la URSS entre els anys 50 i 70, abordant temes delicats com ara l'avortament, el feminisme, el matrimoni, la família monoparental, l'existència d'un classisme social a la Unió Soviètica i el concepte d'ambició personal en el context social i polític de l'URSS. Magníficament interpretada per tots els seus actors (des de Vera Alentova fins a la jove Natalya Vavilova, passant per l'immens Aleksey Batalov), Moskva slezam ne verit és una excel·lent mostra del cinema costumbrista soviètic, amanit amb dosis mesurades d'humor, melodrama i certa crítica social encoberta (no s'està de parlar de l'alcoholisme i el masclisme). Guanyadora de l'Oscar a la Millor pel·licula de parla no anglesa l'any 1981, quedarà per sempre més com una obra mestra en el seu gènere.

dimecres, 21 d’agost del 2013

"Chyornyy kvadrat" (1992) [07/05/2013]

El cuadrado negro (Yuri Moroz, 1992) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: EL CUADRADO NEGRO (Чёрный квадрат)

Nota: 7

Thriller policial i d'espionatge, Chyornyy kuadrat té la particularitat de ser una de les primeres pel·lícules russes de l'era postsoviètica (va ser estrenada mesos després de la desaparició de la URSS). A més, es va convertir (de forma volguda o no) en un drama social i polític ambientat en els anys 80, època de corrupció i lluita pel poder en les altes esferes del PCUS com a conseqüència de les morts gairebé successives dels líders de la gerontocràcia soviètica (l'acció es desenvolupa en els mesos posteriors a la desaparició de Leonid Brèjnev). Amb un argument molt complicat (típic de les pel·lícules d'espies) i una posada en escena confusa (l'acció va saltant d'un escenari a un altre perdent sovint el fil argumental de la història), Chyornyy kuadrat recorda produccions occidentals del mateix gènere com ara la més entenedora The Fourth Protocol o la igualment complicada i novíssima Tinker Taylor Soldier Spy. Rodada parcialment a escenaris naturals (una altra invitació a passejar pel Moscou soviètic dels vuitanta), calen un parell de visionats per arribar a entendre tota la trama, tot i que el més important és copsar el grau d'èxtasi que assoliren els guionistes escrivint la paraula KGB un nombre infinit de vegades, probablement les vegades que no s'havien atrevit a fer-ho en els anys immediatament anteriors a la seva estrena.

"Polustanok" (1963) [03/05/2013]

El apeadero (Boris Barnet, 1963) [V.O. rus]

Baixada d'internet
Enllaç i fitxa a Cine Rusia: EL APEADERO (Полустанок)
Nota: 7

Comèdia costumbrista sobre un urbanita que decideix passar les seves vacances en un poble costaner soviètic, envoltat de pagesos amb una altra manera d'entendre la vida. Retrat esplèndit de les diferències que van existir a la Unió Soviètica sobre dues maneres d'entendre la nova modernitat aportada per la Revolució, Polustanok ens convida a fer una passejada per paratges naturals on la convivència amb els animals no sempre és fàcil, a entrar a locals d'entreteniment allunyats dels famosos clubs obrers moscovites i a conèixer els personatges que vivien en aquestes contrades. Una pel·lícula entretinguda i divertida a estones que ens mostra una altra realitat sobre una part de la URSS de fa cinquanta anys.

dilluns, 22 de juliol del 2013

"Spokoynyy den v kontse voyny" (1970) [05/03/2013]

Un día tranquilo al final de la guerra (Nikita Mikhalkov, 1970) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: UN DÍA TRANQUILO AL FINAL DE LA GUERRA (Спокойный день в конце войны)

Nota: 4

Tesi de graduació de Nikita Mikhalkov a l'escola de cinema VIGK, aquest curtmetratge és un exemple paradigmàtic d'allò que en el futur es convertirà en el segell cinematogràfic d'aquest director rus. Un cinema ple de llocs comuns i efectismes que han convertit a l'oportunista i polititzat realitzador moscotiva en un dels cineastes més sobrevalorats de la història. Deixant de banda la recurrent història d'amor i la presència d'un alter ego del director, ja en aquest producte apareix el típic personatge amb semblant imbècil que es dedica a pegar saltironets pel camp i la muntanya. Una bona forma de no molestar a les autoritats soviètiques i de guanyar-se la confiança i l'apreci dels mandataris i oligarques postcomunistes. Un cinema buit, un bluf, que només destaca per l'etiqueta "dirigit per...".

dissabte, 20 de juliol del 2013

"Andrei Rublev [o Rubliov]" (1966) [28/02/2013]

Andrei Rublev (Andrei Tarkovsky, 1966) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a ReberldeMule.org: Andrei Rublev [Андрей Рублёв (фильм)] (Andrei Tarkovsky, 1966)

Nota: 9

Andrei Rublev és la pel·lícula que va enemistar definitivament Tarkovsky amb el règim soviètic (Àlex Gorina dixit). Si tretze anys més tard, el director crearà amb Stalker una fàbula sobre una "zona" prohibida on diuen que es compleixen tots els somnis (la metàfora amb la URSS serà massa evident), la biografia d'aquest pintor explica com era la societat russa del segle XV -salvatge, tirànica, bruta-, amb massa paral·lelismes amb l'entorn social contemporani, sobretot des del punt de vista de certes ments paranoiques de la nomenklatura. Artistes perseguits, traïcions, lluites pel poder, tot resultava estranyament familiar. Tarkovski aconseguix transportar-nos a aquella època, perillosament propera a la d'Ivan el Gran, tsar del segle XVI vanagloriat a la Unió Soviètica. De nou el director utilitza tot el simbolisme del seu imaginari cinematogràfic: l'aigua, la natura, un personatge isolat del seu entorn (transssumpte d'ell mateix), la dona com a objecte de desig (amb uns nus femenins molt agosarats), els estats d'èxtasi contemplatiu. Cent vuitanta minuts de viatge crític al passat històric i, per damunt de tot, a l'interior de l'ésser humà.

dijous, 11 de juliol del 2013

"Shapoklyak" (1974) [20/02/2013]

Shapoklyak (Roman Kachanov, 1974)

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: SHAPOKLYAK (Шапокляк)

Nota: 9

Tercera part de les aventures de Cheburashka, el cocodril Gena i, com a nouvinguda en aquesta pel·lícula, la vella Shapoklyak. Seguint l'estil de Kachanov, Shapoklyak ens transporta a una excursió per la muntanya en la qual Cheburashka i Gena s'hauran d'enfrontar a uns lladres i a un riu contaminat. Aquest darrer detall resulta del tot curiós: la pel·lícula denuncia els problemes mediambientals produïts per una fàbrica. La caricatura del funcionari inexpressiu i robotitzat resulta del tot insòlita en una producció soviètica. Com en el cas de la primera part, un producte divertit, pedagògic i molt original al servei de l'educació dels petits pioners.

Els personatges d'aquest sèrie de pel·lícules compten amb un conjunt escultòric instal·lat en un parc de la ciutat de Khabarovsk (o Jabarovsk):

"Kto skazal myau?" (1962) [20/02/2013]

¿Quién dijo "miau"? (Vladimir Degtyaryov, 1962)

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: ¿QUIÉN DIJO "MIAU"? (Кто сказал «мяу»?)

Nota: 9

Producte tendre, delicat i pedagògic provinent de la factoria soviètica de dibuixos animats, aquesta pel·lícula -feta amb la tècnica d'stop motion- ens ofereix un altra obra senzilla i molt ben elaborada que de ben segur va fer les delícies dels seus petits espectadors. El missatge de fons -cal investigar per tal de trobar les respostes a qualsevol dilema- resulta si més no curiós i interessant en un país que es trobava en ple 'desgel' i amb unes estructures socials que convidaven als joves a potenciar el desenvolupament científic i cultural de la URSS.

divendres, 14 de juny del 2013

"Avrora" (1973) [01/02/2013]

Aurora (Roman Kachanov, 1973)

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: AURORA (Аврора)

Nota: 9

Utilitzar un cocodril i un grup de pioners soviètics en un curtmetratge animat és tot un gest de gosadia. Però aprofitar un element icònic, com és el cuirassat Aurora, per fer un film d'aquestes característiques és un acte de propaganda entranyable, innovador i arriscat. En definitiva, una peça gairebé única. El caràcter innovador rau en l'ús -per part de Kachanov i el seu equip- d'imatges reals combinades amb l'animació clàssica i els ninots, en un tema tan important en l'època soviètica com era la Revolució d'Octubre (la pel·lícula fou realitzada en plena època d'empantanegament brezhnevià).

Cal veure aquesta excel·lent pel·lícula per entendre com convivien els soviètics amb la seva pròpia i curta història.

Fotografies personals de l'autor del blog realitzades en juliol de 2007

http://diaridunmestredescola.blogspot.com.es/2008/07/rssia-estiu-de-2007-v.html

divendres, 19 d’abril del 2013

"Stalker" (1979) [17/01/2013]

Stalker (Andrei Tarkovsky, 1979)

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a RebeldeMule.org: Stalker (Andrei Tarkovsky, 1979) DVDRip VOSE
Nota: 10(!)

Poesia visual, cinema nihilista, muntatge de videoart... Qualsevol intenció d'encasellar o categoritzar aquesta obra mestra es queda en un no res. L'única resposta que es pot donar a qualsevol pregunta sobre aquest film és: "mira-la". Cal deixar-se endur per la "zona" en companyia de l'stalker, el professor i l'escriptor. La resta és un malson, una experiència mental, una caiguda en les profunditats de l'inconscient. El viatge al lloc on els somnis es compleixen és un insight a la part de la nostra ment on queden registrades les pors, les angoixes, les gran preguntes sense resposta. Utilitzant els elements simbòlics típics en el seu cinema, Tarkovsky ens transporta a un món oníric on l'aigua, la soledat, els personatges isolats, la natura i la destrucció són els veritables protagonistes.

Una pel·lícula imprescindible que cal veure en un moment del dia i de la setmana en què sigui possible desconnectar de la realitat i deixar-se emportar cap a llocs mai visitats.

dimecres, 13 de març del 2013

"Kholodnoe leto pyatdesyat tretego" (1987) [29/12/2012]

Frío verano del 53 (Alexander Proshkin, 1987) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç a Cine Rusia (descarga directa): FRÍO VERANO DEL 53 (Холодное лето пятьдесят третьего...)

Nota: 9

Excel·lent mostra del darrer cinema soviètic en plena perestroika, pocs anys abans de la desaparició de la URSS. Un cinema sense cap censura temàtica ni estilística, retent comptes amb el passat del país però sense caure en els moralismes simplistes més propis d'Occident. Al cap i a la fi, en el camp de presoners on es desenvolupa l'acció, tant els dissidents com els seus vigilants són víctimes del bandits que els segresten. Un cant a la llibertat i a la desesperació d'aquells que perderen la vida defensant allò que altres utilitzaren per escalar posicions en el poder vigent. Una metàfora de la criminalitat i corrupció que estava a punt d'envair-los per culpa de les polítiques repressives durant els darrers cinquanta anys. Tothom, al cap i a la fi, va sortint perdent. I els de sempre, van sortir guanyant.

dissabte, 19 de gener del 2013

"Cheburashka" (1971) [20/11/2012]

Cheburashka (Roman Kachanov, 1971) [V.O. rus]

Baixada d'internet

Enllaç a Cine Rusia (descarga directa): CHEBURASHKA (Чебурашка)

Nota: 9

Entranyable pel·lícula soviètica de dibuixos animats realitzada per l'especialista Roman Kachanov amb la tècnica d'stop-motion. Amb una sensibilitat extrema, aquest film d'animació ens presenta a dos personatges solitaris (el cocodril Gena i el seu amic l'osset Cheburiashka) que viuen una sèrie d'aventures còmiques i innocents en un entorn social que els resulta estrany. En concret, en la seva relació amb les autoritats i amb un grup de pioners del Komsomol. Resulta una peça molt interessant tant pels aspectes artístics com pels sociològics: haver de transmetre als infants soviètics -dins la correcció política dictada a l'època- uns valors basats en l'amistat, la fidelitat i la sensibilitat, utilitzant com a contrapunt les institucions representatives del sistema. Deixa en ridícul a les mediocres produccions actuals que només busquen atraure l'atenció dels més petits a base d'impulsos visuals i sonors accelerats a fi i efecte de convertir-los ben aviat en addictes compulsius a l'oci de consum més degradant del món occidental.