Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espies. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 d’agost del 2013

"Austin Powers: International Man of Mystery" (1997) [25/05/2013]












Nota: 4


Prescindible comèdia esbojarrada sobre el món dels espies amb un argument prou conegut i repetit en altres formats: persona que torna del passat i que ha d'adaptar-se a una nova realitat. Explotant al màxim l'estètica de la British Invasion dels anys seixanta i setanta, Austin Powers està format per diferents esquetxs que volen inspirar-se en les genialitats dels Monty Python però que es queden només en un conjunt de gags irregulars i més o menys divertits, bàsicament sobre sexe. Ni el director del film ni Mike Myers són anglesos, potser per això aquesta pel·lícula queda lluny de la gran comèdia britànica tipus Mr. Bean o The Ropers. Ideal per mirar un dissabte al vespre, amb amics.
 

divendres, 30 d’agost del 2013

"Munich" (2005) [22/05/2013]

Munich (Steven Spielberg, 2005)

Nota: 10(!)


Munich és la clàssica pel·lícula d'Steven Spielberg que gairebé ningú identifica amb la seva filmografia i que ha resultat ser una de les millors obres del director jueu nord-americà. Basada en el segrest i assassinat d'atletes israelians perpetrada per l'organització palestina "Setembre Negre" durant les Olimpiades celebrades a Munich l'any 1972, narra els fets reals que succeïren immediatament després d'aquella matança: la persecució i execució sense judici dels seus responsables (de facto o intel·lectuals) per part d'agents del Mossad, els serveis secrets d'Israel. Amb una posada en escena espectacular i una fotografia impecable (la textura de les imatges recorda la d'un film dels anys 70), Spielberg explica -sense caure en el clàssic maniqueisme hollywoodià- el procés mitjançant el qual un Estat que va ser atacat per un grup de terroristes esdevingué un Estat terrorista, matant indiscriminadament a tot aquell que tingués una relació, encara que fos remota, amb la matança de Munich (inclosos nens i víctimes col·laterals). Transmet de forma valenta i sense eufemismes com l'ànsia de revenja d'un ciutadà normal i corrent el porta a la bogeria, a l'autodestrucció i a veure's immers en una guerra que no té final i que al capdavall ja no considera seva. El guió no permet que l'espectador caigui en l'exercici fàcil de categorització entre bons i dolents: la sensació és que tothom és víctima de la seva identitat, del país on ha nascut, de la cultura que el representa i del temps que li ha tocat viure. Cada individu té una personalitat i una vida pròpia que convida a la compassió (el protagonista té dona i un nen petit, el responsable dels artefactes explosius fabrica alhora simpatiques joguines, els àrabs són éssers humans que volen apropar-se al món occidental). Però, ja ho deia Ortega y Gasset, cada persona és ella i la seva circumstància, i si no salva la seva circumstància no salva a la persona. La imatge final, amb les Torres Bessones de Nova York al fons del paisatge, són un exercici de sinceritat i honestedat davant d'una realitat (la suma de les perspectives individuals, segons Gasset) que Spielberg reconeix com a complexa i tràgica. Una obra mestra.

divendres, 1 de març del 2013

"Philby, Maestro de espías", de Phillip Knightley


PHILBY, MAESTRO DE ESPÍAS


Títol: Philby, Maestro de espías
Autor: Phillip Knighley
Any: 1989
Editorial: Ediciones B (Serie reporter), 1989
Edició: 1a
ISBN: 84-406-0909-4
Nº de pàgines: 300

Possiblement, la millor obra que s'hagi escrit mai sobre el món de l'espionatge en general i la vida d'un agent del KGB en particular. Un llibre, per cert, descatalogat en la versió espanyola i impossible de trobar més enllà d'uns quants exemplars en llibreries de segona mà. 

El periodista Phillip Knightley va entrevistar Harold Adrian Russell "Kim" Philby a Moscou durant el mes de gener de 1988, mesos abans de la seva mort en l'exili. Fruit d'aquelles converses, Knighley va escriure una biografía completíssima del controvertit espia doble britànic, gentleman format a Cambridge i comunista convençut. La virtut d'aquest llibre no rau només en el relat dels aspectes més anecdòtics de la vida de Philby (una part sempre sucosa i desitjable en aquest tipus d'històries), sinó en l'acurada documentació que va acompanyar la seva escriptura, des de llibres anteriors (un del mateix Philby) a articles periodístics sobre fets en els quals aquest espia va estar involucrat de forma directa o indirecta. A més dels detalls familiars i laborals en la vida de Kim Philby (la feina com a periodista durant la Guera Civil Espanyola, la seva participació activa en la Guerra Freda, els seus tres matrimonis), el llibre de Knightley aprofita per reflexionar sobre assumptes tan profunds com ara el dilema entre stalinisme o feixisme, els prejudicis, la política, l'amistat, la mentida i els fets més rellevants del segle XX.

Una obra imprescindible.

dijous, 21 de febrer del 2013

"Three Days of the Condor" (1975) [20/12/2012]

Los tres días del condor (Sydney Pollack, 1975)

Nota: 10(!)


Obra mestra del gènere "conspiranoic" i del cinema d'intriga, thriller i acció dels anys setanta. Imitada fins a la sacietat, es tracta d'una pel·lícula rodona, amb un argument sense fissures i una posada en escena impecable. Si a tot plegat afegim unes intrepretacions brillants, tenim un film en el qual no se li dona treva a l'espectador, ni oportunitat d'avorrir-se o qüestionar-se tòpics i llocs comuns. La relació sentimental entre Robert Redford i Faye Dunaway encara es motiu de conversa entre cinèfils. Imprescindible.

"J. Edgar" (2011) [15/12/2012]








Nota: 8


Pel·lícula biogràfica sobre la controvertida figura del fundador del FBI, J. Edgar Hoover. Tot i que també fa esment de les parts més fosques i pol·lèmiques en la vida d'aquest personatge, el film peca d'una estructura de biopic massa formal i rígida que el converteix en un producte previsible per a aquells -que no són pocs- que ja coneixien de l'existència de Hoover (Eastwood podria haver utilitzat com a fil conductor més efectiu la vida d'un personatge desconegut i proper a J. Edgar). A més, l'ús exagerat del maquillatge converteix aquesta pel·lícula en una perillosa representació 'guinyolesca' que l'allunya d'altres biopics del director, com ara l'obra mestra Bird. Recomanable, però no tant pels seus valors artístics sinó per la curiositat que suscita el seu protagonista.

dissabte, 30 de juny del 2012

"L'affaire Farewell" (2009) [24/05/2012]

El caso Farewell (Christian Carion, 2009)






Nota: 10





Biografia del darrers anys de vida del coronel del KGB Vladímir Vetrov, nom autèntic de l'espia que, amb la intenció de fer evolucionar el règim soviètic, va acabar enfonsant-lo passant informació secreta a Occident. Juntament amb l'elecció del Papa Joan Pau II i la guerra d'Afganistan, foren els detonants del final de la Unió Soviètica.

Més informació a:



divendres, 6 d’abril del 2012

dimecres, 4 d’abril del 2012

Mor l'espia soviètic Leonid Shebarshin


Ex jefe de Inteligencia de la URSS fallece en aparente suicidio

18:38 30/03/2012
Moscú, 30 de marzo, RIA Novosti.


El ex jefe de Inteligencia de la URSS, Leonid Shebarshin, de 77 años, falleció este viernes en Moscú en un aparente suicidio, informó Vladímir Markin, portavoz del Comité de Investigaciones de Rusia. 


“Según los datos preliminares, es posible que haya cometido un suicidio”, afirmó Markin al precisar que, al lado del cuerpo, en el moscovita apartamento de Shebarshin, fue encontrada su arma de honor.

Agregó que se iniciaron las pesquisas para aclarar todas las circunstancias del suceso.

Nacido el 24 de marzo de 1935, Shebarshin cursó la carrera de estudios orientales y ocupó cargos diplomáticos de menor rango hasta que pasó a trabajar al KGB en la década del 1960. Fue agente en varias naciones asiáticas y ascendió en el escalafón hasta la posición de jefe del Primer Directorio General (Inteligencia Externa), vicepresidente del KGB y, por un corto período, presidente en funciones del KGB, con rango de teniente general.

Ria Novosti 30/03/2012

dimecres, 11 de gener del 2012

Mor l'espia soviètic Gevork Vartanian


Muere a los 87 años el célebre espía soviético Gevork Vartanian


AFP | Fecha: 01/11/2012

El ex célebre espía y héroe de la Unión Soviética (URSS) Gevork Vartanian murió el martes a los 87 años de edad, indicó el miércoles el servicio de inteligencia exterior ruso (SVR).

Vartanian nació en Rostov del Don (suroeste de Rusia) el 17 de febrero de 1924 y a los seis años se trasladó a Irán, donde había sido destacado su padre, un agente soviético de origen armenio.

Ya en 1940, a los 16 años de edad, dirigió un grupo especial que procuraba desenmascarar a agentes nazis que operaban en Irán, según el SVR.

En 1942, "Amir", seudónimo de Vartanian, asistió a un cursillo de formación de los servicios secretos británicos en Teherán, destinado a agentes que se planeaba desplegar en la URSS.

En 1943 formó parte del equipo de seguridad que protegió al primer ministro británico Winston Churchill, al presidente estadounidense Franklin D. Roosevelt y a Stalin, principal dirigente soviético, durante la reunión que mantuvieron en la capital de Irán para preparar el período posterior a la Segunda Guerra Mundial (1939-1945).

Vartanian operó en varias partes del mundo durante 30 años, junto con su esposa Goar, quien también era agente soviética, puntualizó el SVR.

http://feeds.univision.com/feeds/article/2012-01-11/muere-a-los-87-anos




dijous, 1 de desembre del 2011

"Fair Game" (2010) [14/11/2011]

Caza a la espía (Doug Liman, 2010)






Nota: 9





A la foto de dalt, els veritables personatges: Valerie Plame i Joe Wilson. A l'altra foto, els actors Naomi Watts i Sean Penn

Article publicat a El País el 11/03/2007: Valeri Plame o el 'caso Jane Bond' 

"Salt" (2010) [14/11/2011]

Salt (Phillip Noyce, 2010)






Nota: 2

dijous, 23 de juny del 2011

Les teories conspiratòries de Daniel Estulin, ex-agent del KGB

DANIEL ESTULIN 
 
Daniel Estulin: "La CIA va muntar Wikileaks per tancar l'accés lliure a internet"
 
L'autor d''El Club Bildeberg' desacredita en el seu últim llibre l'organització de Julian Assange 
 
Dijous, 23 de juny del 2011 - 09:14h. ALBERT GUASCH / Barcelona 





L'exagent del KGB contra l'espionatge Daniel Estulin aparca al Club Bildeberg i el seu govern mundial a l'ombra per centrar-se en el seu nou llibre en l'organització Wikileaks. Segons proclama Estulin a Desmontando a Wikileaks, (Planeta), l'organització no és una creació de Julian Assange, sinó de la CIA. Déu n'hi do.

¿Vostè no es refia de res?
-Vinc del món de l'espionatge i, efectivament, no em refio de res d'aquest món. Per una raó senzilla: sé que tot és mentida. Miri, jo vaig estar com a agent tres anys i mig a l'Àfrica. La nostra feina consistia a netejar els poblets de les màfies que traficaven amb diamants de sang. Un dia, el 1995, estàvem enmig del no-res, en un bar de merda que tenia televisió per satèl·lit. Allà hi havia gent de la CIA i de Hezbol·là sopant junts, i va aparèixer a la televisió Bill Clinton, el president dels EUA aleshores, i va dir: "Als terroristes els perseguirem fins al final del món". I tots vam començar a riure. I vaig pensar: aquesta és l'essència d'aquest món absolutament caòtic.

Res no és el que sembla.

-La gent a casa seva no es creu que existeixin certes coses perquè no són a les portades dels diaris, tot i que hi haurien de ser. I no hi són perquè els mitjans de comunicació formen part de l'elit mundial. El paio que escriu per al New York Times té un cap, el qual té un altre cap que li paga, i per sobre d'aquest hi ha un consell d'administració. I aquest consell treballa per a una junta d'accionistes. I a la junta d'accionistes del New York Times hi ha empreses d'armament, grans bancs com el Chase Manhattan, JP Morgan, grans empreses farmacèutiques... ¿Com ha de publicar el New York Times a la portada que el Govern dels EUA és a l'Afganistan per assegurar-se que la droga arriba a Washington? Ningú s'atreveix a publicar que la droga és el lubricant de l'economia mundial. Per exemple, estem d'acord que l'OTAN ocupa el 97% de l'Afganistan, ¿oi? I resulta que aquest any aquest país ha tingut la collita més gran de la seva història de droga. ¿Com pot ser que ningú ho relacioni? Els que ens portem bé amb el nostre cervell, entenem que no és cap coincidència.

-Seguim comprovant el seu grau d'incredulitat. ¿No creu que Bin Laden va ser capturat i llençat al mar?
-¡Per favor! Tothom d'un cert nivell sap que no va ser així. Bin Laden està mort des del 2001. El va matar un càncer. ¿A qui van matar fa uns mesos? Ni idea. El 2001 és l'última vegada que es va veure i escoltar de veritat Bin Laden.

¿De qui es refia vostè?
-Ni de mi mateix em refio. I ho dic de debò. Quan vaig ser al servei de contraespionatge vaig aprendre que a partir d'uns processos d'hipnosi et poden configurar molts laberints al cap i arriba un moment que no saps si el que estàs explicant és veritat o és mentida.

¿I no té dubtes que Assange treballa per a la CIA?
-Atenció, Assange no treballa per a la CIA conscientment. La bellesa de l'operació és que ell no sap que efectivament treballa per a ells.

Expliqui's. ¿Què creu que és Wikileaks?
-La CIA va muntar Wikileaks amb l'objectiu primordial de tancar l'accés lliure a internet. És molt fàcil fer-ho. De fet, el Govern dels EUA té redactada des del 2009 una llei d'Acte Patriòtic Cibernètic. Només necessita una raó per pitjar el botó off.

¿En què es basa?
-Wikileaks no ha tingut mai com a objectiu fer sortir a la llum informació confidencial. Perquè realment, de valor, no ha tret res.

¿Ni el vídeo en què es veia soldats dels EUA matant civils a l'Iraq des d'un helicòpter?
-Aquest sí. Però fixi-s'hi. ¿Com es presenta en societat Wikileaks? Amb aquest vídeo, escandalitzant la societat. Per això va caldre treure-ho a la llum. Ara bé: cap document dels milers que ha divulgat té qualificació top secret. ¿Què hi ha de valor a l'Afganistan? Les drogues. Doncs bé, de les 200.000 pàgines d'informació que van sortir d'aquest país només n'hi ha una que parli de les drogues. ¿Com diantre s'entén? A més, Wikileaks serveix un altre propòsit.

¿Quin?
-Lligar els serveis d'espionatge de tot el món. Si publiques 40.000 documents falsos, perquè n'hi ha molts de falsos entre uns quants de certs, tothom s'ha de dedicar a esbrinar què és original i què no.

¿Assange és un titella de la CIA?
-El conec des de fa anys. El seu padrastre el va introduir de petit en un club de culte que dirigia una australiana anomenada Anne Hamilton-Byrne. La informació sobre aquest culte està tancada i barrada pel Govern australià perquè és una tapadora de la CIA. No volen que ningú comenci a indagar sobre els seus programes de control mental a través de traumes induïts als nens. A Assange i altres xavals com ell, utilitzant LSD, els ficaven en sales fosques, creant desordres de personalitat múltiples. Fixi's en la mirada d'aquest paio, vàcua, sense cap expressió... No exagero. Els que venim del món de l'espionatge sabem de què parlem.

¿I què diu del soldat Bradley Manning, empresonat als EUA?
-Hi ha la impressió que aquest xaval va aconseguir entrar en un banc ultraprotegit de Fort Knoxx amb la clau de casa seva. I això és impossible. ¿Estic dient que ell conspirava amb la CIA? No. Manning es creia que era molt llest, quan en realitat algú li va deixar la porta oberta i controlava el que li deixava treure.

¿I per què Assange és a la presó?
-Bona pregunta. ¿Per què creu?

M'estimo més que em sorprengui.
-Els únics documents de valor són quatre o cinc folis acollonants que bàsicament demostren que el Govern de Suècia i el rei del país han permès, durant anys, que el Govern dels EUA espiï els ciutadans suecs mitjançant tecnologia de l'empresa Ericsson. Si això surt a la llum, és un escàndol i cau el Govern i la monarquia sueca. Per això el que volen és tapar la boca a Assange acusant-lo de violació de dues noies que tenen connexions amb la CIA i amb la resistència cubana.

¿Què passarà amb ell?
-El tindran un temps tancat, hi haurà un judici i el deixaran lliure, perquè no ha fet res dolent. I respecte al concepte de Wikileaks, ja està mort. És un cadàver flotant en el mar cibernètic.

¿I vostè no deu treballar per a la CIA i té la missió d'embrutar amb aquest llibre la imatge de Wikileaks?
-Sí, i qualsevol dia algú escriu un llibre titulat Desmuntant Daniel Estulin. Puc demostrar que treballo, més ben dit, treballava, per a una agència de contraespionatge. Perdó, no és una relliscada freudiana. Si bé és cert que un exagent no està mai lliure del tot, com l'exalcohòlic, i pot tornar-hi a caure. Però ara estic fora i no explico coses secretes.

Deu saber que molts el consideren un hàbil inventor de teories conspiratives.
-Ha, ha, ha. El que dic és molt fàcil d'entendre. Però hi ha gent que té una pèssima relació amb el cervell.


El Periódico 23/06/2011

dilluns, 21 de febrer del 2011

Els serveis secrets de la RFA van amagar el parador d'Adolf Eichman

 
 
SEGONS EL DIARI 'BILD'

Alemanya va amagar durant sis anys el parador del nazi Adolf Eichman
 
Vivia a l'Argentina sota la identitat falsa de Ricardo Klement fins que va ser segrestat pel Mossad
El servei secret alemany va comunicar a la CIA el 1958 el parador d'un dels responsables de l'holocaust jueu


Dissabte, 8 de gener del 2011 - 14:05h. Efe/Berlín


El servei secret de l'Alemanya occidental va amagar durant sis anys, des del 1952 fins al 1958, el parador del nazi Adolf Eichmann, un dels responsables directes de l'anomenada "solució final" per eliminar la població jueva europea, segons publica el diari Bild (veure l'article sobre els Stalags).

Eichmann, que vivia sota la identitat falsa de Ricardo Klement i treballava com a operari en una fàbrica del constructor alemany Mercedes, va ser segrestat a Buenos Aires l'11 de maig del 1960 per un comando del servei secret exterior d'Israel (Mossad). L'antic SS-Obersturmbannführer (tinent coronel de les SS nazis) va ser jutjat a Israel i executat el 31 de maig del 1962.

El popular diari Bild denuncia que Eichmann "podria haver estat atrapat molt abans" i reprodueix un document de l'espionatge alemany, amb data del gener del 1952. En aquest document, s'hi llegeix: "Eichmann no és a Egipte, sinó que s'amaga sota el nom fals de Klement a l'Argentina; l'adreça d'Eichmann és coneguda com El Camino pel director del diari alemany a l'Argentina".

Alemanya va informar la CIA el 1958

No va ser fins al 1958 quan el servei secret de l'Alemanya Occidental va informar l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA) que Eichmann estava amagat a l'Argentina, segons aclareixen documents nord-americans desclassificats el 2006. El diari alemany recull les declaracions de la historiadora Bettina Stangneth, que assegura que el document ara revelat "és sensacional". No se sabia fins ara que "el servei secret de l'Alemanya Occidental coneixia sis anys abans de la seva detenció on s'amagava Eichmann", assenyala Stangneth al diari.
 
Adolf Eichmann va ser capturat després de la segona guerra mundial per l'Exèrcit dels Estats Units, que desconeixia la seva identitat, i va fugir de la seva custòdia el 1946.