dilluns, 31 d’octubre del 2011

"The Social Network" (2010)

La red social (David Fincher, 2010)

  



Nota: 9

"The Thing" (1982)

La cosa (John Carpenter, 1982)

  







Nota: 9

"Flickan som lekte med elden" [Millennium 2] (2009)

Millennium 2: La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina (Daniel Alfredson, 2009)

Nota: 9 

"Män som hatar kvinnor" [Millennium 1] (2009)

Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres (Niels Arden Oplev, 2009)

Nota: 9 

"Por una causa justa", de Vasili Grossman


POR UNA CAUSA JUSTA


Títol: Por una causa justa
Autor: Vasili Grossman
Any: 1952
Editorial: Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores, 2011
Edició: 1a
ISBN: 978-84-672-4296-6 / 978-84-8109-911-9
Nº de pàgines: 1.089

Avui mateix l'he acabat. La lectura d'aquest llibre m'ha acompanyat al llarg dels darrers dos mesos i mig. Massa temps per un sol llibre. Vaig partir -mentalment- cap a Stalingrad just quan havia tornat del meu viatge familiar pel Tirol austríac, enmig de la calor xafogosa del mes d'agost. Al setembre, el dia 8, va acompanyar-me en avió fins a Zuric i Moscou. Després, en tren, fins a Volgograd. La nit de lectura a la llitera superior d'aquell tren serà irrepetible per sempre més. A Volgograd/Stalingrad vaig haver de fer compatible la lectura del llibre de Grossman amb les llargues pasejades amb l'Eduard, l'Enric, l'Ivo i la incomparable i gentil Oksana. La bella russa de negre. Trista, complaent, atenta. Un regal dels soviets. Va ser difícil, a l'habitació de l'hotel el cansament m'empenyia a mirar pel·lícules i programes de l'actual televisió russa, gens diferent a la nostra televisió occidental. Una vegada retornat del viatge, el dia 18 de setembre, va venir la reintegració a la rutina laboral. I sempre amb la companyia dels personatges de Por una causa justa. Fins avui mateix, a la platja d'Artà, durant la posta de sol que a Volgograd ja feia dues hores que havien vist.

Primer vaig llegir Vida i Destí (en català), fa més de tres anys. Ara he finalitzat aquest, empès per una notícia llegida a un diari digital. Just a l'inreves de l'ordre en què van ser escrits, perquè Por una causa justa és una obra de l'any 1952 mentre que l'altre llibre, escrit al 1959 (o 1960?), fou una continuació molt crítica amb la realitat soviètica d'aquell temps. De fet, va ser publicada als anys 80, quan l'autor ja era mort.

Por una causa justa és una obra colosal construïda a partir de l'enorme teranyina que l'autor teixeix amb els dos-cents personatges protagonistes de les petites històries de guerra relatades al llibre. Krímov, Nóvikov, Aleksandra Vladímirovna, Víktor Pávlovich, Vera, Vavílov, ... són personatge que van i venen, que s'esvaeixen i tornen a l'acció de la novel·la, que lluiten per sobreviure a l'invasió nazi, que mediten amb nosaltres sobre tots aquells fets des del punt de vista d'un devot del socialisme. La profunditat de les descripcions, dels diàlegs, ens permet viatjar a Stalingrad, un viatge per partida doble per qui ja coneix l'actual Volgograd. Algunes accions ens resulten més properes, ens afecten més. D'altres, no. Com la vida mateixa. Són inolvidables els combats finals a l'estació de tren, les nits de passió i soledat d'Shtrum a l'apartament de Moscou, els relats de supervivència al Volga, les vicissituds dels oficials primer represaliats i després amnistiats per Stalin. Però, per damunt de tot, són colpidors els moments en què els nostres protagonistes i amics moren de forma sobtada, com succeeix a totes les guerres. Quan desapareixen de les pàgines del llibre i sabem que ja no tornarem a saber res més d'ells.

Por una causa justa, un llibre imprescindible. Una recomanació: visitar primer Volgograd i viatjar després, a través de les pàgines d'aquesta novel·la, al cor de la Batalla de Stalingrad. 

dissabte, 29 d’octubre del 2011

"Slumdog Millionaire" (2008)

Slumdog Millionaire (Danny Boyle, 2008)

Nota: 8

Els mestres d'escola, autoritat pública a Catalunya

 
Irene Rigau convertirà els mestres en autoritats públiques per protegir-los contra les agressions

La consellera d'Ensenyament anuncia aquesta decisió al Parlament dies després de tres casos d'atacs físics de pares d'alumnes a professors


CARLES ARBOLÍ

Barcelona | Actualitzada el 13/10/2011 17:29


Tots els mestres i professors de Catalunya tindran rang d'autoritat pública i estaran protegits, per tant, per un article del Codi Penal que preveu penes més dures que les previstes per a les agressions a altres ciutadans. Ho ha anunciat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, al Parlament, després que en dues setmanes hi ha hagut tres agressions a mestres o professors, en poblacions de les comarques de Girona, del Camp de Tarragona i del Vallès.

El canvi es farà a través d'un projecte de llei per "donar un missatge a la societat de respecte i autoritat, perquè és la millor garantia de civisme", segons Rigau.

L'actual llei educació LEC només declara els directors de les escoles com a autoritat pública, mentre que mestres i professors són autoritat docent.

La fiscalia de Barcelona, ja en època de José María Mena, ja va decidir tractar com a delicte d'atemptat a l'autoritat les agressions contra tot tipus de funcionari. Aquesta decisió, però, podia ser rebutjada pels jutges i no protegia els mestres i professors de les escoles concertades i privades.

Ara 13/10/2011

Ciberassetjament a Mallorca



Una vez al mes

Casi un 7% de los alumnos de ESO sufre ciberacoso

Entre un 5 y un 7 % de los alumnos de secundaria de Mallorca admite ser víctima de ciberacoso una o dos veces al mes, en forma de burlas, amenazas o insultos

DIARIODEMALLORCA.ES/EFE.PALMA Entre un 5 y un 7 % de los alumnos de secundaria de Mallorca admite ser víctima de ciberacoso una o dos veces al mes, en forma de burlas, amenazas o insultos, y un 2 % lo sufre al menos una vez a la semana.

Son datos de un estudio sobre los efectos del ciberacoso entre la población juvenil que ha elaborado el Consell de Mallorca con el departamento de Pedagogía Aplicada de la Universidad de las Islas Baleares (UIB), presentado hoy por el vicepresidente de Cultura, Patrimonio y Deportes, Joan Rotger, y el coordinador del informe, Rubén Comas.

Comas considera que un 2 % es una proporción "bastante elevada" de personas que sufren algún tipo de acoso semanalmente, sobre todo por la diferencia que supone que se lleve a cabo a través de tecnologías como el móvil, los chat o las redes sociales, que hacen que los abusos permanezcan en el tiempo.

El autor del estudio señala que el acoso ha existido siempre, "pero el problema del ciberacoso es que queda registrado de forma permanente y, un hecho que antes se ocasionaba como algo puntual y se olvidaba, ahora te lo pueden repetir durante días y días".

"El vídeo de Youtube en el que se ríen de ti tus compañeros queda ahí para siempre y es un acoso constante, de manera que una ridiculización de 30 segundos se convierte el algo recurrente", ha puesto como ejemplo Comas.

Extrapolando los datos a la población de casi 29.000 alumnos de secundaria que hay en Mallorca, el estudio indica que unos 580 estudiantes sufren acoso semanalmente, ha indicado Comas. Quienes lo padecen al menos una o dos veces al mes son más de 1.700 estudiantes.

Comas ha subrayado que la herramienta más utilizada por los jóvenes para acosar son las redes sociales. Un 0,8 % de los alumnos dice haber sufrido insultos a través de ellas al menos una vez por semana y un 1,4 % los ha recibido en correos electrónicos.

Un 1,9 % han sufrido varias veces por semana mentiras, rumores y falsedades en las redes sociales, cifra que Comas considera "preocupante". Un 1 % ha recibido amenazas y hay un 1,2 % que denuncia que han publicado o manipulado fotografías suyas sin autorización en redes sociales y correo electrónico.

Los resultados indican que los hombres suelen acosar más que las mujeres y además las jóvenes suelen llevar a cabo prácticas de acoso "más leves", como el insulto, mientras los chicos llevan a cabo "conductas más graves como amenazar o meter miedo a la víctima".

El objetivo del "Proyecto de prevención e intervención del ciberacoso en los centros educativos de ESO de Mallorca" era analizar la prevalencia de este fenómeno para poder sensibilizar al alumnado de ESO e implicar a la comunidad educativa en el desarrollo de estrategias preventivas y de intervención, ha detallado Comas.

A raíz del estudio se están elaborando recursos educativos para detectar, prevenir y tratar el ciberacoso como un vídeo explicativo que está colgado en Youtube y una guía que se está terminando de elaborar y estará disponible en todos los centros educativos.

Comas considera "fundamental" la detección prematura de los casos de "ciberbullying", una labor que, en su opinión, no es competencia exclusiva de los profesores o de los padres sino que "todos deben participar, incluso los alumnos, creando un clima en la clase y canales de comunicación que permitan solucionar estas situaciones".

En opinión de Comas también es necesario trabajar aspectos de alfabetización digital entre el alumnado porque "los nativos digitales pueden tener mucha habilidad en twitter o facebook, pero desconocen sus derechos y deberes en el mundo digital y es necesario trabajar en ello".

Comas recomienda a los centros educativos instaurar planes de intervención y dar a conocer la existencia de canales donde se puedan denunciar estos casos, tanto a víctimas como a espectadores.

El vicepresidente del Consell ha remarcado que también las administraciones deben asumir la responsabilidad de promover la prevención, "evitar esta práctica y aminorar sus efectos para que el acoso sea lo más breve posible".

En el estudio han participado 1.224 alumnos de ocho centros educativos de Mallorca.

Diario de Mallorca 19/10/2011

"Inception" (2010)

Origen (Christopher Nolan, 2010)






Nota: 4

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Les retallades del PP en educació



Pese a la reducción de sustituciones


Educación promete que no habrá alumnos desatendidos

Bosch asegura que las medidas de reducción de sustituciones no supondrán "desatender los servicios de la escuela sostenida con fondos públicos"

DIARIODEMALLORCA.ES/EFE.PALMA El conseller de Educación, Cultura y Universidades, Rafael Bosch, ha asegurado hoy que el Govern garantiza que "no quedarán alumnos desatendidos" con la aplicación de medidas que propone como no cubrir las bajas o sustituciones de docentes que no sean de más de 30 días.


Tras el rechazo de los sindicatos a esta y otras medidas propuestas el martes por la Conselleria de Educación, Cultura y Universidades ante la Mesa Sectorial de Educación, Bosch ha defendido la necesidad de aplicarlas aunque ha dicho entender que no sean compartidas por las organizaciones sindicales, según ha declarado en la rueda de prensa posterior al Consell de Govern.

Bosch ha asegurado que "se deben tomar para cumplir con la previsión de presupuesto del año que viene", pero que en ningún caso supondrán "desatender los servicios de la escuela sostenida con fondos públicos".

"Entiendo que puedan no ser del agrado de los representantes sindicales, pero en cuanto a las sustituciones garantizamos que no quedarán alumnos desatendidos", ha insistido.

Bosch ha asegurado que la no cobertura de las bajas de más de 30 días será resuelta de distintas formas y ha mencionado como ejemplos que en primaria pueden ser atendidas por un tutor o por profesores de apoyo de la dotación de refuerzo; y en secundaria y FP, al estar organizados por departamentos, "se pueden cubrir por otros profesores".

El titular de Educación ha añadido que, si un centro no tiene posibilidad de cubrir esa baja, "nunca deben quedar grupos desatendidos" y "si no es posible se hará un informe especial para el mantenimiento del servicio".

Bosch ha defendido otra medida propuesta que consiste en que no se pagarán los meses de julio y agosto a aquellos funcionarios interinos que trabajen más de 5 meses como se hacía hasta ahora. El conseller ha puntualizado que "era un pago extraordinario que en otras comunidades no se hacía".

"A lo mejor el año que viene no lo podremos hacer, como contemplaba el acuerdo de mejora del personal docente, así que es uno de los temas que es necesario estudiar por cuestiones presupuestarias", ha defendido.

En su opinión, "dentro de la priorización es una de las cuestiones que se puede eliminar", ya que hay otros cuerpos de funcionarios que no tienen esta ventaja de cobrar julio y agosto, y además con la aplicación de esta medida "el ahorro puede superar los 3 millones de euros".

Bosch ha incidido en que "el Govern no contempla reducción del sueldo de los profesores de Baleares en centros públicos ni concertados, ni tampoco del Complemento Retributivo de las Islas Baleares (CRIB)" y ha salido al paso de los rumores al respecto que "no hacen ningún bien y produce intranquilidad en los claustros".

El conseller ha subrayado que en Baleares "no ha habido ningún recorte en número de horas lectivas ni en cuotas de profesorado", ni se plantea tampoco una reducción de las pagas extras, y únicamente se aplican "criterios de restricción" en las sustituciones.

"Estamos luchando por hacer las cosas con sensatez respecto al presupuesto que tendremos pero una condición muy importante es no recortar o menguar más las retribuciones económicas de los profesionales del sector educativo", ha afirmado.

"Ballada o soldate (Баллада о солдате)" (1959)

La balada del soldado (Grigori Chukhrai, 1959)

Nota: 10




 Zhanna Prokhorenko (1940-2011)

divendres, 21 d’octubre del 2011

"Mildred Pierce" (2011)

Mildred Pierce [mini-sèrie 5 capítols] (Todd Haynes, 2011)

  



Nota: 9

Urdangarín, el rei del pelotazo

CORRUPCIÓ A LA FAMÍLIA REAL ESPANYOLA

Que el règim imperant a Espanya es podria definir com una cleptocràcia disfressada de monarquia constitucional és una obvietat que cada dia es fa més evident. I que part d'aquesta corrupció organitzada i mafiosa emana de cercles propers al que se'n diu la Jefatura del Estado, ja no pot ser ignorat per ningú amb dos dits de seny.

Al cap de la piràmide del poder absolut, Juan Carlos I, rei d'Espanya, s'ha permès diagnosticar que als espanyols els esperen "bastants, molts" sacrificis. -Dit això, els catalans tenim ben clar que ens haurem de sacrificar el doble, tant per diners espoliats com per insults rebuts, que qualsevol mesetario-.



És curiós que qui fa aquesta anàlisi tan lúcida sigui un personatge que, des que el dictador Franco el va nomenar hereu polític, ha acumulat una fortuna estimada de més de 1790 milions d'euros segons la prestigiosa revista Forbes. Queda doncs ben clar que els borbons no patiran la crisi, almenys econòmicament.

Tots els esforços per conèixer l'origen i la quantitat exacta d'aquest ingent patrimoni han estat avortats per la Constitució i el Codi Penal del Reino de España. El senador basc Iñaki Anasagasti, en el seu llibre intitulat Una monarquía protegida por la censura, afirmava sobre el monarca: "Su vida privada no es nada ejemplar, sus gastos y relaciones con amigos comisionistas son impropios y su falta de responsabilidad ante el delito es algo único en una Europa democrática".

En canvi, judicialment, qui està a punt de patir una crisi de les grosses és el Duc de Palma, conegut pel nom plebeu d'Iñaki Urdangarín. Aquest noi, que malgrat semblar-ho no té un pèl d'enze, era un jugador d'handbol del Barça que al veure acostar-se el final de la seva carrera esportiva va optar per edificar el seu futur sobre dos sòlids pilars molt castissos: el braguetazo i el pelotazo.



Així, va aprofitar la coneixença amb la infanta Cristina als Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996 per tallar amb la seva parella i just un any més tard, casar-se amb la filla del rei espanyol. L'octubre del 1997 van contreure matrimoni a Barcelona, i no van tardar en fixar la seva residència en un luxós palauet de tres pisos i jardí de 1300 metres quadrats a Pedralbes. El cost de la compra i la reforma (segons el diari El Mundo) va suposar una despesa de més de sis milions d'euros, més del 50% del pressupost oficial de l'estat per a la manutenció de tota la Casa Real. Recordem que el sou "declarat" de la filla del Borbó era llavors de 1800 € per fer veure que treballava a La Caixa. Els números no quadraven per enlloc però el braguetazo havia reeixit.

Però tot i ser elevat a la dignitat de Duc de Palma, Undargarín no en tenia prou i, potser motivat per les inquietuds empresarials del seu sogre, va decidir jugar fort. Tenia els temps a favor. Eren els anys de majoria absoluta de José María Aznar, l'edad d'or dels pelotazos. Com se n'estaria aquell que tanta pilota havia tocat amb la samarreta blaugrana? I com aquell qui no vol la cosa, aprofitant la seva posició de privilegi, el 2003 va impulsar l'opac Instituto Nóos, una entitat sense afany de lucre destinada -sembla que només teòricament- al patrocini i al mecenatge.

Se sap que Urdangarín, com a president de Nóos, va arribar a cobrar més de quatre-cents mil euros diaris per la seva "participació" en l'Illes Balears Fòrum; i que el polèmic Teddy Bautista li va donar a dit uns 300.000 euros per un estudi sobre com "millorar" la imatge de la SGAE. A la vista dels resultats, sembla que aquest estudi va servir de ben poc.

Però el fet que va disparar la investigació judicial va ser que només entre els anys 2004 i 2006, Nóos va rebre gairebé 5 milions d'euros del govern balear i de la Generalitat valenciana. El 2005 aquest institut va subscriure convenis d' 1,2 milions d'euros amb l'executiu presidit per Jaume Matas (PP) amb la finalitat d'organitzar fantasmagòrics congressos per analitzar temes tan "transcendents" i "estratègics" com ara la relació entre turisme i esport. Dotze mesos després van repetir l'operació, ara per valor d' 1,1 milions d'euros.

Encara avui no ha estat possible justificar el destí final de tota aquesta gran quantitat de diners. Un cop revisades per la Fiscalia Anticorrupció, els conceptes d'algunes factures presumptament falses apareixen relacionades com a "gestions logístiques", "assessoria fiscal" i "comissions futures".

D'altra banda, a València, l'ex-president Francisco Camps (PP), imputat per diversos delictes, va encarregar a l'organització d'Urdangarín un seguit de conferències i d'informes absurds per estudiar la repercussió econòmica dels grans esdeveniments esportius per un valor estimat de 2,2 milions d'euros carregats als comptes del govern valencià. Preguntat sobre aquests pagaments, Camps es va negar a revelar-ne la quantitat exacta al·legant que es tractava d'un "contracte confidencial" amb un membre de la família reial.

Alertat de la situació perillosa en que es trobava possiblement pel propi sogre, Urdangarín va renunciar a la presidència de Nóos i gràcies a César Alierta -que deu multitud de favors als borbons- va fitxar per Telefónica Internacional, al mateix temps que preparava la seva sortida de l'estat per instal·lar-se a Washington, i de fet no ha tornat a l'estat excepte en ocasions molt excepcionals.

Aquesta fugida no és casual. Ho reafirmen els periodistes Esteban Urreiztieta i Eduardo Inda en el recent reportatge titulat Anatomía de un pelotazo publicat a El Mundo (25/09/2011): "Iñaki Urdangarín se mudó con toda su familia a Washington ya hará más de dos años, coincidiendo con el impulso judicial de la investigación del Palma Arena, en la que el juez Castro también sigue la pista de la presunta intervención del duque en la compra de algunos elementos del velódromo."

De moment, José Castro, el jutge instructor del cas Palma Arena, ja ha cridat a declarar com a imputats a Diego Torres i Pepote Ballester, exsocis i companys de farres d'Undargarín, i s'està a l'expectativa de si citarà també a la que pot ser la peça clau de tota aquesta gran trama de frau i corrupció: el gendre del Borbó.

Per aquest camí, Urdangarín i la seva esposa (aquella que alguns botiflers imbècils li deien "la nostra") ben aviat podrien incrementar el seus reials títols amb el de Duques de Palma Arena.

PS. Per exorcitzar-me d'haver invocat a tants cleptòcrates, caradures, pocavergonyes i barruts, permeteu-me acabar amb una pregària laica:

Ai, República, torna ben aviat i deslliura'ns de tots aquests penques!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Teresa Forcades a "El Convidat" de l'Albert Om





El convidat - 26/09/2011 51.47

Teresa Forcades

Albert Om visita Teresa Forcades, la monja que va denunciar les farmacèutiques per la vacuna de la grip A. El periodista passa un cap de setmana a Sant Benet de Montserrat, convivint amb ella i les 40 monges del monestir. Om comparteix tots els rituals amb les germanes i descobreix com és la vida en comunitat.

"The Town" (2010)

Ciudad de Ladrones (Ben Affleck, 2010)






Nota: 8

Més hores de matemàtiques a l'ESO

EL MODEL EDUCATIU A CATALUNYA

Ensenyament vol incrementar les hores de matemàtiques a l'ESO


La consellera espera contrarestar així els baixos resultats obtinguts pels alumnes de secundària en l'avaluació de competències bàsiques


Dijous, 7 de juliol del 2011 - 13:25h
EFE/Barcelona

La Conselleria d'Ensenyament vol augmentar el nombre d'hores de matemàtiques a l'ESO i donar més pes a l'àlgebra i a la geometria que s'ensenyen als alumnes d'aquest cicle. Així ho ha avançat aquest dijous Irene Rigau en declaracions als periodistes al Parlament. Aquests canvis es podran aplicar, com a molt aviat, a partir del curs 2012-2013.

La consellera ha explicat que un grup de treball de la direcció general d'educació secundària del departament s'encarregarà d'estudiar com concretar aquests canvis i de fer una proposta a experts i a centres escolars.

Segons els resultats de l'avaluació estatal de competències bàsiques difosos dimecres pel Ministeri d'Educació, realitzada entre alumnes de segon curs de l'ESO de totes les comunitats autònomes, els alumnes catalans estan per sota de la mitjana en competència en matemàtiques. Rigau ha opinat que aquests resultats constaten que els resultats en matemàtiques "no són satisfactoris", i per això ha defensat una "reformulació del nombre d'hores que es dediquen a les matemàtiques, però també del currículum" que s'imparteix.

Amb l'actual sistema educatiu, Catalunya destina 420 hores a les matemàtiques a l'ESO, mentre que la mitjana espanyola està en 490. Malgrat això, Rigau ha reconegut que hi ha comunitats que dediquen més temps a les matemàtiques i en canvi obtenen pitjors resultats que Catalunya. D'aquesta manera, ha volgut incidir en la tesi que augmentar el nombre d'hores no és garantia d'uns millors resultats, sinó que també compta en gran mesura el currículum educatiu.

El Periódico 07/07/2011

Amenaces a dues professores

NOMBROSOS TESTIMONIS

Detingudes dues dones per amenaçar dues professores a Maçanet de la Selva
 
La mare i l'àvia d'un alumne de sis anys van insultar i van intimidar les mestres

Dilluns, 26 de setembre del 2011 - 15:34h.
EUROPA PRESS / Girona

Els Mossos d'Esquadra han detingut la mare i l'àvia d'un nen per intimidar i amenaçar una mestra i la directora d'una escola de Maçanet de la Selva on estudia, segons han informat fonts policials.

La àvia, Eva L. Q., de 40 anys, es va presentar divendres al matí al CEIP de Maçanet i va exigir de males maneres parlar amb la directora del centre sobre el seu nét de sis anys. La mestra, tutora del nen, va atendre l'àvia, que va cridar i va intimidar la docent, d'una forma que va alertar la directora i la cap d'estudis, que es van dirigir al despatx per veure què passava.

La directora va intentar mediar per solucionar el conflicte, però la dona es va exaltar encara més i va cridar més. Mentre la directora acompanyava la dona a la sortida de l'escola, va arribar la mare del nen, Rosa Maria M. L., de 22 anys, que també va intimidar i va amenaçar de mort la mestra i la directora de l'escola.

Antecedents policials

Les dues dones es van mostrar en tot moment molt agressives i les educadores es van veure molt intimidades, i van arribar a patir en algun moment per la seva integritat física.

Davant d'aquests fets, els Mossos van localitzar i van detenir les dues dones divendres a la nit; de les detingudes, totes dues amb antecedents, una va passar a disposició judicial i l'altra va ser citada per comparèixer davant del jutge quan ho requereixi.

El Periódico 26-09-2011

 

Polònia 06/10/2011


En Duran i Lleida encara vol ser ministre

"Habitación en Roma" (2010)

Habitación en Roma (Julio Médem, 2010)

DVD gravat a Canal+ Dos 
Nota: 8

diumenge, 9 d’octubre del 2011

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Crackòvia 03/10/2011





Avui, entre d'altres gags: Ramon Condal rep Florentino Pérez a la llotja de l'estadi de Cornellà-el Prat, on el president de l'Espanyol li ha preparat un sopar força especial al màxim dirigent blanc. Pep Guardiola intenta una vegada més posar pau entre Sandro Rosell i Joan Laporta, mentre al vestidor del Barça, Cesc Fàbregas i Sergio Busquets busquen qui pot ser "la toia" de l'equip d'aquest any. I és que, després de la marxa de Milito, el títol ha quedat orfe i algú ha de rebre les bromes dels companys.