"Prohibido entrar sin pantalones", de Juan Bonilla

PROHIBIDO ENTRAR SIN PANTALONES

 

Títol: Prohibido entrar sin pantalones
Autor: Juan Bonilla
Any: 2013
Editorial: Seix Barral (Biblioteca Breve), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-332-1560-5
Nº de pàgines: 382

Una biografia del gran poeta Vladimir "Volodia" Mayakovski (o Maiakovski, tal com l'anomena Juan Bonilla en el seu llibre) no es podia haver escrit d'una altra manera que no fos en forma de pseudo-poema cubofuturista, com és el cas. Amb un estil narratiu directe, compacte i actual (recordem que Mayakovski va assolir el zenit de la seva carrera com a poeta a l'URSS dels anys 20), Juan Bonilla fa un recorregut exhausitiu al llarg dels paisatges urbans que va conèixer abans i després de la Revolució d'Octubre (el seu estudi al passatge Lubianka, el Cafè dels Futuristes a Moscou, la casa del matrimoni Brick) i dels personatges amb qui va interactuar (Lily i Osip Brick, Ajmatova, Block, Pasternak, Maldelstam). Sense entrar en judicis de valor sobre les actituds i comportaments del poeta, Bonilla relata els esdeveniments més significatius al voltant de la seva vida sense concessions a cap mena d'ideologia ni de prejudici, expressant el punt de vista que hauria tingut Mayakovski sobre cada fet de la seva biografia, com si aquest llibre fos realment una autobiografia escrita per la pròpia mà de l'autor. Una obra, en definitiva, imprescindible per tal d'entendre una mica més tot el que va succeir durant el període veritablement comunista de la Unió Soviètica, entre 1917 i 1924, època de gran creativitat per part de l'avanguarda cultural russa de l'epoca.

"El adversario", d'Emmanuel Carrère

EL ADVERSARIO

Títol: El adversario
Autor: Emmanuel Carrère
Any: 2000
Editorial: Anagrama (Col. Compactos), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-339-7715-1
Nº de pàgines: 172

Novel·la-document biogràfic i psicològic (a l'estil del non-fiction-novel de Capote) sobre un mentider compulsiu que un dia de gener de l'any 1993 va decidir assassinar tota la seva família. Jean-Claude Romand era un fill, espòs i pare exemplar. Era també un metge admirat pels seus parents i amics, membre prestigiós d'un equip d'investigació de l'OMS amb seu a Ginebra i resident a una barriada rural benestant del Sud-Est de França, molt a prop de la frontera amb Suïssa. Tanmateix, res de tot plegat era veritat. Aquell dia de gener, l'home que s'havia inventat la seva pròpia vida des dels 18 anys, tement ser descobert arran de la malversació dels estalvis que molts amics i familiars li havien confiat, va matar els seus pares, els seus dos fills, la seva dona i va provar de suïcidar-se infructuosament cremant casa seva. Un relat esfereïdor i una dissecció minuciosa i brutal de la ment d'un monstre. Un exemple del caràcter calidoscòpic i polièdric de l'èsser humà. Un retrat de l'home honrat i pacífic en la seva vida inventada i reclús exemplar una vegada condemnat a presó. Sortirà en llibertat l'any 2015.

"Zodiac", de Robert Graysmith

ZODIAC

Títol: Zodiac
Autor: Robert Graysmith
Any: 1985 (el copyright és de 1976)
Editorial: Alba Editorial (Alba Oscura), 2007
Edició: 2a
ISBN: 978-84-8428-333-1
Nº de pàgines: 389

 

Extraordinària obra d'investigació sobre l'assassí en sèrie més misteriós, extravagant i esmunyedís en la història criminal dels Estats Units. Un individu mai identificat que va assassinar a un nombre indeterminat de víctimes (preferentment dones) entre els darrers anys de la dècada dels 60 i els primers de la dècada dels 80. La seva signatura foren les cartes i criptogrames que va enviar a diferents redaccions de diaris de Los Angeles en les quals explicava les seves motivacions a l'hora de matar gent ("l'home és l'animal més perillós", va escriure Zodiac una vegada). Amb un llenguatge periodístic directe -no de bades Robert Graysmith treballava com a il·lustrador en el San Francisco Chronicle-, l'autor descriu amb detall els escenaris dels crims més significatius i els resultats més rellevants de les investigacions realitzades per la policia, sense entrar en exercicis retòrics a l'estil d'Emmanuel Carrère o Truman Capote. El mateix Graysmith va dedicar molts anys a investigar pel seu compte el misteri dels assassinats de Zodiac. El resultat d'aquella recerca és aquest llibre, el qual inclou un índex onomàstic i analític, a més de llistes de víctimes, armes utilitzades i altres detalls sorprenents provinents dels arxius de la policia.

 

Va ser Zodiac un únic assassí o foren vàries persones? Es coneixien entre elles o altres assassins van aprofitar la figura de Zodiac per emmascarar-se darrera de la seva signatura? Va mentir Zodiac atribuint-se assassinats que no va cometre? Aquest llibre és un complement ideal de la extraordinària pel·lícula de David Fincher "Zodiac" (2007). Tanmateix, l'obra de Graysmith ens permet endinsar-nos encara més en cada detall, cada pista dels assassinats d'aquest possible maníac sexual (o esquizofrènic paranoide). A més, aclareix l'aspecte més confús de la pel·lícula de Fincher (un recurs possiblement intencionat per part del director): les dues persones de qui se sospita amb més seguretat que podrien haver sigut Zodiac foren un estudiant de Biologia amb problemes d'habilitats socials i un altre relacionat amb el món del cinema com a projeccionista. Sigui com sigui, un va ser descartat per la policia i l'altre va morir per causes naturals poc abans de ser citat per declarar com a sospitós. Ni tan sols l'ADN ha servit per esbrinar un dels misteris més extraordinaris del món del crim.

"This is the Zodiac speaking..."

 

"El zorro rojo", de Paul Preston

EL ZORRO ROJO

Títol: El zorro rojo. La vida de Santiago Carrillo
Autor: Paul Preston
Any: 2013
Editorial: Random House Mondadori (Debate), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-9032-422-6
Nº de pàgines: 397

Lectura ideal per complementar les "Memorias" escrites pel propi Carrillo l'any 1993, just vint anys enrere. Paul Preston repassa la vida militant del líder comunista intentant demostrar la hipòtesi que ha donat molta publicitat a aquest llibre biogràfic: que Santiago Carrillo va ser, per damunt de tot, un fidel estalinista que dirigí amb mà de ferro el PCE. I sembla que ho aconsegueix. D'alguns detalls biogràfics concrets fins i tot es desprèn una certa vehemència en la seva manera de controlar el partit i una capacitat de moure els fils del poder d'una forma maquiavèl·lica i, en moltes ocasions, sense gaire compassió (per exemple, amb el tracte que li va donar a Claudín una vegada que aquest fou expulsat del PCE). El llibre no ataca Carrillo, més aviat posa damunt de la taula una sèrie de detalls que permeten inferir certes actituds. Això sí, després que l'autobiografia de 1993 amagués bona part de la seva vida privada, aquest "El zorro rojo" no desvetlla més detalls íntims, només permet confirmar que entre 1936 i 1940 va perdre a la seva mare (a qui no va poder enterrar per culpa de la guerra civil), al seu pare (amb qui es va discutir pel cop de Casado al final de la guerra), a la seva filla petita (que va morir a un hospital de Moscou quan ell ja havia emigrat a Amèrica) i a la seva primera dona (de qui es va separar després de ser-li infidel). La resta és un secret que Santiago es va emportar a la tomba l'any passat (a les aigües asturianes, més aviat, doncs fou incinerat).

Bona part de la vida de Carrillo és, doncs, un misteri. Excepte la seva activitat com a periodista a la redacció del òrgan oficial de la JSU (quan tenia 15 anys), no va treballar mai en cap feina, en el sentit ordinari d'aquest concepte: va ser funcionari de la internacional comunista tota la seva vida i, una vegada expulsat com a secretari general del PCE, es va dedicar a escriure i a participar en tertúlies radiofòniques i televisives. Aquest misteri enterboleix obres com "Los viejos camaradas", doncs moltes de les relacions que mantenguí amb altres militants comunistes no degueren ser tan fluides com ell manifestava en aquest llibre. Criden l'atenció, això sí, algunes persones que van envoltar-lo durant molts anys de forma gairebé anònima, com Pilar Brabo (posteriorment militant del PSOE) o Belén Piniés, la seva fidel secretària -militant comunista però de família franquista- que només el va sobreviure un mes. Morí de càncer a l'octubre de 2012.

Un llibre interessant que cal complementar amb les obres esmentades.

"Limónov", de Emmanuel Carrère

LIMÓNOV

Títol: Limónov
Autor: Emmanuel Carrère
Any: 2011
Editorial: Anagrama (Panorama de narrativas), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-339-7855-4
Nº de pàgines:396

El subgènere narratiu que és producte d'una hibridació entre el biopic i l'article periodístic va nàixer probablement amb Truman Capote i la seva obra "A sang freda". Malgrat que el geni creatiu no sempre troba l'estil literari -i, en general, artístic- més adient per posar de manifest la seva genialitat creativa (com sí va passar amb Capote), aquesta coincidència es torna a produir amb Emmanuel Carrère i el seu llibre "Limónov", la historia biogràfica d'un personatge gairebé únic que és la història del seu país, la Unió Soviètica i Rússia. Fill de txequista ucranià, militant de l'underground soviètic quan era jove, estalinista convençut, disident en temps de Brèjnev, sensesostre i majordom a Estats Units, poeta a París, contrari (des de la distància) a la Perestroika de Gorbachov, neofeixista en l'època de Ieltsin, mercenari a Sèrbia, anti-Putin en l'actualitat, empresonat a Moscou i Engels aquesta darrers anys, amic i enemic de Kasparov... Aquest és Eduard Limónov, una gran contradicció, un reflex de la història del segle XX, amb mols grisos i moltes veritats que fan mal, perquè són veritat però alhora són causa i efecte del patiment humà. Una gran obra que es recordarà durant molt temps.

"Diario de Moscú", de Walter Benjamin

DIARIO DE MOSCÚ

Títol: Diario de Moscú
Autor: Walter Benjamin
Any: 1927
Editorial: Godot (Col. Exhumaciones), 2011
Edició: 1a
ISBN: 978-987-1489-29-9
Nº de pàgines: 230

Obra fonamental i paradigmàtica dins d'aquest gènere, "Diario de Moscú" és un relat en primera persona imprescindible per a tot aquell que estigui interessat en saber com era el dia a dia en la Unió Soviètica dels anys vint (entre 1926 i 1927), sense el filtre de la propaganda o de la crítica capitalista i burgesa. Tot i el poc temps que Benjamin s'hi va estar a Moscou (dos mesos) i malgrat que travessava un moment molt crític en la seva vida sentimental, les històries de les seves passejades pel centre de la ciutat són una crònica extraordinària que permet copsar la vida social i cultural a la capital de la nova pàtria del proletariat, nou anys després de la Revolució d'Octubre. Llàstima que els seus embolics de faldilles i les discussions amb els seus col·legues escriptors li robessin tant de temps. Un temps que hauria pogut emprar en passar més estones al carrer, observant la gent i relatant l'evolució urbanística, simbòlica i sociològica dels primers anys de la URSS.

 

"En tiempos de luz menguante", de Eugen Ruge

EN TIEMPOS DE LUZ MENGUANTE

Títol: En tiempos de luz menguante
Autor: Eugen Ruge
Any: 2011
Editorial: Anagrama (Panorama de narrativas), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-339-7860-8
Nº de pàgines: 394

Extraordinària ficció familiar que narra la vida de tres generacions d'una família alemanya, des dels anys de la Segona Guerra Mundial i l'exili a Mèxic fins a la caiguda del Mur de Berlín, passant pel període d'existència de l'RDA. Un matrimoni comunista que fugí dels nazis abans de la guerra torna a la nova alemanya i es compromet amb el règim del SED, mentre un fill seu sobreviu en un gulag siberià. Quan aquest torna al seu país, amb la seva esposa russa, ha d'afrontar l'existència dins d'un sistema polític que, en un altre lloc, l'ha tingut empresonat durant anys. El seu fill, nascut després de la guerra, formarà part de la joventud escèptica de l'alemanya oriental que observa com el règim es va enderrocant de mica en mica, alhora que s'enfonsen els ànims d'aquells que lliutaren per una societat nova.

Una festa d'aniversari i un viatge pel Mèxic del segle XXI són els eixos al voltant dels quals gira tot aquest relat. Una història circular que acaba allà on comença: amb uns personatges que proven d'encaixar en el món que els envolta.

"Suïcidi perfecte", de Petros Màrkaris

SUÏCIDI PERFECTE

Títol: Suïcidi perfecte
Autor: Petros Màrkaris
Any: 2003
Editorial: Tusquets Editors (L'Ull de Vidre), 2012
Edició: 1a
ISBN: 978-84-8383-431-2
Nº de pàgines: 404

Exemple de novel·la negra de tall clàssic però ambientada en la més posmoderna societat decadent i fracassada del capitalisme del segle XXI. Màrkaris ens ofereix un altre cas del comissari Kharitos, aquesta vegada situada a la Grècia pre-olímpica plena d'ex-comunistes corruptes, policies ineficaços, obres públiques malversades, periodistes estúpids, immigrants explotats i polítics estafadors. Un retrat social realista escrit abans de l'inici de la crisi que permet entendre el col·lapse de l'Europa del Sud, amb dosis d'humor familiar al més pur estil de les comèdies italianes protagonitzades per Loren i Mastroianni. Una forma d'entendre la nostra realitat de manera divertida, entretinguda i enriquidora. I amb estil. Molt recomanable.

 

"Philby, Maestro de espías", de Phillip Knightley

PHILBY, MAESTRO DE ESPÍAS

Títol: Philby, Maestro de espías
Autor: Phillip Knighley
Any: 1989
Editorial: Ediciones B (Serie reporter), 1989
Edició: 1a
ISBN: 84-406-0909-4
Nº de pàgines: 300

Possiblement, la millor obra que s'hagi escrit mai sobre el món de l'espionatge en general i la vida d'un agent del KGB en particular. Un llibre, per cert, descatalogat en la versió espanyola i impossible de trobar més enllà d'uns quants exemplars en llibreries de segona mà. 

El periodista Phillip Knightley va entrevistar Harold Adrian Russell "Kim" Philby a Moscou durant el mes de gener de 1988, mesos abans de la seva mort en l'exili. Fruit d'aquelles converses, Knighley va escriure una biografía completíssima del controvertit espia doble britànic, gentleman format a Cambridge i comunista convençut. La virtut d'aquest llibre no rau només en el relat dels aspectes més anecdòtics de la vida de Philby (una part sempre sucosa i desitjable en aquest tipus d'històries), sinó en l'acurada documentació que va acompanyar la seva escriptura, des de llibres anteriors (un del mateix Philby) a articles periodístics sobre fets en els quals aquest espia va estar involucrat de forma directa o indirecta. A més dels detalls familiars i laborals en la vida de Kim Philby (la feina com a periodista durant la Guera Civil Espanyola, la seva participació activa en la Guerra Freda, els seus tres matrimonis), el llibre de Knightley aprofita per reflexionar sobre assumptes tan profunds com ara el dilema entre stalinisme o feixisme, els prejudicis, la política, l'amistat, la mentida i els fets més rellevants del segle XX.

Una obra imprescindible.

"Moscú de la Revolución", de Manuel Vázquez Montalbán

MOSCÚ DE LA REVOLUCIÓN

Títol: Moscú de la Revolución
Autor: Manuel Vázquez Montalbén
Any: 1990
Editorial: Random House Mondadori (Debolsillo), 2005
Edició: 1a
ISBN: 84-9793-656-6
Nº de pàgines:258

Extraordinària guia urbanística, antropològica, històrica i política sobre la ciutat de Moscou durant l'època de la Perestroika. Escrita pocs anys abans de la desaparició de la URSS, l'autor ens endinsa en la geografia física i humana de la capital dels sòviets quan encara era una ciutat de l'altra banda del Teló d'Acer i els seus carrers tenien noms de dirigents comunistes. La seva lectura evoca els anys en què ningú imaginava quin seria el desenllaç de la Guerra Freda.

Imprescindible complementar la lectura d'aquest llibre amb el blog:

http://moscudelarevolucion.blogspot.com.es/