La Salle, curs 1976-77

És curiós com passen els anys (més de 30 en aquest cas) però la memòria segueix fidel als moments claus de la nostra vida. Aquest fou el meu primer grup de companys a l'EGB. Era el curs 1976/77 i el tutor del grup de 1rC era D. Pedro Estela, un d'aquells professors que no s'obliden mai i que creen vocació. Encara recordo els cognoms de molts dels meus companys, amb els que mai més he tornat a tenir cap contacte: Amengual, Fernández, Sansó, Mejías, Jiménez, Forteza, Cabrera, Benítez, Llull, Balaguer, Quintana, Rosselló, Ortiz, Perelló, Segura, Marcús, Estela, Sieiro, Mir, Orro, Alarcón, Pol, Borràs, Bonet, Rodríguez... Que em perdonin aquell de qui he oblidat el nom. La memòria no és infalible.

L'institut és...

Entre els papers que guardo del curs de funció directiva al qual vaig assistir fa uns cinc o sis anys, m'he trobat amb aquest curiós document. Es tracta de la visió de la institució educativa per part d'una alumna (Jenny) de 2nD (no sé si d'ESO o de Batxillerat). Tampoc recordo si aquest paper va circular entre els assistents al curs o si me'l va donar directament la meva companya de projecte, Ana García. Sigui com sigui, és un exercici excel·lent d'imaginació que justifica allò de que no és el mateix ser intel·ligent que ser llest. Espero que aquesta Jenny sigui ara una gran escriptora...

El instituto es...

• El profe: El retorno del Jedi
• El insti: La casa del terror
• Los alumnos: Los santos inocentes
• Entrada a clase: Lo que el viento se llevó
• Bronca con el tutor: Carta de ajuste
• Salir a la pizarra: Solo ante el peligro
• Exámenes: Misión imposible
• Ir al servicio: Viaje galáctico
• El curso: La historia interminable
• Las notas: Pesadillas, historias para no dormir
• Recreo: La guerra de las galaxias
• Expulsiones: Canción triste de Hill Street
• Toca el timbre: Música celestial
• Reunión de profes: El silencio de los corderos
• Septiembre: Sufre, mamón
• El tutor: El padrino
• Clase de mates: El viaje a lo desconocido
• Clase de natus: Disecamos al profe
  

Curs 2004/2005

Endreçant un calaix a casa meva, m'he trobat amb un tros de paper molt interessant. Es tracta d'un comiat per escrit que em van donar els meus alumnes de matemàtiques de 3r d'ESO del curs 2004/2005, a l'IES Llorenç Garcías i Font d'Artà. Suposo que aquest retall de full de quadern s'ha passat tres anys en aquest mateix lloc, oblidat. Ara que em prendré una temporada de descans (un any de llicència d'estudis), retrobar-me amb aquests detalls m'omplen de satisfacció. Em recorden altres èpoques viscudes a l'escola, els patiments, les malhumorades, l'estrès i les estones divertides. En un primer moment em va semblar un regal barroer, però ara adquireix un significat més transcendent que aleshores. Fent càlculs, tots aquells alumnes ja deuen ser a la universitat, fent un cicle formatiu de grau superior o treballant. O potser repetint curs. Gairebé no me'n recordo d'ells, només em ve al cap el nom de na Sandra, na Maria Rosa... el temps esborra els records...