dijous, 20 de març del 2008

L'empremta soviètica a Ost-Berlin (IV)

El Treptower Park (Sowjetisches Ehrenmal) va ser erigit l'any 1949. Cinc mil soldats de l'Exèrcit Roig jauen sota aquest immens memorial envoltats per 16 sarcòfags que simbolitzen cadascuna de les Repúbliques Soviètiques. L'entrada està flanquejada per dues parets cobertes de marbre vermell que imiten dues banderes roges. Un marbre que, segons diu una llegenda soviètica, decorava originalment la Cancelleria de Hitler. A cada extrem d'aquestes parets dos soldats de bronze s'agenollen mostrant respecte pels que s'hi troben enterrats. Aquest parc estava situat dins del territori de la RDA (Berlín Est). Hagués estat una veritable ironia que s'hagués construït en el costat contrari del mur (a Berlin Occidental), com és el cas del Sowjetisches Ehrenmal que hi ha a prop de la Porta de Brandemburg. 

Visitar-lo al llarg d'un día d'hivern pot resultar molt emotiu. Sembla ser que sempre hi ha flors a la part de dalt de l'estàtua que representa un soldat amb un infant entre els seus braços. El poble alemany és agraït. A l'entrada del parc hi ha també una estàtua que simbolitza la mare pàtria...














dissabte, 8 de març del 2008

Berlín: L'empremta soviètica a Ost-Berlin (III): Cafè Mockba

El Cafè Mockba. Sense comentaris, ¿veritat? Un bar amb un estil arquitectònic soviètic i amb un nom emblemàtic. El trobem a la Karl-Marx-Allee. Tanmateix, el més emblemàtic de tots és el Cafè Sybille, molt a prop de l'altre. És la seu del Förderverein Karl-Marx-Allee (Amics de la Karl-Marx-Allee) els quals s'estan dedicant a la promoció d'aquest bulevard tan característic de la arquitectura socialista-soviètica. El més curiós d'aquest lloc es que, a més a més de fer uns capuccinos deliciosos, tenen una exposició on es pot contemplar (gairebé tocar) el tros d'orella de l'estàtua de Stalin que presidia la Stalinalle. Fins que va arribar el 20º congrés del PCUS i el carrer perdé el seu nom (i també l'estàtua)...



Berlín: L'empremta soviètica en Ost-Berlin (II): Alexanderplatz

L'Alexanderplatz, en ple centre de Berlín. És coneguda com Alex entre els berlinesos. Va ser anomenada així en honor al tsar rus Alexandre I durant la seva visita al 1805. Ningú es podia imaginar aleshores que 150 anys després seria el lloc més emblemàtic de la RDA, país satèl·lit de la URSS. La relació d'aquesta plaça amb Rússia resulta indiscutible. En aquest lloc es realitzaven les desfilades militars amb la plana major de la Nomenklatura alemanya al capdavant. I en aquest mateix lloc (i a Leipzig) va començar la contrarrevolució que va posar punt i final al país i al seu sistema de govern l'any 1989.

Les proporcions són impressionants, les dimensions són realmente stalinianes. A mi em recorda la Plaça de la Victòria de Leningrad. La intenció dels arquitectes que la van redissenyar després de la guerra fou la creació d'una espècie de Plaça Roja berlinesa, un espai on tingués cabuda tot el poble. Aquí comença la Karl-Marx-Alee, l'antiga Stalinalle...

dimecres, 5 de març del 2008

L'Educació als EUA

2/3/2008 EDUCACIÓ

El 25% dels nens dels EUA desconeixen quan va arribar Colom a Amèrica

EL PERIÓDICO
NOVA YORK

Un estudi elaborat per l'organització nord-americana Common Core i ressenyat pel diari The New York Times revela que un de cada quatre adolescents dels Estats Units creu que Cristòfor Colom va arribar a Amèrica després del 1750 i no el 1492. L'enquesta, en què han participat 1.200 alumnes de 17 anys, evidencia un gran desconeixement en altres temes bàsics de literatura i història, cosa que suposa una "ignorància contundent", segons els autors de la investigació.
Més de la meitat d'enquestats van ser incapaços de respondre quan va tenir lloc la guerra civil nord-americana (1861-1865), potser l'episodi històric més rellevant d'aquest país després de la declaració d'independència (1776). Un de cada quatre també va identificar de manera errònia Adolf Hitler: la majoria pensen que el canceller alemany que va portar Alemanya a la segona
guerra mundial era un fabricant d'armes o fins i tot el president d'Àustria. Però els estudiants no van sortir malparats en totes les preguntes. El 97% va encertar al respondre que l'autor de la frase I have a dream (he tingut un somni) va ser Martin Luther King.

CRÍTIQUES A BUSH

Els autors de l'informe critiquen les polítiques educatives de Bush, que han suposat un augment de les proves de lectura i matemàtiques i la desatenció d'altres matèries des de l'aprovació de la llei d'educació el 2002. Així, el 62% de les escoles ho han fet a expenses de les ciències socials i l'art.

_____________________________________________________________________

Dedico aquest article a tots els intel·lectuals que no han entrat mai en una aula de primària o secundària, i que amb l'informe PISA es pensen que han trobat les respostes a tots els mals del sistema educatiu. Als que tot ho solucionen amb enquestes i amb la politització dels temes educatius. Als que l'escola no els importa gens i que prenen com a referent altres paísos com els EUA o Alemanya, on tot sembla que funcioni bé. Això no vol dir que el nostre sistema educatiu sigui millor o pitjor que els altres. Senzillament penso que tot intent de reduir-ho tot a un esquema causa-efecte conductista resulta inútil i, a més, una forma de desviar l'atenció del nucli del problema. Només començaran a canviar les coses quan siguem capaços de fer autocrítica al nostre etnocentrisme i copsant les connexions culturals d'aquesta manera d'entendre i interpretar la història. No és veritat que hi ha una part de la societat que proclama la desmemòria i el passar pàgina com a instrument polític? No hi ha certs sectors socials que trossegen la història oferint-nos només allò que interessa conèixer, esbiaixat i deslligat de tot el conjunt del passat? Si ho fem els adults, què podem esperar dels joves?...

dimarts, 4 de març del 2008

Professors puntuats

4/3/2008 ENSENYAMENT

La justícia francesa censura una web per puntuar els professors

  • El dictamen obliga a eliminar els noms i cognoms de tots els ensenyants
  • Un sindicat de mestres va denunciar la web per atemptar contra la vida privada
ELIANNE ROS
PARÍS

"El lloc on els alumnes puntuen els professors". Així es presenta la web Note2be.com, que ahir va patir un revés judicial. Un tribunal francès ha ordenat la supressió de tots "les dades nominatives" del portal, en què alumnes i pares podien posar nota als mestres, que hi apareixien amb noms i cognoms, i les escoles.

El dictamen obliga a eliminar la utilització dels noms dels docents en tota la web, tant en el llistat de puntuació com en els fòrums de debat. La seva aparició a la xarxa el 29 de gener passat va aixecar una forta indignació entre la comunitat educativa. La pàgina, que ahir a la tarda era inaccessible a causa de l'excés de connexions, permetia localitzar un centre o un professor introduint-hi el seu nom. A continuació l'internauta podia posar una puntuació de l'u al 20.

QUADRO D'HONOR
Els mestres amb més bones notes apareixien en una espècie de quadro d'honor sota la inscripció Top ten amb el seu nom i cognom, la matèria que imparteixen, el centre on exerceixen i el nombre de punts obtinguts.

El sindicat d'ensenyants Snes-FSU i una cinquantena de professors van denunciar el creador de la web, Stéphane Cola, per considerar que la pàgina era un atemptat contra la vida privada i la garantia estatutària dels professors a no ser puntuats de forma contradictòria i per la seva jerarquia. El ministre d'Educació, Xavier Darcos, va expressar la seva "satisfacció" davant de la decisió judicial i va reafirmar el seu "suport total als professors, la difícil missió dels quals no hauria de ser objecte d'atemptats anònims a internet".

Es dóna la circumstància que Cola, empresari de 39 anys, es va presentar a les eleccions municipals en un dels districtes de París pel mateix partit en què milita Darcos, la UMP. Els seus advocats consideren la sentència excessiva. A més d'apel.lar a la llibertat d'expressió, al.leguen que aquesta mena de webs existeixen en altres països. La idea originària parteix dels EUA, on puntuar els professors per internet s'ha convertit en un esport nacional.

NOU VEREDICTE A França, però, les pràctiques comunicatives que incideixen en la vida privada estan més perseguides. Són constants les indemnitzacions que han de pagar revistes de la premsa rosa a personatges del món de la faràndula o de la comunicació per publicar fotos o rumors que pertanyen a l'àmbit privat. França també encapçala la persecució dels internautes que descarreguen música o pel.lícules de forma il.legal a la xarxa. La Comissió Nacional de la Informàtica i de les seves Llibertats (CNIL) ha d'emetre el 6 de març vinent el seu veredicte sobre la web que ha enfurismat la comunitat educativa.

_____________________________________________________________________

Què més queda per fer contra els mestres? Humiliar-los a les places públiques de les ciutats? Posar-los una estrella com els jueus de l'Alemanya nazi? De tota manera jo crec que aquesta és una gran oportunitat que no s'hauria de desaprofitar. Hauríem d'investigar amb quin criteri aquests pares i alumnes han puntuat els mestres. D'aquesta manera entendríem fins a quin punt l'entorn de l'escola s'ha convertit en una mena de sparring de boxa que pot ser colpejada per les frustracions socials d'una població que no sap per on navega. Em temo molt que els professors amb millors puntuacions són aquells que donen un tracte de favor a alumnes socialment privilegiats. O són els que passen més desapercebuts. Tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes, aprofitar-se del seu status funcionarial o, simplement, llevar-se de sobre part de la seva responsabilitat. És més pràctic organitzar les classes tal com s'ha fet sempre, que no haver de malbaratar el temps en consideracions pedagògiques envers les capes més desafavorides de la societat les quals, tanmateix, "no volen estudiar, tot i que poden". Si aquesta dada es confirmés, la dels professors qualificats positivament, aleshores podríem dir que tot roman en un ordre social previsible. Que, efectivament, l'escola és un fidel reflex de la societat que l'envolta. Tanta sort que han prohibit aquesta web. Perquè si un professor que fa feina sota mínims es percep a ell mateix com a molt poc valorat, aleshores llençarà definitivament la tovallola. I si un altre que es dedica simplement a ser políticament correcte veu que se li valora molt positivament, reforçarà la seva actitud laboral i farà que un sistema, ja de per si anquilosat, esdevingui definitivament escleròtic.

dilluns, 3 de març del 2008

Palast der Republik: The End (1a part)

Aquestes fotografies pertanyen a la webcam situada en el terrat del Museu d'Història de Berlín, un edifici que es troba davant de la Dom, en la Unter den Linden. Aquesta càmara ha sigut protagonista, dia rera dia, de la destrucció d'un símbol de la República Democràtica Alemanya: el Palast der Republik. Aquest és doncs el testimoni gràfic de la desaparició d'un símbol polític i arquitectònic, el final d'una era...

Abril 2006 - Febrer 2008
 





























L'empremta soviètica a Ost-Berlin (I)

Aquests articles són fruit de dos viatges consecutius a Berlín durant els anys 2003 i 2005. Són fruit de l'enamorament i la melanconia. Per això estan escrits de tot cor.

A Berlín l'anomenen la ciutat de les fronteres invisibles. Aquesta expressió és del tot correcte. Passejant pels seus carrers és fàcil perdre el sentit de l'orientació i creure, per un moment, que hom camina per Moscou o per un lloc que no té res a veure amb una ciutat alemanya. Fins i tot és possible percebre l'entorn que ens envolta com si formés part d'una altra època. Berlín ha estat una ciutat assolada, conquerida, ocupada i dividida. D'això en tindrien molt a dir Zhukov, Konev, Stalin i Khruixtxov.  Des d'un punt de vista polític i arquitectònic, la font d'inspiració de la RDA va ser la mateixa Unió Soviètica. Encara queden innombrables empremtes d'aquella època: barris, parcs i monuments que recorden que Berlín-Est (i tot el conjunt de la República Democrática Alemanya) fou territori soviètic. Va ser un escenari  privilegiat de la  Segona Guerra Mundial i de la Guerra Freda. Un lloc, en definitiva, que té quelcom de rus.

Per encetar aquesta visita virtual comencem amb el Sowjetisches Ehrenmal, a la Strasse des 17 Juni. Dos tancs flanquegen l'entrada. La llegenda diu que són els primers tancs que entraren al Berlín nazi a finals del mes d'abril de 1945. El marbre vermellós que es va utilitzar en la construcció del monument era el que folrava les parets de la Cancelleria de Hitler (això també es un rumor). Sigui com sigui, és un lloc impressionant. El més curiós es que aquest monument formaba part del sector occidental de Berlín (més enllà de la Porta de Brandemburg). Durant 28 anys va romandre en el costat capitalista d'Alemanya, un espai separat del sector comunista pel Mur de Berlín (una paradoxa atès que els alemanys orientals no podien visitar-lo). Darrera hi ha una petita exposició de fotos que rememora la història d'aquest monument.