Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil Espanyola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra Civil Espanyola. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de gener del 2016

Esquerra Unida davant l’aniversari de l’assassinat de les Roges del Molinar



Fa 79 anys, la nit de Reis de 1937, foren assassinades cinc dones de Palma, les Roges del Molinar: Catalina Flaquer, les seves filles Antònia i Maria Pasqual, Aurora Picornell i Belarmina González.

Eren dones treballadores i la seva mort fou similar a la de molts altres homes i dones de la seva classe: foren falsament alliberades de la presó, assassinades i fetes desaparèixer. Eren dones i no es considerà necessari ni potser convenient promoure cap paròdia de judici que servís d’exemple com es va fer per altres víctimes del franquisme. La impunitat dels assassins era exemple suficient.

Però tan important com recordar com les varen matar és comprendre per què les mataren, què volien eradicar els feixistes posant fi a les seves vides.

 Les dones que mataren a Palma, tant les cinc roges del Molinar, comunistes, com la socialista Pilar Sánchez, eren militants de partits obrers. Eren dones que organitzaren sindicats en els oficis feminitzats amb els quals es guanyaven la vida, que denunciaven les injustícies laborals i les males condicions de vida que patien i que s’enfrontaven sense por a la patronal i a l’oligarquia.

Eren dones republicanes i antifeixistes que aprengueren a exercir els drets establerts per la II República, que lligaven l’emancipació femenina a una educació laica com la que promovia la República, dones que participaren amb entusiasme en les darreres eleccions republicanes fent propaganda pel Front Popular. I que davant el creixement del feixisme a Europa i del perill de guerra que suposava respongueren de forma solidària a les crides a la mobilització en contra de la guerra i el feixisme on es trobaven amb dones de totes les ideologies.

Eren dones feministes que compartien la vida de la majoria de les dones mallorquines, mares i responsables del benestar familiar, eren treballadores conscients de la doble explotació que patien amb salaris sempre molt inferiors als dels homes i estaven creant un moviment feminista unitari. Recordem que a Mallorca la primera celebració multitudinària del Dia de la Dona es celebrà el març de 1936 a la Casa del Poble amb un míting protagonitzat per dones de tots els partits i sindicats del Front Popular. Tres de les oradores d’aquell dia, Antònia Pasqual, Aurora Picornell i Pilar Sánchez, foren assassinades.

En aquest moment d’atac als drets socials i a un estat de benestar que, no ho oblidem, és fruit de la lluita obrera i de la lluita unitària antifeixista a Europa, tenim molt a aprendre d’elles. Des d’Esquerra Unida creim que el millor homenatge que es pot retre a aquestes companyes és continuar la seva lluita pels ideals del moviment obrer i del feminisme i el seu compromís amb els valors republicans i laics recuperant a la vegada l’esperit unitari que permeté fer front al feixisme.

Volem fer una crida a participar en tots els actes d’homenatge a la seva memòria que comparteixin aquests objectius.

dijous, 6 de gener del 2011

"La isla del segundo rostro", autobiografia d'Albert Vigoleis Thelen


LA ISLA DEL SEGUNDO ROSTRO





Títol: La isla del segundo rostro
Autor: Albert Vigoleis Thelen
Any: 1953
Editorial: Ed. Anagrama per a Círculo de Lectores, 1993
Edició: 1a
ISBN: 84-226-4833-4
Nº de pàgines: 1.008


Impressionant novel·la autobiogràfica que recull les peripècies de l'escriptor alemany Albert Vigoleis Thelen (1903-1989) i la seva esposa Beatrice a l'illa de Mallorca entre els anys 1931 i 1936. Plena d'un humor satíric i càustic, aquesta extensa obra analitza els personatges amb qui es van trobar a l'illa, en un context social marcat aleshores per l'ascens del nazisme a Alemanya i l'ambient de preguerra civil que es respirava a Espanya. La descripció dels diferents indrets on viviren representen una dissecció precisa, caricaturesca i compassiva de la societat d'aquell temps. El pis del carrer de la Soledat, davant de Correus, on viviren amb el cunyat Zwingli i la puta Pilar. La Pensió del Comte (anarquista), al carrer d'Apuntadors, amb el mico Beppo, la cacatua Lorico i el capità prussià retirat Joachim von Martersteig, enemic aferrissat de Robert Graves. L'habitació amb un forat al sostre a la Torre del Rellotge, seu d'un enorme bordell i d'una banda contrabandistes situada a les afores de Palma, on actualment es troba la Plaça Abú Yahyá, al final del carrer 31 de Desembre. La casa a Valldemossa dels Sureda, família aristocràtica vinguda a menys, plena de deixalles d'altres èpoques més memorables, amb Don José, el metge personal de l'Arxiduc Lluís Salvador. El pis sense llit ni mobles al número 23 del carrer Barceló (actual carrer del Vi, 11), on rebien les visites de l'àvar i erotòman Silberstern i del comte Kessler, rival del filòsof Keyserling. I Mamú, la milionaria nordamericana-autrohúngara. I el consul alemany. I Maties, el cunyat 'filòsof' del forner. I don Gracias a Dios, i don Patuco, i la tertúlia literària d'en Mulet al Born...

Com va escriure Justo Navarro a un article publicat al diari ABC (8/10/1993), Vigoleis es mostra "estranyat de si mateix davant de gent (moltes vegades famosa) que no té cara sota la màscara o en té tantes que no li cal màscara, un escriptor que, mirant-se en les cares i màsqueres dels altres, imagina, inventa la seva pròpia cara, la seva segona cara, i es mira, i anota el que veu, i es mira anotant el que veu. I ho conta, sense moralitat ni argument: com el volar dels dies, únic, irrepetible".

Hi ha una descripció detallada de tots aquells llocs en el següent enllaç: http://www.vigoleis.de/content/insel/index.htm

La plana web dedicada a l'autor (en alemany) és: http://www.vigoleis.de/ 





dimecres, 22 de desembre del 2010

Escenaris de la Batalla de l'Ebre: Corbera d'Ebre (I)



EL POBLE VELL DE CORBERA D'EBRE


El Poble Vell de Corbera d’Ebre, situat al capdamunt del turó de la Montera, esdevé un símbol clar i evident de la tragèdia de la guerra. Amb una població l’any 1938 propera als 2.500 habitants, els seus carrers i cases en runes són, avui dia, un testimoni mut de la violència i de les brutals conseqüències dels bombardeigs aeris i d’artilleria que pateixen durant tota la batalla les poblacions civils de la zona. 

La nit del 25 de juliol les forces de la República creuen el riu, tot iniciant el que havia de ser una llarga batalla. Aquell mateix matí les seves avantguardes entren a Corbera d’Ebre i ocupen la població cap a les dues del migdia, després de breus combats amb les forces franquistes que la defensen. 

La població restaria en mans republicanes des del primer dia de la batalla fins al 4 de setembre quan la quarta ofensiva nacional sobre el front aconsegueix trencar les línies republicanes i les obliga a retirar-se de Corbera.


Font: Espais de la Batalla de l'Ebre