DdC: Frikisme

Estimat Diari,

Dimecres 25 (09:50). Reunió de tutors. L'ordre del dia és que no hi ha ordre del dia, com gairebé sempre. Es reparteixen les sancions de la setmana com si fos una partida de pòquer. Una professora d'eduació física em demana indirectament per ajudar-la en l'activitat final de curs. És una persona encantadora, no m'hi puc negar, tot i que ho faria.

Dimecres 25 (11:10). Classe de matemàtiques amb els de primer d'ESO. Un alumne diagnosticat amb TDAH insisteix en anar a beure aigua just després del primer esplai. La professora titular de la matèria i jo ens hi neguem. La resta de la classe se la passa repetint això mateix una i una altra vegada, d'una manera gairebé compulsiva. S'estira damunt de la taula gran que hi ha dins l'aula i fa voltes com si estés posseït per un esperit. Com que la professora titular només vol complir amb la classe i fugir d'allà el més aviat possible ni em consulta sobre possibles solucions a aquest conflicte ni jo m'atreveixo a suggerir-li res. Fa mesos em van parlar d'ella: odia a mort tots els mascles del gènere humà. I jo m'he atrevit a discutir-li alguna directriu marcada -sense cap autoritat legal- pel seu departament. Per cert, és la cap de matemàtiques. Odia als homes i jo en soc un. I aquell alumne segueix rebolcant-se per damunt de la taula repetint "vull anar a beure". Tanmateix, és clar, la qüestió és que passi l'hora el més aviat possible i fer constar que hem estat allà, complint amb la nostra feina de guardar els alumnes.

Dimecres 25 (12:05). Classe de matemàtiques amb els de segon d'ESO. És la classe friki. Impossible explicar els sistemes d'equacions amb dues incògnites. La professora es desespera, jo no.

DdC: Ressaca Electoral

Estimat Diari,


Dia després de les eleccions municipals. Eufòria del Partit Pirata (Gorina dixit). Han demostrat ser la raça superior i, el més important, que els altres també pensen igual que ells. Cal no oblidar que Hitler va ser elegit canceller alemany mitjançant unes eleccions democràtiques. 

Quan arribo a l'institut el conserge té amagada, a sota del taulell de porteria, una bandereta del partit guanyador. Possiblement es creu superior a tot el professorat. Ell no té estudis, ni ha fet oposicions, ni sap ensenyar. Però ara forma part de la classe dirigent. Igual es pensa que el faran director general. Només li falta l'uniforme.


La cap del departament d'orientació es passeja amb una cara molt llarga. Aquesta derrota té un regust doblement agre per una dona que és una cega defensora del dogma de l'escola inclusiva. La resta de la gent amb qui parlo s'ho pren amb una certa ironia. És el tema del dia, inevitablement. A la guàrdia del migdia organitzem una taula rodona entre tres professors. La conclusió: és el que la gent del poble realment vol. Doncs, endavant!


Quan vaig a demanar unes fotocòpies al conserge (de la bandereta) li faig una broma que no es pren gaire bé. Em respon -sospito que molt seriosament- que "ara ell és amic dels meus caps". Grata una mica a la superfície de qualsevol imbècil i apareixerà tot d'una un feixista. Em quedo de pedra. Si aquesta serà la seva actitud a partir d'ara la cosa pot acabar molt malament. Amb un fanàtic religiós com ell, traumatitzat possiblement perquè algun capellà li tocava els testicles quan anava a l'escola, és fa difícil conviure-hi pacíficament. Millor no dir res. Ja ho deia Jung: no existeixen els maltractadors entre la gent normal, només víctimes que posteriorment esdevenen maltractadores.


Classe de les 13:15. Pelotera amb una alumna a l'entrada de l'aula. Es queda allà palplantada, menjant un polo i desafiant-me. El polo acaba surtint per la finestra i tots dos amb cares llargues. No hi ha cap esperança amb aquesta gent. No saben què volen, ni ells ni els seus pares. És molt trist, mentre tinguin una mica de diners per menjar i beure (sobretot això darrer) la resta ho solucionen alimentant el seu ego amb discussions banals. No tenen res més. Són la escòria que necessita el partit que ahir va guanyar les eleccions municipals.

Conversa interessant a les 15:05 amb el meu camarada escabellat. Si ens baixen el sou, deixem de treballar. Ja veurem...