Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stalingrad. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Stalingrad. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de febrer del 2013

70 anys de la victòria soviètica a Stalingrad

70-летия Победы советского народа под Сталинградом



dilluns, 31 d’octubre del 2011

"Por una causa justa", de Vasili Grossman


POR UNA CAUSA JUSTA


Títol: Por una causa justa
Autor: Vasili Grossman
Any: 1952
Editorial: Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores, 2011
Edició: 1a
ISBN: 978-84-672-4296-6 / 978-84-8109-911-9
Nº de pàgines: 1.089

Avui mateix l'he acabat. La lectura d'aquest llibre m'ha acompanyat al llarg dels darrers dos mesos i mig. Massa temps per un sol llibre. Vaig partir -mentalment- cap a Stalingrad just quan havia tornat del meu viatge familiar pel Tirol austríac, enmig de la calor xafogosa del mes d'agost. Al setembre, el dia 8, va acompanyar-me en avió fins a Zuric i Moscou. Després, en tren, fins a Volgograd. La nit de lectura a la llitera superior d'aquell tren serà irrepetible per sempre més. A Volgograd/Stalingrad vaig haver de fer compatible la lectura del llibre de Grossman amb les llargues pasejades amb l'Eduard, l'Enric, l'Ivo i la incomparable i gentil Oksana. La bella russa de negre. Trista, complaent, atenta. Un regal dels soviets. Va ser difícil, a l'habitació de l'hotel el cansament m'empenyia a mirar pel·lícules i programes de l'actual televisió russa, gens diferent a la nostra televisió occidental. Una vegada retornat del viatge, el dia 18 de setembre, va venir la reintegració a la rutina laboral. I sempre amb la companyia dels personatges de Por una causa justa. Fins avui mateix, a la platja d'Artà, durant la posta de sol que a Volgograd ja feia dues hores que havien vist.

Primer vaig llegir Vida i Destí (en català), fa més de tres anys. Ara he finalitzat aquest, empès per una notícia llegida a un diari digital. Just a l'inreves de l'ordre en què van ser escrits, perquè Por una causa justa és una obra de l'any 1952 mentre que l'altre llibre, escrit al 1959 (o 1960?), fou una continuació molt crítica amb la realitat soviètica d'aquell temps. De fet, va ser publicada als anys 80, quan l'autor ja era mort.

Por una causa justa és una obra colosal construïda a partir de l'enorme teranyina que l'autor teixeix amb els dos-cents personatges protagonistes de les petites històries de guerra relatades al llibre. Krímov, Nóvikov, Aleksandra Vladímirovna, Víktor Pávlovich, Vera, Vavílov, ... són personatge que van i venen, que s'esvaeixen i tornen a l'acció de la novel·la, que lluiten per sobreviure a l'invasió nazi, que mediten amb nosaltres sobre tots aquells fets des del punt de vista d'un devot del socialisme. La profunditat de les descripcions, dels diàlegs, ens permet viatjar a Stalingrad, un viatge per partida doble per qui ja coneix l'actual Volgograd. Algunes accions ens resulten més properes, ens afecten més. D'altres, no. Com la vida mateixa. Són inolvidables els combats finals a l'estació de tren, les nits de passió i soledat d'Shtrum a l'apartament de Moscou, els relats de supervivència al Volga, les vicissituds dels oficials primer represaliats i després amnistiats per Stalin. Però, per damunt de tot, són colpidors els moments en què els nostres protagonistes i amics moren de forma sobtada, com succeeix a totes les guerres. Quan desapareixen de les pàgines del llibre i sabem que ja no tornarem a saber res més d'ells.

Por una causa justa, un llibre imprescindible. Una recomanació: visitar primer Volgograd i viatjar després, a través de les pàgines d'aquesta novel·la, al cor de la Batalla de Stalingrad. 

dilluns, 5 de setembre del 2011

"Stalingrado", de Stephen Walsh


STALINGRADO


Títol: Stalingrado (1942-1943). El cerco infernal
Autor: Stephen Walsh
Any: 2001
Editorial: Libsa, 2002
Edició: 1a
ISBN:84-662-0259-5
Nº de pàgines:175

Excel·lent llibre il·lustrat sobre la Batalla d'Stalingrad escrit per Stephen Walsh, catedràtic d'estudis bèl·lics a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, on va estudiar també Antony Beevor, autor d'obres de temàtica idèntica sobre la Segona Guerra Mundial. "Stalingrado" és un text històric que, amb ajuda de mapes i fotografies, explica pas a pas el desenvolupament d'aquells fets, des dels primers dies d'invasió alemanya a la Unió Soviètica fins a la rendició nazi i les batalles que es produïren posteriorment durant la llarga marxa del Exèrcit Roig cap a la seva victòria a Berlín. Escrit amb un estil molt senzill, que prova de fer fàcil la sempre complicada narrativa sobre temes bèl·lics, el llibre aclareix conceptes com Blitzkriek (guerra llampec) i Kesselschlacht (batalla d'anihilació), estatègia i tàctica militars, operacions Barbarossa i Urano, Vernichtungschlacht (victòria en una sola campanya) i Lebensraum (espai vital). Ens parla també dels mariscals Zhukov, Txuikov, von Manstein i Paulus. De Hitler i Stalin. 

Tanmateix, l'autor no aprofundeix en les vivències de tots aquests personatges (potser perquè no era el seu objectiu) i es troben a faltar més fets anecdòtics (que sí s'expliquen al llibre de Beevor sobre Stalingrad), tot i que certs esdeveniments quotidians que s'hi relaten son prou interessants. A destacar, per exemple, els ratolins que es menjaren els cables dels Panzers, els problemes de salut de Txuikov i Paulus o el duríssim patiment final dels soldats alemanys. 

Les descripcions sobre el posicionament dels diferents exèrcits, cossos, batallons, divisions i unitats durant les nombroses confrontacions entre els dos exèrcits resulten molt complexes, tant en aquest llibre com en tota la bibliografia que tracta sobre les guerres modernes. En primer lloc, perquè sempre és complicat descriure la col·locació física d'un grup de persones en un lloc desconegut per a la majoria dels lectors, amb constants referències a ciutats, pobles, ponts i rius. En segon lloc, perquè l'estratificació i estructuració dels dos exèrcits fou diferent en el cas dels soviètics i els alemanys. 

En definitiva, es tracta d'un llibre fonamental per tal d'endinsar al lector en un dels capítols de la història del segle XX més sagnant i, alhora, més interessant i definitiu. Una lectura, per cert, que resulta imprescindible abans de viatjar a l'actual Volgograd.

dimarts, 30 d’agost del 2011

La Batalla d'Stalingrad: Per cada tros de terra (Documental es castellà a RT de TV-Novosti)

Documental en què apareix Vladímir Beregovoi, president de l'associació "Infants d'Stalingrad":


Rússia: estiu de 2006 (XXII): Volgograd (IV)


STALINGRAD (IV)


Dia 30 d'agost de 2006, vuitena jornada de viatge per Rússia i tercer dia a Volgograd. Darrera passejada pel centre. Segon visita al Museu "Panorama". Toca tornar a Moscou...

Un dels passadissos de l'hotel Volgograd


Esplanada a la ulitsa Mira, davant de l'hotel Volgograd (al fons de la imatge, a l'esquerra). En aquest lloc es trobava l'extrem oest de la Plaça Roja, abans de la guerra (imatge inferior)

La part dreta d'aquesta fotografia enllaçaria (aproximadament) amb la part esquerra de la fotografia anterior

 La plaça Roja abans de la seva destrucció. La fotografia estaria feta des de l'actual esplanada que hi ha a la ulitsa Mira, davant de l'hotel Volgograd. A l'esquerra de la imtage es troben els Magatzems Univermag

 Imatge de la Plaça Roja des de l'extrem oposat (prenent com a referent la fotografia anterior)











Museu "Panorama"...








 A la part dreta d'aquesta maqueta s'observa la Plaça Roja, amb el monòlit dedicat als herois de la revolució de 1917. A l'esquerre de la plaça, amb la cantonada arrodonida, els Magatzems Univermag. A la dreta, fora de la foto, l'hotel Volgograd

 De nou, la Plaça Roja d'Stalingrad, a la part central de la foto. A la part inferior, l'estació de tren d'Stalingrad

 Estació de tren amb la famosa estàtua rodona amb uns nens ballant al voltant de cocodrils. Diuen que fou un regal que un govern africà li va fer a la ciutat abans de la guerra





 Diorama, a la part superior del museu, que representa escenes de la batalla des de la perspectiva del Mamàiev Kurgan. Al fons es pot observar la farinera








 

La Batalla d'Stalingrad a Canal Historia ("Estrategias de guerra")






dilluns, 29 d’agost del 2011

Rússia: estiu de 2006 (XXI): Volgograd (III)


STALINGRAD (III)


29 d'agost de 2006, setena jornada de viatge per Rússia i segon dia a Volgograd. Sens dubte, l'objectiu principal d'avui és el Mamàiev Kurgan. M'hi arribo caminant per la Propekt Lenina V.I. És només mitja horeta des de l'hotel...




 El Mamàiev Kurgan a l'estiu de l'any 1943. A l'esquerra, assenyalat amb una fletxa, el primer monument en memòria de la batalla



Polígon industrial al nordest del Mamaiev Kurgan, on hi havia les famoses factories on es va lluitar a la Batalla d'Stalingrad (imatges inferiors)

 Factoria metal·lúrgica "Octubre Roig". Stalingrad, 1942

 Fàbrica de tractors Dzerjinski. Stalingrad, 1942














Canvi de guàrdia al Memorial. En aquest moment, desfilen just al davant de la tomba de Txuikov






Edifici a la Prospekt Lenina V.I.

Possiblement, un edifici oficial. A la Prospekt Lenina V.I.

La Ploshxad Lenina V.I., travessada per la Prospekt Lenina

Estàtua de Lenin a la Ploshxad Lenina V.I.

Relleu just darrera de l'estàtua de Lenin, a la Ploshxad Lenina V.I. Darrere d'aquest mural es troba la Casa de Pavlov

Edificis adjacents a la Ploshxad Lenina V.I. Formen un conjunt urbanístic molt armònic amb el relleu commemoratiu i l'estàtua de Lenin


De nou, la immensa Ploshxad Lenina V.I., mirant en direcció nord, cap al Mamàiev Kurgan


La farinera, vista per la part que dóna al Volga















L'estació de tren Volgograd-1. Durant la batalla d'Stralingrad fou un lloc clau en els combats...




L'antiga estació d'Stalingrad, en ruïnes. En primer terme, la cèlebre estàtua dels infants jugant amb cocodrils