LA ISLA DEL SEGUNDO ROSTRO
Títol: La isla del segundo rostro
Autor: Albert Vigoleis Thelen
Any: 1953
Editorial: Ed. Anagrama per a Círculo de Lectores, 1993
Edició: 1a
ISBN: 84-226-4833-4
Nº de pàgines: 1.008
Impressionant novel·la autobiogràfica que recull les peripècies de l'escriptor alemany Albert Vigoleis Thelen (1903-1989) i la seva esposa Beatrice a l'illa de Mallorca entre els anys 1931 i 1936. Plena d'un humor satíric i càustic, aquesta extensa obra analitza els personatges amb qui es van trobar a l'illa, en un context social marcat aleshores per l'ascens del nazisme a Alemanya i l'ambient de preguerra civil que es respirava a Espanya. La descripció dels diferents indrets on viviren representen una dissecció precisa, caricaturesca i compassiva de la societat d'aquell temps. El pis del carrer de la Soledat, davant de Correus, on viviren amb el cunyat Zwingli i la puta Pilar. La Pensió del Comte (anarquista), al carrer d'Apuntadors, amb el mico Beppo, la cacatua Lorico i el capità prussià retirat Joachim von Martersteig, enemic aferrissat de Robert Graves. L'habitació amb un forat al sostre a la Torre del Rellotge, seu d'un enorme bordell i d'una banda contrabandistes situada a les afores de Palma, on actualment es troba la Plaça Abú Yahyá, al final del carrer 31 de Desembre. La casa a Valldemossa dels Sureda, família aristocràtica vinguda a menys, plena de deixalles d'altres èpoques més memorables, amb Don José, el metge personal de l'Arxiduc Lluís Salvador. El pis sense llit ni mobles al número 23 del carrer Barceló (actual carrer del Vi, 11), on rebien les visites de l'àvar i erotòman Silberstern i del comte Kessler, rival del filòsof Keyserling. I Mamú, la milionaria nordamericana-autrohúngara. I el consul alemany. I Maties, el cunyat 'filòsof' del forner. I don Gracias a Dios, i don Patuco, i la tertúlia literària d'en Mulet al Born...
Com va escriure Justo Navarro a un article publicat al diari ABC (8/10/1993), Vigoleis es mostra "estranyat de si mateix davant de gent (moltes vegades famosa) que no té cara sota la màscara o en té tantes que no li cal màscara, un escriptor que, mirant-se en les cares i màsqueres dels altres, imagina, inventa la seva pròpia cara, la seva segona cara, i es mira, i anota el que veu, i es mira anotant el que veu. I ho conta, sense moralitat ni argument: com el volar dels dies, únic, irrepetible".
Hi ha una descripció detallada de tots aquells llocs en el següent enllaç: http://www.vigoleis.de/content/insel/index.htm
