L'empremta soviètica a Ost-Berlin (V): Camp de Concentració de Sachsenhausen

Una visita obligada durant una estada a Berlín es el Camp de Concentració de Sachsenhausen. Es troba a la població d'Oranienburg -a 35 km de distància de la capital d'Alemanya- i s'hi pot arribar en S-Bahn. És un camp de concentració no gaire conegut, si el comparem amb els d'Auschwitz o Mauthausen, però té una particularitat i és que fou un camp de concentració nazi entre el anys 1936 i 1945 (aprofitant les instal·lacions una fàbrica de cervesa) i també un camp de presoners soviètic-alemany després de la Segona Guerra Mundial, entre 1945 i 1950. Els torturadors esdevingueren torturats i això sempre genera certs dilemes morals. 

Té un museu sobre l'època nazi que inclou també molts emblemes i objectes de la RDA. De fet, fou aquest país el que va clausurar el camp de presoners. A les seves instal·lacions també s'hi pot trobar un museu sobre l'etapa en què fou una presó soviètica. S'hi conserven també un forn crematori i només uns pocs del clàssics barracons que originalment s'estenien al llarg de tot el camp. El conjunt produeix veritables esgarrifances, sobretot si es visita en un dia d'hivern, fred i ennuvolat (com fou el meu cas). En el mateix poblet d'Oranienburg (no gaire lluny del camp) hi ha un cementeri de l'Exèrcit Roig i una enorme fosa comuna, tot molt ben conservat i senyalitzat.

Dues fotografies de l'entrada al camp, preses en l'actualitat (la primera) i en l'època en què funcionà com a camp de concentració (la segona)

 Dia de la inauguració del camp, el 22 d'abril de 1961. En primer terme, les autoritats de la RDA (el més destacat, Walter Ulbricht)

En el moment de la meva visita (al gener de 2005), moltes de les instal·lacions del camp es trobaven en obres. Actualment, gran part d'aquestes instal·lacions (forns, zones d'afusellaments) han estat restaurades i es poden visitar virtualment a la Viquipèdia.

Sachsenhausen fou el tercer Memorial obert a la RDA després del de Buchenwald (1958) i Ravensbrück (1959). Tots tres foren dissenyats per Ludwig Deiters, Horst Kutzat i Kurt Tausendschön.

 

 

El museu soviètic (fotografia inferior) és enorme. Està ple d'objectes elaborats pels presoners de la URSS -confinats pels seus propis compatriotes- com ara cartes, fotografies i instruments de música que fabricaven ells mateixos. No n'estic segur si aquest museu està dedicat a tots els presoners que visitaren Sachsenhausen o només als presoners de nacionalitat soviètica (possiblement es tracta d'això darrer).

Una carta al director sobre la mala educació

M'aixeco avui al matí i em trobo amb aquesta carta al director. No sé per quin motiu, m'he imaginat a mi mateix presenciant l'escena, i això m'ha posat molt trist. Tant se val quines idees polítiques defensem, tant se val qui governi. Quan un jove maltracta una persona gran i els seus pares el defensen a capa i espasa, les bases de la nostra civilització comencen a trontollar. Un mal començament per a un dia tan esplèndit com el d'avui. Parlant de (mala) educació...

3/4/2008 CARTA DELS LECTORS

Carta d'un lector: 'Vaig presenciar una brutal pallissa d'un jove a un senyor d'uns 70'

Juan José Paniagua Cordero

Sant Boi de Llobregat

El 19 de març, Dia del Pare, vaig presenciar una brutal pallissa propinada per un noi de poc més de 20 anys a un senyor gran, d'uns 70, amb aparents problemes psicològics, davant del poliesportiu Pau Gasol, de Sant Boi de Llobregat, sembla que per una qüestió d'aparcament. Després de l'atac, l'heroi va fugir, encara que se'l va localitzar posteriorment perquè un usuari del poliesportiu havia anotat la matrícula del seu cotxe i en va donar compte a la policia local, que al cap de poc el va localitzar, el va detenir i li va prendre declaració. Es tracta d'un soci de les citades instal.lacions. Exactament al cap d'una setmana, em van citar al jutjat com a testimoni i, de manera sorprenent, vaig veure el món al revés: l'agressor actuava com a denunciant i anava acompanyat pels seus pares, per una noia i per una advocada jove; mentre que el pobre vell, amb la cara feta un mapa, només anava acompanyat de la seva dona i la filla.

La sentència està en suspens, però em pregunto què hauria passat si haguéssim vist les imatges a la televisió, com les de la noia equatoriana agredida als Ferrocarrils de la Generalitat. És una obscenitat que un presumpte delinqüent d'aquesta mena tingui una representació legal que defensi el que és indefensable i que sostingui amb desvergonyiment que ell és incapaç d'agredir un vell i que aquest tenia les ferides abans de la discussió. Aquests perdonavides haurien de ser sotmesos a un test psicològic abans d'entrenar- se per ser potencials màquines de matar. Suggereixo que aquest energumen sigui expulsat del gimnàs. Vull esborrar la seva imatge donant cops a un vell indefens.

Els centres concertats cobren quotes il·legals

27/3/2008 ENSENYAMENT

Educació afirma que presentarà "batalla" a les quotes irregulars

• Diu que plantejar els pagaments com a necessaris és "una coacció"

JORDI CASABELLA
BARCELONA

El cobrament de quotes irregulars als pares per part dels centres concertats serà objecte "d'una batalla persistent" amb "totes les eines que siguin a l'abast" de la Conselleria d'Educació, va assegurar ahir Ernest Maragall, responsable del departament. Amb vista de la publicació, per part d'aquest diari, d'uns quants casos de col.legis concertats que exigeixen pagaments il.legals a les famílies, Maragall va insistir en la necessitat de "perseguir incansablement" els qui vulneren una normativa que, segons va dir, compleixen la gran majoria de centres. El secretari de Polítiques Educatives del departament, Francesc Colomé, en una conversa amb EL PERIÓDICO, va qualificar "d'abús" la demanda de centres com l'escola l'Horitzó, del passeig de la Bonanova de Barcelona, que exigeix fins a 4.625 euros anuals, en un únic pagament per avançat, per matricular un alumne a l'etapa d'infantil (3-6 anys) o al primer cicle de primària (6-7 anys). Aquesta pràctica ja es va posar en coneixement dels serveis d'Inspecció de la conselleria fa tres anys, segons ha pogut saber aquest diari, però això no va impedir que se'n continuïn donant casos.

CONCERT GENERÓS
L'Horitzó té 11 grups sostinguts amb fons públics dels 13 que són susceptibles de beneficiar-se del concert. Únicament no disfruten d'aquest avantatge els matriculats a segon de primària i quart d'ESO perquè els dos grups no disposen de prou alumnes per acollir-se a les ajudes. L'Administració paga el sou íntegre del professorat que desenvolupa la seva tasca en els 11 grups esmentats i entrega un mínim de 71.000 euros anuals addicionals al centre per fer front a les despeses de funcionament.

Colomé va afegir que era igualment inadmissible que "es coaccionin els pares", en el sentit de fer-los saber que les donacions voluntàries són del tot necessàries i imprescindibles. Aquest és el cas del col.legi Sant Nicolau de Sabadell, que reclama, d'entrada, 850 euros com a matrícula encoberta. Fa un any, EL PERIÓDICO ja va denunciar durant el període de preinscripció escolar que una treballadora del centre exigia 600 euros per tramitar la matrícula i que, a diferència de les aportacions a una fundació, aquesta quantitat ni tan sols podia desgravar-se a la declaració de la renda.

Educació també recorda que, des de l'aprovació de la llei orgànica d'educació (LOE), l'acceptació de l'ideari religiós del centre no obliga a cursar la matèria de religió catòlica, malgrat que hi ha centres que la plantegen com a inexcusable.

Publicat a El Periódico 27/03/08

____________________________________________________________________
Al meu institut s'han inventat el cobrament de les fotocòpies i no passa res. Ni els pares reclamen ni l'administració hi intervé. Podríem cobrar un euro per cada fotocòpia que tanmateix ningú no es queixaría i nosaltres ens faríem d'or. És el de sempre: el que passa a l'escola (gairebé) no interessa a ningú.