dimarts, 7 de gener del 2014

Prohibit insultar a Joan Carles! El delicte d'injúries al rei, en un documental d'ETB (2013)


Reportatge d'impacte produït per Euskal Telebista (ETB) l'any 2013 sobre la monarquia espanyola, la dinastia Borbònica i Joan Carles I amb entrevistes a Iñaki Anasagasti, Iñaki Errazkin (autor de "Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones") i el Coronel Amadeo Martínez Inglés, entre d'altres. El document explica la història del delicte anomenat "injúries al rei" i planteja els dubtes que genera aquest atemptat contra la persona del cap de l'Estat espanyol. Tot plegat amb testimonis de persones que han patit comdemnes o han hagut d'afrontar processos judicials per haver injuriat -suposadament- la figura del monarca. Destaquen determinats detalls que posen en evidència la integritat moral i dinàstica dels Borbons. Per exemple, que Felip V va fer fortuna amb el tràfic d'esclaus o que Isabel II va quedar embarassada 25 vegades però mai del seu marit (que era homosexual). Així mateix, s'explica sense embuts que Joan Carles I va tenir una primogènita (Paula) quan encara no era monarca, que de jove va matar misteriosament al seu germà (i rival al tron) d'un tret -essent el príncep un cadet especialista en munició- i que va organitzar el 23-F per evitar el veritable cop d'estat que estaven planejant determinats militars franquistes.

Un documental per prendre'n nota i analitzar els fets. No deixa indiferent.

Injurias al rey (60 minutos - ETB) #injurias60minutos

dilluns, 6 de gener del 2014

La independència del Països Catalans vista des de les Balears


"Wuthering Heights" (2011) [23/07/2013]








Nota: 8


Wurthering Heights és un nova versió cinematogràfica basada en l'única novel·la de la britànica Emily Brontë (la seva germana Charlotte és l'autora de Jane Eyre i Anna va escriure Agnes Grey). A diferència de les versions més melodramàtiques de William Wyler (1939) i Peter Kosminsky (1992), aquesta ha estat filmada amb un nou llenguatge cinematogràfic (càmera en mà, llargues seqüències, molts primers plans) i amb l'afegit d'haver utilitzat un actor negre per encarnar a Heathcliff. Història d'amor entre dos germanastres enmig d'un context de violència familiar, la nova Wurthering Heights d'Andrea Arnold utilitza una excel·lent direcció artística per generar en l'espectador totes les emocions que el comportament humà més salvatge pot transmetre'ns (el vent, la casa on viuen, el cel sempre ennuvolat no fan més que suggerir-nos por, ràbia i tristesa). En definitva, la història sentimental i terrorífica ambientada en el mateix context social de la novel·la -tot i que no sembla haver estat escrita fa més d'un segle i mig- però que amb aquest nou estil més fresc, modern i independent ens apropa l'obra de Brontë a la realitat dels nostres dies, marcada també pels predudicis i l'explotació dels pobres. Recomanable.

"Els nens salvatges" (2012) [22/07/2013]







Nota: 9


Dibuixar un esquema que descrigui el microcosmos de l'escola institucionalitzada és tan complicat com fer un resum sobre la naturalesa humana. Els nens salvatges no pretén ser una tesi doctoral al voltant de la crisi educativa del nostre sistema, és un simple thriller amb adolescents que aprofita per parlar-nos de l'escola. Les crítiques que ha rebut aquesta pel·lícula l'han tatxada de manipuladora i moralista, però això només és així si se la mira com a exercici sociològic. Patricia Ferreira construeix, per una banda, un trencaclosques a partir d'una simple mostra dels models familiars presents en la realitat social comtemporània: pares autoritaris i gens empàtics, pares sobreprotectors i contradictoris, famílies desestructurades, pares absents. Per altra banda trobem els docents, amb els seus dubtes professionals, febleses i contraccions. Aquest és el rerefons d'una història d'amor i odi que gira al voltant de tres alumnes de la mateixa escola que, sense voler-ho, cauen en una espiral d'autodestrucció nihilista que desemboca en una tragèdia. La narració, en forma de llarg flashback, ens parla de l'escola i de la juventud d'avui dia. Però aquest no és el nucli de l'argument i així s'ha d'entendre aquest film que serveix, alhora, per remoure consciències. Molt bona.