"Gainsbourg (Vie héroïque)" (2010) [27/12/2012]

Gainsbourg (Vida de un héroe) (Joann Sfar, 2010)

  

Nota: 8

Amb un fil narratiu que s'apropa més a les cançons del protagonista que no pas al clàssic biopic, aquesta pel·lícula sobre la vida de Serge Gainsbourg ens acosta a la realitat del cantant francès, a les seves paranoies -amb l'aparició puntual d'un personatge fantàstic que caricaturitza el seu aspecte- i a la caiguda final en el pou de la fama, les drogues i l'alcohol. Molt entretinguda i reveladora, tot i que la interpretació de personatges vius (en aquest cas Jane Birkin i Brigitte Bardot) resulta sempre forçada i artificial.

Fins sempre, comandante!

Hasta siempre, comandante!

"Philby, Maestro de espías", de Phillip Knightley

PHILBY, MAESTRO DE ESPÍAS

Títol: Philby, Maestro de espías
Autor: Phillip Knighley
Any: 1989
Editorial: Ediciones B (Serie reporter), 1989
Edició: 1a
ISBN: 84-406-0909-4
Nº de pàgines: 300

Possiblement, la millor obra que s'hagi escrit mai sobre el món de l'espionatge en general i la vida d'un agent del KGB en particular. Un llibre, per cert, descatalogat en la versió espanyola i impossible de trobar més enllà d'uns quants exemplars en llibreries de segona mà. 

El periodista Phillip Knightley va entrevistar Harold Adrian Russell "Kim" Philby a Moscou durant el mes de gener de 1988, mesos abans de la seva mort en l'exili. Fruit d'aquelles converses, Knighley va escriure una biografía completíssima del controvertit espia doble britànic, gentleman format a Cambridge i comunista convençut. La virtut d'aquest llibre no rau només en el relat dels aspectes més anecdòtics de la vida de Philby (una part sempre sucosa i desitjable en aquest tipus d'històries), sinó en l'acurada documentació que va acompanyar la seva escriptura, des de llibres anteriors (un del mateix Philby) a articles periodístics sobre fets en els quals aquest espia va estar involucrat de forma directa o indirecta. A més dels detalls familiars i laborals en la vida de Kim Philby (la feina com a periodista durant la Guera Civil Espanyola, la seva participació activa en la Guerra Freda, els seus tres matrimonis), el llibre de Knightley aprofita per reflexionar sobre assumptes tan profunds com ara el dilema entre stalinisme o feixisme, els prejudicis, la política, l'amistat, la mentida i els fets més rellevants del segle XX.

Una obra imprescindible.

"The Newsroom T1" (2012) [novembre-desembre/2012]

The Newsroom T1 [mini-sèrie 10 capítols] (Aaron Sorkin, 2012)

Nota: 7

Dirigida pel guionista Aaron Sorkin i amb una interpretació sobèrbia de l'actor Jeff Daniels, és tracta d'una frenètica i impactant sèrie de l'HBO sobre el món dels mitjans de comunicació, la manipulació informativa i el poder. Després d'uns capítols inicials plens de cops d'efecte, aquesta producció ha caigut en la seva pròpia trampa imprimint un excés de frenetisme i plantejant unes sobreactuacions (especialment de l'actriu Emily Mortimer) que li han restat veracitat i l'han convertit en una típica sitcom nord-americana. Una vegada eliminats els diàlegs i les situacions que inicialment van impactar en les idees preconcebudes dels espectadors (per exemple, l'escena amb la reflexió de Will McAvoy davant les càmeres de televisió sobre el significat d'èsser nord-americà avui dia), ens trobem amb un producte típic de la televisió made in USA, amb massa sentimentalisme i poca crítica social. Amb un món amb tantes possibilitats "polítiques" com són els mass media, una mica més de mala baba hagués convertit The Newsroom en una petita obra mestra. Una llàstima.

Els meus gats: la família feliç [16/07/2012]

Dia 16 de juliol. Definitivament, el petit era fillastre (a mi no em surten els comptes). Mentre juga per la teulada, els dos germans -la mare adoptiva "orelles tacades" i el tiet "cua rossa"- esperen el seu menjar, sota l'atenta mirada de l'enorme mascle-alfa gris i blanc. Una mica de pinso llençat a l'aire i un pot amb aigua baixat amb una corda desfermen la bogeria. Seguim al juliol i fa molta calor.

"Intouchables" (2012) [25/11/2012]

Intocable (Olivier Nakache; Eric Toledano, 2011)

Nota: 8

Tragicomèdia basada en fets reals pertanyent al gènere "superació personal mútua" a l'estil de la vuitentera Rain Man. Les vides d'un discapacitat i d'un delincuent dels barris marginals de Paris es creuen quan el primer decideix contractar un cuidador personal. Les experiències vitals de cadascun d'ells proporcionarà un exemple a l'altre que els enriquirà fins al punt de fer-los -més que intocables- inseparables. Tot i seguir un esquema narratiu molt vist, aquesta producció francesa aconsegueix atrapar l'espectador gràcies a unes bones interpretacions i un ritme intens que arriba a no avorri malgrat el final previsible.

 

"The Ides of March" (2011) [23/12/2012]

Los idus de marzo (George Clooney, 2011)

Nota: 9

Al calendari romà els idus de març queien en el 15 del mes de Martius. Els idus eren dies de bons auguris que tenien lloc els dies 15 de març, maig, juliol i octubre i els dies 13 de la resta dels mesos. Shakespeare, en la seva obra Juli Cèsar, el 1599 els citava en escriure la famosa frase: "Cuida't dels idus de març !" (l'emperador romà va ser assassinat el dia 15 de març de l'any 44aC). George Clooney aprofita aquesta anècdota fer construir un film sòlid, impactant i realista sobre el món de la política als EE.UU. (i, per extensió, a tot el món occidental). Durant unes primàries del Partit Demòcrata, el cap de prensa del partit es veu involucrat en unes intrigues i conspiracions que determinen el sentit de la campanya i la futura política del governador. Drama polític a l'alçada d'altres produccions de directors compromesos com ara Sidney Lumet o Costa-Gavras.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Idus_de_mar%C3%A7

Polònia 28/02/2013

Polònia 28/02/2013

TV3 presenta un nou capítol de "Polònia", l'espai de sàtira política que dirigeix Toni Soler. En aquesta edició, els líders del PSC i el PSOE, Pere Navarro (David Olivares) i Alfredo Pérez Rubalcaba (Pep Plaza), oficialitzen la seva separació, però encara els queda un tema per decidir: qui es queda amb Carme Chacón (Mireia Portas)? Oriol Pujol (Queco Novell) continua molt afectat per la seva possible imputació pel "cas ITV". El secretari general de Convergència aprofita l'ocasió per cantar "Vaig somiar amb la ITV". Mentrestant, a ERC, Oriol Junqueras (Cesc Casanovas) i Marta Rovira (Mireia Portas) descobreixen que dins del seu partit també tenen un cas de corrupció. A Madrid, Luis Bárcenas (Cesc Casanovas) ha muntat una paradeta al mercat on ven tot el que es va emportar de la seu del PP quan el van fer fora. Mariano Rajoy (Queco Novell) es presenta davant d'Angela Merkel (Fermí Fernàndez) per saber quina nota ha tret en l'avaluació del dèficit. El president espanyol és optimista, perquè creu que ha fet bé els deures. I, al jutjat de Palma, Iñaki Urdangarin (David Olivares) intenta justificar els correus de Diego Torres davant del jutge. A més, el papa Benet XVI (Toni Albà) s'acomiada del programa com una estrella i es descobreix qui són els autèntics guionistes de "Polònia".