Descripció del projecte
PER QUÈ?
Perquè 50 anys de lluita dels mallorquins per la llengua catalana s'ho mereixen.
Un documental d'homenatge, d'investigació i de denúncia: increïblement, a
Mallorca l’atac frontal a la llengua prové del mateix Govern autonòmic.
La veritat sempre és incòmoda i no ens importa que de moment cap
televisió ni institució pública a les Balears no hi cooperi, l'hem de
fer sí o sí. I encara que he de confessar que no tenc cap experiència en
micromecenatge, sé que amb moltes petites donacions el podem fer
realitat.
COM?
Es pot aconseguir amb aportacions populars perquè l'OCB ara no té
doblers i ha d'afrontar mil dificultats. L'interès de TV3 pot garantir
una part del finançament però no tot. Si aconseguim 15.000€, el Documental es farà.
Si en 40 dies no hem arribat com a mínim al 100% del nostre objectiu de
finançament, les quantitats que els mecenes s’han compromès a aportar
no es faran efectives i el projecte no rep el finançament.
No hi ha benefici industrial. Tot anirà a despeses de rodatge, a
pagar els professionals que ens assegurin l'estàndard de qualitat per a
TV.
La fase actual és de documentació, l'enregistrament està previst per
als mesos d'abril-maig de 2013 i s'emetrà dins els darrer trimestre.
ELS MALLORQUINS ENS MEREIXEM DOCUMENTAR LA NOSTRA HISTÒRIA
Quan es va fer el mosaic de la fotografia jo tenia 10 anys. He viscut
des de nin una part d’aquests 50 anys i en vull saber més: què sentien i
què pensaven els fundadors en aquell llunyà 1962, els qui com la
generació dels meus pares foren actors de la primavera civil de la
democràcia, els avenços i els interrogants al llarg de cinc dècades, la
diversitat de persones i parles a la Mallorca d'avui, què senten i
pensen els joves de la generació digital. Tothom hi sortirà, i també els
mestres, pares i alumnes que volen l'escola en català i que ara es
mobilitzen cada setmana "enllaçats pel català".
Imaginàvem que una democràcia madura comportaria poder viure
lliurement en català en tots els àmbits però aquest somni ja fa temps
que s’ha fet bocins. A les illes Balears sabem que ni és així ni ho
seria en un futur proper si no fèiem res per esmenar-ho. Dignament, a
les antípodes del poder oficial, la societat civil reacciona amb
convicció i aquesta serà la nostra història. La que es
mereix no quedar arraconada sinó ser protagonista. Ens mereixem
documentar la nostra història feta per tots i cada un de nosaltres.
COM SERÀ?
Tractament audiovisual
L’espectador hi trobarà un punt de vista emotiu a través d’històries
personals evolutives, sustentat amb arguments de pes sovint contraposats
(testimonis i experts).
La càmera entrarà en el seu món més proper
perquè es qüestioni allò que pot semblar evident. Intentam trencar
l’esquema previ de l’espectador i despertar la seva curiositat.
Seguim la història de quatre personatges al voltant dels preparatius i
realització de la gran acció per la llengua de 2013 en un context en
què cal gestionar alhora la duríssima situació de la llengua amb els
canvis mundials de la globalització que transforma la vida de cada dia i
la societat mateixa.
Serà un espectacle visual i sonor que transmetrà els valors sobre la
importància de preservar la diversitat lingüística i cultural de la
humanitat.
Vegem quatre exemples de possibles històries a incorporar. Per una
banda, seguim un dels organitzadors en tot el procés de preparació i
gestió de la Diada.
Per una altra, seguim tot el procés creatiu d’un músic en la creació
d’una composició orquestrada que vol dedicar al 50è aniversari de l’OCB.
El dia de la diada es fa la perfomance en viu; la música
acompanya un audiovisual que es projecta al rerefons i recull els
personatges i els moments més decisius de la història de l’entitat.
Posem la càmera darrera la càmera i seguim també el grup de joves
cineastes en la creació i enregistrament del documental, des de la
posada en marxa d’aquesta mateixa campanya de finançament, fins a la
projecció del documental el dia de la Diada. Com si es tractàs d’un making off,
som presents a l’enregistrament de les entrevistes que es fan als
principals protagonistes de les cinc dècades i d’aquesta manera
reconstruïm la seva història. Aquests testimonis seran la nostra veu en
el documental. De la mateixa manera que la pel·lícula de Rob Reiner
“Quan Harry va trobar Sally” (1989) està emmarcada per entrevistes a
parelles d’avançada edat que relaten la seva història amorosa, aquí hi
apareixen testimonis de totes les edats (coneguts i gent anònima, pares,
nins, padrins, dirigents, personalitats del món de la cultura i de
l’art, empresaris, etc.) que relaten el seu vincle emocional amb
l’entitat. Es parteix de l’actualitat més contundent i se'n va i se'n
torna del passat per entendre millor el present i avaluar-ne els reptes
de futur.
Finalment, seguim un jubilat o jubilada en vaga de fam. Parafrasejant
Camus, una bona raó per viure també pot ser una bona raó per deixar de
viure. Davant l’actitud beligerant de les institucions pròpies del país
contra allò que més estima i pel que ha lluitat tota la seva vida,
l’home o la dona inicia una vaga de fam. Seguim tot el procés, recollim
els diàlegs amb els companys que el vénen a visitar, els dubtes, els
conflictes emocionals, les declaracions als mitjans i la premsa. La
visita dels seus néts, l’abraçada intensa, la llavor del futur.
Les històries evolutives són les que aporten el sentit de la vida al
documental, ens conten una història. Les històries i les entrevistes
s’aniran entrellaçant entre sí per alleugerir-ne el ritme narratiu i
trobaran un punt en comú en el temps i en l’espai: la gran Diada la gran
performance final.
