Nota: 10
Take Shelter és una de les pel·lícules més inquietants dels darrers temps. Tot i que la podríem classificar dins la categoria "viatge a la ment d'un psicòtic" (com ara Chasing Sleep, Shutter Island o Spider) es tracta d'una obra que trenca amb amb qualsevol gènere en sentit estricte. La història del personatge protagonista (interpretat per un immens Michael Shannon), les seves visions i el seu patiment, provoquen en l'espectador una barreja de sensacions que van des de l'empatia fins a la por, des de la confusió fins a la compassió. A mig camí entre el drama social (la incomprensió davant del malalt mental) i la fantasia de terror, la pel·lícula va evolucionant dins d'aquests gèneres creant-nos un estat d'incertesa que fa desitjar-nos que tot allò que somia Curtis acabi succeint, malgrat saber que l'apocalipsi no és un bon final per a ningú. Amb una posada en escena impecable (el jardí sense tanca de la casa, amb el camp de blat darrera, és el lloc on viuen els moderns dragons), Take Shelter demostra que quan la ràbia i la desesperació ens fan preveure el Mal, només ens queda ficar-nos en el refugi. En definitiva, una obra mestra que serà recordada en el futur.
