Diari d'un mestre d'escola: de maig 2013

dijous, 30 de maig del 2013

Els meus gats: pinso i aigua [09/08/2012]

Dia 9 d'agost. Calor infernal. En el racó on mengen i es protegeixen del sol, el petit, "orelles tacades" i "cua rossa" mengen pinso i beuen aigua, envoltats de pols, fustes corcades i rajoles abandonades. És el petit univers secret i amagat on sobreviuen a diari aquells que ens poden donar veritables lliçons de superviència.

"The Big C T3" (2012) [novembre/2012-gener/2013]

Con C mayúscula T3 [mini-sèrie 10 capítols] (Darlene Hunt, 2012)

Nota: 9

Temporada final (de moment) d'una sèrie divertida i transgressora que s'ha atrevit amb tot: a "naturalitzar" el discurs sobre el càncer, a parlar obertament de sexe (telefònic, anal, adolescent, homosexual) i a riure-se'n de l'obesitat (no dels obesos) i del trastorn bipolar. En definitiva, un producte que apunta directament als tabús que són presents en els actes d'onanisme mental dels occidentals quan pensem en fidelitat, matrimoni, família, amor i èxit social. Una sèrie fresca, divertida, dinàmica i gens frívola.

"Hugo" (2011) [26/01/2013]

La invención de Hugo (Martin Scorsese, 2011)

Nota: 8

A mig camí entre el conte dickensià i la faula que entrecreua fantasia amb fets històrics -el trist final de George Méliès, venent rampoines a una estació de París-, Hugo és una creació sorprenent i molt personal atès l'imaginari de violència i màfia a què ens té acostumats Martin Scorsese. Segons els rumors, es tracta d'una pel·lícula dedicada a la seva filla petita, qui fou la inspiradora d'aquesta història. Sigui com sigui, es tracta d'un producte de factura impecable, molt entretingut i emocionant. Ideal per veure en un moment d'extrema sensibilitat personal.

dissabte, 18 de maig del 2013

"Hostel" (2005) [25/01/2013]

Hostel (Eli Roth, 2005)

Nota: 7

Exemple de gore extrem però fet amb simpatia i originalitat, amb escenaris europeus exòtics (els famosos hostels, ben coneguts pels viatgers de motxilla) i un aire teenager que enganxa. Producte de la factoria Tarantino -està dirigida per un dels actors d'Inglourious Basterds- es tracta d'un film que es deixa veure, encara que sigui només una vegada i com a pur entreteniment, a l'estil de les típiques pel·lícules de sang, fetge i serres mecàniques.

"The Departed" (2006) [21/01/2013]

Infiltrados (Martin Scorsese, 2006) [V.O. anglès]

Nota: 9

Remake del film hongkonés Mou gaan dou, The Departed és un típic producte scorsesià però amb un ritme frenètic i una posada en escena irreconeixible en altres pel·lícules del director de Casino i Goodfellas. Amb un cert aire que ens recorda a Tarantino, aquest film reuneix els elements que més li agraden a Scorsese (màfia, policia, corrupció, violència) i construeix una veritable cataracta de girs argumentals, desenllaços imprevistos i jocs morals que no deixa cap escletxa on escolar sentiments d'heroïcitat, admiració o simpatia cap als seus protagonistes.

"Ethel Kennedy" (2012) [20/01/2013]

Ethel Kennedy (Rory Kennedy, 2012)

Nota: 8

Interessant entrevista de la filla de Robert Kennedy a la seva mare, complementada amb imatges d'arxiu i filmacions familiars de la família Kennedy. Sense revelar res que no sigui conegut amb escreix sobre la seva història, ens permet endinsar-nos en la vida íntima d'aquesta nissaga, arribant a sentir afecte i empatia envers un personatge que forma part del joc de privilegis de classe tan arrelat en l'ADN dels EE.UU.