dimecres, 30 d’octubre del 2013
divendres, 25 d’octubre del 2013
"Unraveled" (2011) [03/07/2013]
El lladre dels 750 milions de dòlars (Marc H. Simon, 2011)
Baixada d'internet
Nota: 9
Enllaç a Tots Rucs: Sense Ficció T5 (5x37)
Síntesi a Tots Rucs: "Dirigit per Marc H. Simon, explica la història d'un dels més grans criminals financers de l'última dècada; un home d'èxit engolit per la cobdícia. "Quanta gent pot assegurar que no faria mai el que vaig fer jo, si en tingués l'oportunitat i pensés que no l'han d'enxampar?" (Marc Dreier) Marc Dreier està passant el "purgatori" de l'arrest domiciliari en un apartament de l'Upper Est Side novaiorquès, on ha estat confinat per un tribunal a l'espera de la sentència definitiva. Tot just uns dies abans que Bernard Madoff acaparés titulars com el més gran estafador piramidal de la història dels EUA, Marc Dreier, un prominent advocat de Manhattan, va ser detingut per orquestrar un esquema de frau massiu que va implicar centenars de milions de dòlars provinents de fons de cobertura, els coneguts com "hedge funds". El documental entreteixeix la lluita interior de Dreier per preparar-se per a la possibilitat de cadena perpètua, i ho fa amb continus flashbacks que expliquen el seu camí audaç cap a la destrucció. Destruït per la seva pròpia arrogància, Dreier intenta justificar el seu tràgic desenllaç. Amb un accés sense precedents, el documental deixa al descobert una ment mestra de l'engany criminal a escala financera. "El lladre de 750 milions de dòlars" és una tragèdia moderna d'ambició fins a les últimes conseqüències. És el relat convincent d'una persona audaç que viu un fulminant descens cap a la delinqüència de coll blanc i la destrucció. Durant seixanta dies - des del dia que es declara culpable fins al dia és condemnat - aquest pare de dos fills divorciat reflexiona sobre les decisions que l'han conduït cap als seus actes, i sobre la possibilitat de la cadena perpètua. Sobre la base d'entrevistes sinceres i íntimes amb Dreier, el documental es complementa amb imatges d'arxiu personal del protagonista i amb recreacions animades de les seqüències dels actes criminals. El documental se sustenta també en el suspens que provoca el compte enrere per al dia del judici. Marc Dreier va tenir un èxit prematur. A l'institut de Long Island on anava el van nomenar, l'any 1968, com el que tenia "més probabilitats de tenir èxit." Graduat amb honors a Yale, després va anar a l'Escola de Dret de Harvard. Després, va convertir-se ràpidament en soci d'un dels bufets d'advocats més prestigiosos de Manhattan. Però tot i els èxits evidents, Dreier se sentia insatisfet i amb la necessitat de ser adorat públicament. Dreier va establir el seu propi bufet d'advocats el 1996 i l'empresa va tenir un creixement moderat, però no va assolir l'èxit cobejat per ell. El 2002 Dreier va començar a executar un frau piramidal per obtenir capital a curt termini que el conduiria, segons ell, a la prominència nacional en el seu àmbit. Des de llavors i fins al 2008, la farsa de Dreier va finançar el seu ampul·lós estil de vida, cada vegada més extravagant, amb iots, obres d'art, múltiples propietats i esdeveniments de celebritats finançats per la firma de Dreier. No obstant això, l'onada de crims de coll blanc no va poder sostenir la contracció del crèdit provocada pel col·lapse financer del país. Després d'uns quants actes desesperats, dignes d'una pel·lícula de Hollywood, Dreier va ser detingut al desembre del 2008. El documental dóna, a partir del relat personal de Dreier, una mica més de llum sobre la cultura de la cobdícia que ha impregnat el panorama empresarial actual. "El lladre de 750 milions de dòlars" és el retrat d'un home que va aconseguir el prestigi anhelat, però que ho va fer entrant per la porta dels més grans criminals financers de l'última dècada."
Baixada d'internet
Nota: 9
Enllaç a Tots Rucs: Sense Ficció T5 (5x37)
Documental sobre els darrers dies en llibertat de Marc Dreier, un delinqüent financer autor -a l'estil de Bernard Madoff- d'una estafa piramidal de proporcions gaussianes. Aquest document-confessió aconsegueix mostrar-nos el rostre humà d'un personatge ara afeblit que reconeix els seus errors, admet la seva culpabilitat i se'n penedeix de la seva cobdícia i del mal que ha produït als seus empleats i inversors. Exercici, doncs, d'introspecció i empatia envers l'ésser humà que hi ha a l'interior de tota persona a qui consideraríem l'encarnació del mal (n'hi ha prou amb veure les imatges del seu punt àlgid en l'èxit social que assolí en el passat).
Síntesi a Tots Rucs: "Dirigit per Marc H. Simon, explica la història d'un dels més grans criminals financers de l'última dècada; un home d'èxit engolit per la cobdícia. "Quanta gent pot assegurar que no faria mai el que vaig fer jo, si en tingués l'oportunitat i pensés que no l'han d'enxampar?" (Marc Dreier) Marc Dreier està passant el "purgatori" de l'arrest domiciliari en un apartament de l'Upper Est Side novaiorquès, on ha estat confinat per un tribunal a l'espera de la sentència definitiva. Tot just uns dies abans que Bernard Madoff acaparés titulars com el més gran estafador piramidal de la història dels EUA, Marc Dreier, un prominent advocat de Manhattan, va ser detingut per orquestrar un esquema de frau massiu que va implicar centenars de milions de dòlars provinents de fons de cobertura, els coneguts com "hedge funds". El documental entreteixeix la lluita interior de Dreier per preparar-se per a la possibilitat de cadena perpètua, i ho fa amb continus flashbacks que expliquen el seu camí audaç cap a la destrucció. Destruït per la seva pròpia arrogància, Dreier intenta justificar el seu tràgic desenllaç. Amb un accés sense precedents, el documental deixa al descobert una ment mestra de l'engany criminal a escala financera. "El lladre de 750 milions de dòlars" és una tragèdia moderna d'ambició fins a les últimes conseqüències. És el relat convincent d'una persona audaç que viu un fulminant descens cap a la delinqüència de coll blanc i la destrucció. Durant seixanta dies - des del dia que es declara culpable fins al dia és condemnat - aquest pare de dos fills divorciat reflexiona sobre les decisions que l'han conduït cap als seus actes, i sobre la possibilitat de la cadena perpètua. Sobre la base d'entrevistes sinceres i íntimes amb Dreier, el documental es complementa amb imatges d'arxiu personal del protagonista i amb recreacions animades de les seqüències dels actes criminals. El documental se sustenta també en el suspens que provoca el compte enrere per al dia del judici. Marc Dreier va tenir un èxit prematur. A l'institut de Long Island on anava el van nomenar, l'any 1968, com el que tenia "més probabilitats de tenir èxit." Graduat amb honors a Yale, després va anar a l'Escola de Dret de Harvard. Després, va convertir-se ràpidament en soci d'un dels bufets d'advocats més prestigiosos de Manhattan. Però tot i els èxits evidents, Dreier se sentia insatisfet i amb la necessitat de ser adorat públicament. Dreier va establir el seu propi bufet d'advocats el 1996 i l'empresa va tenir un creixement moderat, però no va assolir l'èxit cobejat per ell. El 2002 Dreier va començar a executar un frau piramidal per obtenir capital a curt termini que el conduiria, segons ell, a la prominència nacional en el seu àmbit. Des de llavors i fins al 2008, la farsa de Dreier va finançar el seu ampul·lós estil de vida, cada vegada més extravagant, amb iots, obres d'art, múltiples propietats i esdeveniments de celebritats finançats per la firma de Dreier. No obstant això, l'onada de crims de coll blanc no va poder sostenir la contracció del crèdit provocada pel col·lapse financer del país. Després d'uns quants actes desesperats, dignes d'una pel·lícula de Hollywood, Dreier va ser detingut al desembre del 2008. El documental dóna, a partir del relat personal de Dreier, una mica més de llum sobre la cultura de la cobdícia que ha impregnat el panorama empresarial actual. "El lladre de 750 milions de dòlars" és el retrat d'un home que va aconseguir el prestigi anhelat, però que ho va fer entrant per la porta dels més grans criminals financers de l'última dècada."
"Mad Men T6" (2013) [abril-juny/2013] [30/06/2013]
Nota: 10
Sisena temporada (emesa a C+ el dia després de l'estrena a EE.UU.) d'una sèrie que ha esdevingut mítica abans de donar-se per acabada i que ha construït un estil propi que marcarà tota una època en el món de la televisió. Malgrat petits alts i baixos en la seva intensitat dramàtica, Mad Men suposa un abans i un després en el tractament argumental d'una història de ficció televisiva on el menys important són els esdeviment que s'hi relaten de manera sempre molt subtil (res del que succeeix sobresurt de la normalitat quotidiana), essent prioritaris l'estètica i del ritme pausat que ens endinsa en el món mental dels seus protagonistes. Un acompanyament en la caiguda a l'infern del publicista Don Draper, el pare de família atractiu i prestigiós que es llença al buit en el primer segon de la caràtula inicial de cada capítol i que, set anys després, encara no ha tocat fons. Una sèrie on els seus protagonistes, amb el temps, esdevenen amics i coneguts de l'espectador, odiats adversaris, miralls de la nostra pròpia personalitat i elements de les identitats que flueixen davant nostre, setmana rere setmana. Imprescindible i inolvidable.
"El adversario", d'Emmanuel Carrère
EL ADVERSARIO
Títol: El adversario
Autor: Emmanuel Carrère
Any: 2000
Editorial: Anagrama (Col. Compactos), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-339-7715-1
Nº de pàgines: 172
Autor: Emmanuel Carrère
Any: 2000
Editorial: Anagrama (Col. Compactos), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-339-7715-1
Nº de pàgines: 172
Novel·la-document biogràfic i psicològic (a l'estil del non-fiction-novel de Capote) sobre un mentider compulsiu que un dia de gener de l'any 1993 va decidir assassinar tota la seva família. Jean-Claude Romand era un fill, espòs i pare exemplar. Era també un metge admirat pels seus parents i amics, membre prestigiós d'un equip d'investigació de l'OMS amb seu a Ginebra i resident a una barriada rural benestant del Sud-Est de França, molt a prop de la frontera amb Suïssa. Tanmateix, res de tot plegat era veritat. Aquell dia de gener, l'home que s'havia inventat la seva pròpia vida des dels 18 anys, tement ser descobert arran de la malversació dels estalvis que molts amics i familiars li havien confiat, va matar els seus pares, els seus dos fills, la seva dona i va provar de suïcidar-se infructuosament cremant casa seva. Un relat esfereïdor i una dissecció minuciosa i brutal de la ment d'un monstre. Un exemple del caràcter calidoscòpic i polièdric de l'èsser humà. Un retrat de l'home honrat i pacífic en la seva vida inventada i reclús exemplar una vegada condemnat a presó. Sortirà en llibertat l'any 2015.
dijous, 24 d’octubre del 2013
dimarts, 15 d’octubre del 2013
"Grupo 7" (2012) [30/06/2013]
Grupo 7 (Alberto Rodríguez, 2012)
Nota: 9
Nota: 9
Extraordinari thriller policíac i social ambientat a la ciutat de Sevilla durant els preparatius de l'Exposició Universal de 1992. Prenent com a fil argumental la lluita en els carrers entre un grup de policies i una banda mafiosa, Grupo 7 retrata el context de marginació en els barris més deprimits de Sevilla, el tràfic i consum de drogues com a forma de vida i l'alienació dels policies professionals, arriscant la vida cada dia sotmesos a la pressió de la i·legalitat sempre present al seu voltant. Una excepció en el panorama del cinema espanyol actual.
"Neveroyatnye priklyucheniya italyantsev v Rossii" (1973) [29/06/2013]
Baixada d'internet
Enllaç i fitxa a Cine Rusia: INCREÍBLES AVENTURAS DE ITALIANOS EN RUSIA (Невероятные приключения итальянцев в России)
Nota: 7
Nota: 7
Esbojarrada comèdia coral, en format de road-movie, protagonitzada per un grup d'italians que viatgen fins a la URSS a la recerca d'un tresor enterrat a Leningrad. Amb tots els ingredients típics de la comèdia de gènere (inclòs el políticament arriscat paper protagonista d'un agent camuflat del KGB) i interpetat per actors italians i soviètics, Neveroyatnye priklyucheniya italyantsev v Rossii resulta un producte un xic excessiu que busca el riure fàcil de l'espectador a partir d'esquetxos exagerats i, això sí, molt espectaculars i efectius. És una llàstima que en la V.O. els actors italians fossin doblats al rus -un fet incomprensible, una oportunitat perduda de jugar amb els equívocs de l'idioma-. Tanmateix, a part d'una bona oportunitat de passar-ho bé amb una comèdia que és de tot menys previsible (persecucions amb Lada, matrioixques gegants, lleons perduts pels carrers de Leningrad), aquest film torna a ser un aparador impressionant dels paisatges urbans soviètics de Moscou i Leningrad. Interessant i nostàlgica.
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Massa tard, Juan Carlos, massa tard...
Massa tard, Juan Carlos, massa tard
Carta de Toni Strubell a Juan Carlos. Breu i contundent.
Massa tard, Juan Carlos, massa tard.
Carta de Toni Strubell a Juan Carlos. Breu i contundent.
Massa tard, Juan Carlos, massa tard.
No recorda, ciutadà Juan Carlos, un ja molt remot dia de la seva etapa de príncep, encara sense fills, que li va demanar a un traumatòleg català que l’atenia d’un accident d’esquí (o semblant) allà a Oxford, i que vostè li va demanar un consell de cara al capteniment que devia tenir envers els catalans quan arribés al tron. I que aquell desprevingut metge li va dir que no li posés Felipe a cap fill/net seu, que els reis Felipe de Castella havien fet un gran mal a la nostra nació, Catalunya.
No, vostè no ho deu recordar. Seria una quimera pensar que vostè recordés cap dels consells que li hagin pogut donar gent de llarga trajectòria democràtica. Almenys, no se li nota en res. Seria una quimera pensar que se’n pogués recordar.
Seria molt bo que els personatges com vostè, que s’han involucrat fins al moll de l’ós en una dictadura, la franquista, i que van veure la “conveniència” de no votar la Constitució pel risc de ser acusats de perjuri, en haver jurat el 1966 els sagrats principis del Movimiento falangista, no sobreestimessin la seva legitimitat de donar ara consells. Que vostè els va jurar aquells principis! Seria una quimera pensar que ho poguéssim oblidar.
No, vostè no ho deu recordar. Seria una quimera pensar que vostè recordés cap dels consells que li hagin pogut donar gent de llarga trajectòria democràtica. Almenys, no se li nota en res. Seria una quimera pensar que se’n pogués recordar.
Seria molt bo que els personatges com vostè, que s’han involucrat fins al moll de l’ós en una dictadura, la franquista, i que van veure la “conveniència” de no votar la Constitució pel risc de ser acusats de perjuri, en haver jurat el 1966 els sagrats principis del Movimiento falangista, no sobreestimessin la seva legitimitat de donar ara consells. Que vostè els va jurar aquells principis! Seria una quimera pensar que ho poguéssim oblidar.
Vostè ens ve ara demanat que no ens apartem de la unidad española. Però què s’ha cregut? Vostè ja no és cap mena de referent per als catalans. Vostè ens acusa de perseguir quimeres. Però no ha tingut inconvenient de perseguir les seves quimeres: les reunions de dijous amb el Manolo Prado a la Zarzuela, les caríssimes caceres d’elefants africans, la seva vida de dandy totalment despreocupat dels terribles patiments del poble. Dons s’ha acabat. Seria una quimera pensar que no.
Vostè ha fet 30 anys tard. I ara és massa tard. Catalunya torna al seu vell camí, el d’abans d’arribar un avantpassat seu, sanguinari i carregat d’odi contra els catalans, que va assassinar les nostres institucions. Vostè ha fet tard. Només ha vetllat pels interessos dels espanyols. I nosaltres ni en som, ni en volem ser. Aquest poble renega de vostè. Per decència democràtica i per voler-se reconciliar amb la seva història.
Aquell metge, Sr. Juan Carlos de Borbón, a qui em referia al principi d’aquest escrit, no era sinó que el meu avi, Josep Trueta. I vostè no li va fer ni cas. En res. Vostè va seguir rodejat de franquistes, d’intolerants, de corruptes, i negadors de la nació catalana i no s’hi ha sentit incòmode. I ara n’ha d’acceptar les conseqüències. Catalunya marxa d’Espanya i de la seva lamentable monarquia. Vostè ja no ens pot amenaçar. Vostè ja no és ningú a Catalunya. Adéu.
Toni Strubell
Vostè ha fet 30 anys tard. I ara és massa tard. Catalunya torna al seu vell camí, el d’abans d’arribar un avantpassat seu, sanguinari i carregat d’odi contra els catalans, que va assassinar les nostres institucions. Vostè ha fet tard. Només ha vetllat pels interessos dels espanyols. I nosaltres ni en som, ni en volem ser. Aquest poble renega de vostè. Per decència democràtica i per voler-se reconciliar amb la seva història.
Aquell metge, Sr. Juan Carlos de Borbón, a qui em referia al principi d’aquest escrit, no era sinó que el meu avi, Josep Trueta. I vostè no li va fer ni cas. En res. Vostè va seguir rodejat de franquistes, d’intolerants, de corruptes, i negadors de la nació catalana i no s’hi ha sentit incòmode. I ara n’ha d’acceptar les conseqüències. Catalunya marxa d’Espanya i de la seva lamentable monarquia. Vostè ja no ens pot amenaçar. Vostè ja no és ningú a Catalunya. Adéu.
Toni Strubell
dijous, 10 d’octubre del 2013
"Zodiac", de Robert Graysmith
ZODIAC
.jpg)
Títol: Zodiac
Autor: Robert Graysmith
Any: 1985 (el copyright és de 1976)
Editorial: Alba Editorial (Alba Oscura), 2007
Edició: 2a
ISBN: 978-84-8428-333-1
Nº de pàgines: 389
Autor: Robert Graysmith
Any: 1985 (el copyright és de 1976)
Editorial: Alba Editorial (Alba Oscura), 2007
Edició: 2a
ISBN: 978-84-8428-333-1
Nº de pàgines: 389
Extraordinària obra d'investigació sobre l'assassí en sèrie més misteriós, extravagant i esmunyedís en la història criminal dels Estats Units. Un individu mai identificat que va assassinar a un nombre indeterminat de víctimes (preferentment dones) entre els darrers anys de la dècada dels 60 i els primers de la dècada dels 80. La seva signatura foren les cartes i criptogrames que va enviar a diferents redaccions de diaris de Los Angeles en les quals explicava les seves motivacions a l'hora de matar gent ("l'home és l'animal més perillós", va escriure Zodiac una vegada). Amb un llenguatge periodístic directe -no de bades Robert Graysmith treballava com a il·lustrador en el San Francisco Chronicle-, l'autor descriu amb detall els escenaris dels crims més significatius i els resultats més rellevants de les investigacions realitzades per la policia, sense entrar en exercicis retòrics a l'estil d'Emmanuel Carrère o Truman Capote. El mateix Graysmith va dedicar molts anys a investigar pel seu compte el misteri dels assassinats de Zodiac. El resultat d'aquella recerca és aquest llibre, el qual inclou un índex onomàstic i analític, a més de llistes de víctimes, armes utilitzades i altres detalls sorprenents provinents dels arxius de la policia.
Va ser Zodiac un únic assassí o foren vàries persones? Es coneixien entre elles o altres assassins van aprofitar la figura de Zodiac per emmascarar-se darrera de la seva signatura? Va mentir Zodiac atribuint-se assassinats que no va cometre? Aquest llibre és un complement ideal de la extraordinària pel·lícula de David Fincher "Zodiac" (2007). Tanmateix, l'obra de Graysmith ens permet endinsar-nos encara més en cada detall, cada pista dels assassinats d'aquest possible maníac sexual (o esquizofrènic paranoide). A més, aclareix l'aspecte més confús de la pel·lícula de Fincher (un recurs possiblement intencionat per part del director): les dues persones de qui se sospita amb més seguretat que podrien haver sigut Zodiac foren un estudiant de Biologia amb problemes d'habilitats socials i un altre relacionat amb el món del cinema com a projeccionista. Sigui com sigui, un va ser descartat per la policia i l'altre va morir per causes naturals poc abans de ser citat per declarar com a sospitós. Ni tan sols l'ADN ha servit per esbrinar un dels misteris més extraordinaris del món del crim.
"This is the Zodiac speaking..."
dijous, 3 d’octubre del 2013
dimarts, 1 d’octubre del 2013
"Das Goebbels-Experiment" (2005) [28/06/2013]
Baixada d'internet
Nota: 10(!)
Fitxa i enllaç a TotsRucs.cat: [ed2k] Doble documental. L'experiment Goebbels (2004)
Una veu en off llegint els seus diaris personals i cent-dotze minuts d'imatges d'arxiu. I res més. Això és Das Goebels-Experiment, segurament el millor documental que s'ha elaborat mai sobre la vida del doctor en filologia que fou mà dreta de Hitler i cap de propaganda. Capaç d'enamorar-se perdudament de la seva estimada Magda i d'odiar fins a la mort al pobleu jueu. D'estimar la seva família i d'assassinant tots els seus fills. Sense entrevistes, sense punts de vista. Un viatge a l'interior de la ment d'un monstre. O potser només un idealista que va voler portar els seus traumes i les seves rancúnies fins a les darreres conseqüències. La banalitat del mal. Imprescindible.
Una veu en off llegint els seus diaris personals i cent-dotze minuts d'imatges d'arxiu. I res més. Això és Das Goebels-Experiment, segurament el millor documental que s'ha elaborat mai sobre la vida del doctor en filologia que fou mà dreta de Hitler i cap de propaganda. Capaç d'enamorar-se perdudament de la seva estimada Magda i d'odiar fins a la mort al pobleu jueu. D'estimar la seva família i d'assassinant tots els seus fills. Sense entrevistes, sense punts de vista. Un viatge a l'interior de la ment d'un monstre. O potser només un idealista que va voler portar els seus traumes i les seves rancúnies fins a les darreres conseqüències. La banalitat del mal. Imprescindible.
"Phil Spector" (2013) [26/06/2013]
Phil Spector (David Mamet, 2013)
Nota: 8
Nota: 8
TV Movie produïda per HBO sobre els darrers mesos en llibertat del músic i productor Phil Spector, acusat d'homicidi i que actualment compleix una condemna de 19 anys a una presó nord-americana. Amb una posada en escena teatral, és tracta d'un producte servit en safata a l'Al Pacino més histriònic i extrem que coneixem, molt apropiat en aquest cas degut a la magnitud del personatge que interpreta: l'inventor del 'mur de so' i productor de mites com ara John Lennon o Leonard Cohen. Malgrat la participació de Helen Mirren en el paper d'una advocada, aquest film centra el seu interès en la figura extravagant d'Spector. Un homentage, en definitiva, als mites caiguts en desgràcia. Interessant.
"American Pie" (1999) [26/06/2013]
American Pie (Paul i Chris Weitz, 1999)
Baixada d'internet
Nota: 8
Baixada d'internet
Nota: 8
Comèdia teenager gamberra i provocadora ambientada en un junior college nord-americà i protagonitzada per un grup d'adolescents que busca sobreviure als rituals iniciàtics propis d'aquest context social. Malgrat pugui semblar una pel·lícula frívola, American Pie aborda temes de màxima preocupació entre els joves actuals -sexe, drogues, festa i prestigi social- i ho fa d'una manera contundent i humorística però sense deixar de banda la reflexió sobre la construcció d'una identitat individual pròpia, la supervivència en un món competitiu i la sempre difícil conviència intergeneracional. Òbviament no és una tesi doctoral sociòlogica, ni pretén ser-ho. Les escenes de sexe són hilarants i salvatges, amb la intenció de provocar el riure fàcil i escandalós entre el públic adolescent. Però és inevitable que les noves generacions se sentin atretes per algun d'aquests personatges. I que els més grans suspirin per un temps que ningú ha sabut aprofitar al màxim. Divertida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)