Nota: 8
Commovedora tragicomèdia iniciàtica sobre l'amistat entre el narrador de la història (en un flashback tan llarg com el film) i un amic discapacitat que li canviarà la vida per sempre més. Simon Birch transmet un missatge de coratge, joie de vivre i fe en la humanitat molt en la línia de Forrest Gump i d'altres produccions dels noranta que ara poden semblar una mica passades de moda, sobretot pel seu to de conte de fades (n'hi ha que pensen que tanta fe en les persones ens ha portat a la situació social que patim en l'actualitat). Tanmateix, aquesta pel·lícula basada en una novel·la de John Irving (que n'és també el coguionista) ens fa tornar, vulguem o no, als anys de la nostra infantesa per recordar aquells ésser diferents, més desvalguts, l'existència dels quals ens ha plantejat sempre molts dubtes sobre la nostra manera de ser i de comportar-nos, sobre la visió que tenim de la vida i dels valors socials que teòricament compartim. Potser aquesta història no commourà a tothom per igual (a mi sí). Potser molta gent la percebrà més aviat com pertanyent a l'època de It's a Wonderful Life (a mí, en certa manera, també). Tal vegada els semblarà massa "ensucrada", massa carregada de personatges angelicals i discursets moralistes, amb girs argumentals exagerats i fora de lloc. Sigui com sigui, amb la visió d'aquest film les persones sensibles rememoraran les emocions que sentim quan som uns infants. I recordaran tot el que deixem enrere amb el pas del temps, sobretot als amics que se'n van i que acabem oblidant. Les persones que no sentin res quan coneguin a Simon Birch, que s'ho facin mirar. Molt recomanable, encara que sigui per veure-la només una vegada.
