dissabte, 15 de maig del 2010
Un llibre interessant sobre urbanisme a la DDR
Ost-Berlin Und Seine Bauten: Fotografien 1945-1990
- Paperback: 196 pages
- Publisher: Wasmuth (Ernst) Verlag,Germany (October 2006)
- ISBN-10: 3803006619
- ISBN-13: 978-3803006615
- Product Dimensions: 10.7 x 9.1 x 0.8 inches
- Shipping Weight: 2.5 pounds
Die nach dem Zweiten Weltkrieg vollzogene Teilung Berlins und der Mauerbau hat in Ost-Berlin zu einem radikalen Bruch mit der architekturhistorischen Kontinuität geführt. Diese einmalige Situation, die Teilung einer Hauptstadt, in deren Struktur aus politischen Gründen massive Eingriffe vorgenommen wurden, begründet die Bedeutung des Bildbandes. Da Ost-Berlin im Brennpunkt des Kalten Krieges stand, erlangte die dortige Stadtplanung und Architektur für die Selbstdarstellung der gesamten DDR eine weit reichende, architekturhistorische Bedeutung. Der Bildband zeigt die Werdung Ost-Berlins aus den Trümmern, dem Abriss, der Wiederherstellung, der Erneuerung der Stadtstrukturen, bis hin zu Kultur-, Sport- und Massenwohnungsbauten in zum Teil völlig unbekannten Details. Vor allem die verworfenen und nie realisierten Planungen, die in Modellen und Zeichnungen überliefert sind, können zu einer neuen Gesamtschau der städtebaulichen Entwicklung der ehemaligen Hauptstadt der DDR beitragen. Die zum größten Teil erstmals veröffentlichten Fotografien sind dem ehemaligen Magistratsarchiv Ost-Berlins entnommen, das in die Architektursammlung der Berlinischen Galerie eingegangen ist. Die so unverkennbar besondere städtebauliche Entwicklung Ost-Berlins in Wort und Bild.
Disponible a Amazon.de:
Un alumne de secundària d'Alacant aconsegueix que el seu centre tanqui les portes
14/5/2010 16:44 h A ALACANT
Un institut suspèn les classes per l'actitud violenta d'un alumne
L'IES de Castalla pren la mesura ja que el jove ha ignorat les ordres d'expulsió
AGÈNCIES
ALACANT
L'Institut d'Ensenyament Secundari (IES) de Castalla (Alacant) s'ha vist obligat a suspendre les classes des d'ahir dijous fins dilluns que ve com a mesura preventiva davant l'actitud violenta d'un alumne i els seus pares. L'estudiant assisteix al centre malgrat l'expedient disciplinari que se li va imposar per expulsar-lo temporalment, segons ha explicat avui el director del centre, Juan Antonio Olmedo. ALACANT
El citat alumne, de 17 anys, ha protagonitzat al llarg del curs nombrosos incidents d'indisciplina, ofenses i agressions al professorat, que van motivar ja al desembre l'obertura dels procediments disciplinaris previstos per l'Administració per a aquests casos.
Amb la seva mare
La direcció del centre ha emès diverses ordres d'expulsió temporal de l'alumne, que, no obstant, no ha acatat aquestes mesures i ha seguit anant al centre en actitud agressiva i acompanyat per la seva mare.
"Davant aquesta situació que no podem tallar, legalment no tenim armes per resoldre aquest conflicte", ha explicat Olmedo, que ha lamentat que tant la Conselleria d'Educació com l'Ajuntament li han comunicat que "legalment no té competència per fer-lo fora del centre".
Suport total
La decisió de la direcció de l'institut compta amb el recolzament de la comunitat educativa. Així, unes 250 persones, entre el personal de l'institut, pares i mares dels estudiants i l'alumnat, han secundat aquest matí una concentració de protesta a l'entrada del centre, per reclamar una solució al problema.
La Conselleria d'Educació ha posat en marxa les mesures previstes per a aquests casos en el Pla Previ i ha informat dels fets la Fiscalia de Menors. Així mateix, l'Administració té pendent de resoldre un expedient pel qual se sol·licita el canvi de centre de l'alumne conflictiu.
El Periódico 14/05/2010
divendres, 14 de maig del 2010
L'empremta soviètica en Ost-Berlin (XIV): La reconstrucció després de la IIGM
Ost-Berlin Panorama- Fotografien aus den Jahren 1949-1952
Fotografia de la Marx-Engels-Platz l'any 1951, anomenada fins a aquell moment Schloss-Platz (20/04/1951)
Fotografia d'un escenari a l'aire lliure a Wuhlheide, l'any 1952 (04/05/1952)
La Rathausstrasse amb vistes a la Marienkirche de l'Alexanderplatz, l'any 1951 (20/04/1951)
La Pariser Platz l'any 1951 (21/04/1951)
Diese interessanten Panorama-Fotografien konnte man in der Zeit vom 1.11- 30.11.2008 im Rahmen des Monats der Fotografie in der Berlinischen Galerie ansehen. Sie stammen von einem Fotografen namens Tiedemann, der im Auftrag des Ost-Berliner Magistrats in den Jahren 1949- 1952 Stadtansichten von Ost-Berlin fotografierte.
Durch Klick auf die Bilder erhält man einen imposanten Panorama-Eindruck.
Pressetext zur Ausstellung:
SO WEIT KEIN AUGE REICHT - Berliner Panoramafotografien aus den Jahren 1949-52
Ein Schatz wurde aus den Tiefen des Archivs gehoben und erscheint nun in neuem Licht: Von Ostberlin existiert eine umfassende und zugleich außergewöhnliche foto-grafische Bestandsaufnahme der frühen 1950er Jahre.
Als der Krieg zu Ende war, die Enttrümmerung vorangeschritten und der Wiederaufbau einsetzte, entstand im Ostberlin der frühen 1950er Jahre eine bemerkenswerte foto-grafische Bestandsaufnahme. Im Auftrag des Magistrats der Hauptstadt der DDR dokumentierte ein Fotograf namens Tiedemann zentrale Schauplätze, aber auch andere Orte, die für die damalige Stadtplanung von Bedeutung waren. Den Pariser Platz oder das Schlossplatz-Areal hielt er ebenso fest wie die Baustelle des Walter-Ulbricht-Stadions oder eine Sand-Entnahmestelle an der Peripherie. Um die damalige Leere und Weite der zerstörten Stadt aber auch die erhaltenen urbanen Strukturen topografisch adäquat darzustellen, konzipierte der Fotograf durch den horizontalen Schwenk seines Apparates Bildfolgen, die in ihrer Zusammenschau Panoramen der verschiedenen Orte ergaben.
Welche bildnerische Qualität in diesen Aufnahmen steckt, hat nun eine Initiative des Berliner Fotografen Arwed Messmer an den Tag gebracht. Die einzelnen Sequenzen montierte er digital und schuf daraus großformatige synthetische Bildwelten, in denen das zerstörte Berlin als eine leere Bühne erscheint. So inspiriert wurde der in der Berlini-schen Galerie bewahrte Fundus an Fotografien der Ostberliner Bauverwaltung eine einzigartige Sammlung zur Architektur der DDR, dokumentiert in dem Band "Ost-Berlin und seine Bauten. Fotografien 1945-1990" neu gesichtet.
Das Projekt befindet sich an den Schnittstellen zwischen angewandter Stadtfotografie und einer medialen Praxis des Fotografischen, zwischen historischem Dokument und seiner ästhetischen Dimension, zwischen kollektiver Erinnerung und einer neuen Seherfahrung.
_______________________________________________________
Aquestes interessants fotografies panoràmiques van poder ser vistes entre l'1 i el 30 de novembre de 2008 en el Mes de la Fotografia de la galeria Berlinische. Són obra de Tiedemann, un fotògraf que va retractar alguns paisatges de la ciutat de Berlín Est entre els anys 1949 i 1952 en nom del magistrat de Berlín Oriental.
Fent clic sobre cada imatges s'obté una magnífica panoràmica.
Comunicat de premsa a l'exposició:
NO N'HI HA PROU AMB ELS ULLS - Berlín fotografies panoràmiques dels anys 1949-52
Un tresor trobat en el fons d'un arxiu surt ara a la llum pública: una col·lecció completa i única de fotografies de Berlín Est a la dècada de 1950.
Quan va finalitzar la guerra, la retirada de runes va suposar l'inici de la reconstrucció de la zona de Berlín Est. Va ser llavors, a la dècada dels anys 50, quan es va elaborar un recull de fotografies d'aquells indrets. En nom de la Municipalitat de la capital de l'Alemanya de l'Est, el fotògraf Tiedemann va documentar aquests treballs. En alguns casos aquestes fotografies van ser importants de cara a la planificació de l'antiga ciutat. Per exemple, la Pariser Platz, la zona de la Plaça del Castell, l'estadi Walter Ulbricht o un punt d'extracció de sorra a la perifèria. El fotògraf va ser capaç de captar el buit i la immensitat de la ciutat en ruïnes gràcies a l'eix horitzontal del seu sistema d'imatges, resultant un conjunt de visions panoràmiques de diversos llocs de la ciutat i una representació topogràfica de les estructures urbanes.
Una iniciativa de la fotògrafa berlinesa Messmer Arwed ha tret a la llum la qualitat visual d'aquestes composicions. Messner va reunir les seqüències individuals d'imatges i les va digitalitzar en format gran, de tal manera que les ruïnes de Berlin es presenten com un enorme escenari buit. Aquesta iniciativa va inspirar la conservació del cos de fotografies sobre la construcció Berlín, una col.lecció única de l'arquitectura de la DDR, documentata en el llibre "Berlín Oriental i els seus edificis. Fotografies 1945-1990".
El projecte s'ubica en un punt mitjà entre la fotografia aplicada i la pràctica urbanística amb mitjans fotogràfics, entre el document històric i la seva dimensió estètica, entre la memòria col·lectiva i una nova experiència visual.
Fent clic sobre cada imatges s'obté una magnífica panoràmica.
Comunicat de premsa a l'exposició:
NO N'HI HA PROU AMB ELS ULLS - Berlín fotografies panoràmiques dels anys 1949-52
Un tresor trobat en el fons d'un arxiu surt ara a la llum pública: una col·lecció completa i única de fotografies de Berlín Est a la dècada de 1950.
Quan va finalitzar la guerra, la retirada de runes va suposar l'inici de la reconstrucció de la zona de Berlín Est. Va ser llavors, a la dècada dels anys 50, quan es va elaborar un recull de fotografies d'aquells indrets. En nom de la Municipalitat de la capital de l'Alemanya de l'Est, el fotògraf Tiedemann va documentar aquests treballs. En alguns casos aquestes fotografies van ser importants de cara a la planificació de l'antiga ciutat. Per exemple, la Pariser Platz, la zona de la Plaça del Castell, l'estadi Walter Ulbricht o un punt d'extracció de sorra a la perifèria. El fotògraf va ser capaç de captar el buit i la immensitat de la ciutat en ruïnes gràcies a l'eix horitzontal del seu sistema d'imatges, resultant un conjunt de visions panoràmiques de diversos llocs de la ciutat i una representació topogràfica de les estructures urbanes.
Una iniciativa de la fotògrafa berlinesa Messmer Arwed ha tret a la llum la qualitat visual d'aquestes composicions. Messner va reunir les seqüències individuals d'imatges i les va digitalitzar en format gran, de tal manera que les ruïnes de Berlin es presenten com un enorme escenari buit. Aquesta iniciativa va inspirar la conservació del cos de fotografies sobre la construcció Berlín, una col.lecció única de l'arquitectura de la DDR, documentata en el llibre "Berlín Oriental i els seus edificis. Fotografies 1945-1990".
El projecte s'ubica en un punt mitjà entre la fotografia aplicada i la pràctica urbanística amb mitjans fotogràfics, entre el document històric i la seva dimensió estètica, entre la memòria col·lectiva i una nova experiència visual.
_______________________________________________________
Landesmuseum für Moderne Kunst, Fotografie und Architektur
Stiftung öffentlichen Rechts
Alte Jakobstraße 124-128
10969 Berlin
Tel. +49 30 789 02 600
dimarts, 5 de gener del 2010
Rússia: estiu de 2006 (V)
1r dia
Travesso la Plaça Roja, vorejo la Catedral de San Basili, segueixo pel Pont Bolshoi Moskvoretskiy i just al començament del pont em dono la volta: la vista és impresionant! El Kremlin a la meva esquerra, el riu Moskova a sota, les restes de l'Hotel Rossia a la dreta, els edificis gegants d'Stalin sobresortint per tot arreu. Possiblement aquesta és una de les visions més impactants de la ciutat...
Mapa de la zona del riu Moskova a prop de la Plaça Roja. El punt vermell indica la meva posició
Fotografia antiga del Pont Bolshoi Moskvoretskiy, amb l'Hotel Rossia al fons
Situat al començament del pont i de cara a la Plaça Roja, a la meva esquerra contemplo les muralles del Kremlin esteses al llarg del riu. En primer terme, la Torre Beklemisevskaya
A la imatge superior (presa durant el viatge), s'observa com més enllà de les muralles del Kremlin treu cap una de les 'germanes' d'Stalin i la Catedral de Crist Salvador.
La imatge inferior correspon al mes de maig de 1964, quaranta-dos anys abans. Com es pot observar, poques coses han canviat, excepte la presència de la Catedral (Font: http://www.sovietmoscow.ru/)
Deixant la Plaça Roja a la meva esquena, a l'esquerra del pont es pot contemplar un altre edifici gegant, just a la riba del riu Moskova
Aquell estiu encara es poden observar les ruïnes de l'Hotel Rossia que tot just està essent enderrocat. Un colós dels anys 60 que diu adéu a la ciutat. Es troba a la mateixa riba que el Kremlin, a l'altra banda del Pont Bolshoi Moskvoretskiy
L'enderroc permet intuir les habitacions que en altres temps havien donat aixopluc a milers de persones que visitaven l'URSS. Ideòlegs del comunisme que assistien a congressos i conferències sota l'empara de l'Estat Soviètic. En molts casos, aquest visitants foren escrupulosament vigilats pels serveis de seguretat del KGB. Aquest hotel tenia fama de disposar d'un complicat sistema d'escoltes que s'estenia per totes les seves habitacions
La torre de l'edifici neo-constructivista tenia una de les vistes més impressionants de la ciutat de Moscou. Sota la paraula "Rossia" es poden llegir els serveis que oferia l'hotel: ресторан, кинотеатр, ...
dilluns, 4 de gener del 2010
L'empremta soviètica a Ost-Berlin (XIII): Außenministerium der DDR
Das Ministerium für Auswärtige Angelegenheiten (Außenministerium) in Ost-Berlin
Avui dia resulta molt difícil trobar fotografies de l'edifici del Außenministerium, el Ministeri d'Afers Exteriors de l'RDA. estava situat just al davant del Palast der Republik i al costat del Staatsratsgebäude. Va ser enderrocat molt ràpidament després de la caiguda del mur de Berlín. Hores d'ara encara no entenc aquesta immediatesa en la demolició d'un edifici com aquest (el Palast der Republik li va sobreviure quinze anys). Potser té relació amb la sobtada desaparició de l'RDA a l'octubre de 1990 i la supressió de totes les ambaixades germanorientals d'arreu del món.
A la següent fotografia no apareix el Außenministerium de la DDR. De fet, quan es va fer la foto aquest edific ja feia uns quants anys que havia estat enderrocat. El que es veu a la imatge (just enmig, amb tres columnes) és l'actual Haus am Werderschen Markt, on es troba la seu de l'Oficina Federal de Relacions Exteriors. A l'esquerra de la fotografia es pot observar l'antic edifici del Zentralkomitee ZK del Politbüros del SED. En l'actualitat forma part del Außenministerium de la nova Alemanya unificada, el Ministeri de Relacions Exteriors.
dissabte, 21 de novembre del 2009
Rússia: estiu de 2006 (IV)
1r dia
La pluja confereix al paisatge urbà un aspecte melangiós. Tot és allà, tal com ho havia imaginat des de la meva adolescència. Però la Plaça Roja roman tancada, no es pot passejar pel centre, s'ha de voltar per davant dels Magatzems Gum. Aquesta llunyania física és també un distància simbòlica vers tota aquella part de la història amagada durant molts anys. Des d'aquesta perspectiva contemplo extasiat el Mausoleu de Lenin, les muralles vermelles del Kremlin, les torres, les llambordes... tot... i rememoro imatges vistes per la televisió o construïdes per la meva imaginació...
El Mausoleu de Lenin, amb la Torre Spasskaia o del Salvador al fons (Pietro Antonio Solari, 1625)
De nou el Mausoleu de Lenin, ara amb un entorn més solitari que en altres èpoques
Canvi de guàrdia en el Mausoleu de Lenin. En l'actualitat aquest ritual ja no es realitza en aquest lloc sinó davant del Monument al Soldat Desconegut, uns metres més cap al nord
Un gos jeu en terra . Ningú no li diu res, ni tan sols la policia. És una imatge curiosa
La Necròpoli de la Plaça Roja, on romanen les restes de tots els mandataris de la URSS, excepte les de Nikita Serguéievitx Khrusxov, enterrades en el cementeri de Novodèvitxi. En aquesta necròpoli de la Plaça Roja es troba la tomba del periodista nord-americà John Reed, però soc incapaç de localitzar la placa amb el seu nom. També veig allà les tombes d'Stalin, Iuri Gagarin, Andròpov...
De nou, el Mausoleu de Lenin, davant de la muralla i el Senat del Kremlin
La Militzia, la temuda i respectada policia moscovita
Vista del Museu d'Història de l'Estat, ara per la banda de la Plaça Roja
La Torre Spasskaia o del Salvador. Des de l'any 1625 llueix el famós carilló de deu campanes
La Catedral de Sant Basili. El seu nom és realment Catedral de la Intercessió de la Mare de Déu en el Monticle (Собор Покрова что на Рву). La seva construcció va ser encarregada per Ivan el Terrible i va durar sis anys, entre el 1555 i el 1561. El tsar va commemorar d'aquesta manera la conquesta de Kazan i la derrota dels tàrtars. Es diu que, una vegada finalitzada l'obra, Ivan el Terrible va ordenar que deixessin cec a l'arquitecte Pòstnik Iàkovlev perquè mai més pogués erigir una església més maca que la dedicada a Sant Basili
Els famosos i llarguíssims passos zebra de la Plaça Roja. Quan el recinte roman tancat la policia obliga els vianants a circular per aquestes línies. A la dreta, els Grans Magatzems GUM, antics magatzems estatals
El misteri del gastrònom desaparegut (5a part)
20/11/2009 EL GURMET DESAPAREGUT DURANT SIS MESOS PASSA ELS DIES JUGANT A ESCACS EN UN PARC
Pascal Henry malviu a Ginebra sense casa ni feina
EDWIN WINKELS
BARCELONA
No té casa, feina ni diners. Gairebé un any després de posar fi a la seva voluntària i enigmàtica desaparició, el gurmet suís Pascal Henry és un sense sostre a la seva pròpia ciutat, Ginebra. Un programa de la televisió francesa, Prise directe, va dedicar aquesta setmana un dels seus reportatges a l'home que es va fer famòs quan va interrompre l'estiu del 2008 la seva ruta de 68 dies pels 68 restaurants del món amb tres estrelles Michelin i desaparèixer sense deixar rastre després de sopar a El Bulli.
Molt més prim, amb uns 20 quilos menys, Henry sol passar els dies en un lloc que ja freqüentava abans d’emprendre la seva particular Ruta 68 el maig de l’any passat: gairebé cada dia es presenta al cèntric parc de Bastions de Ginebra, on passa les hores jugant en algun de la dotzena de taulers d’escacs gegants pintats a terra a l’entrada del parc. Assegut en una cadira, elabora els seus moviments i estudia els del rival, o simplement és un dels molts espectadors d’algunes de les altres partides que s’estan jugant.
SENSE CÀMERES // Quan Pascal Henry va observar la càmera del canal France2 que l’enfocava des de la distància, es va aixecar sobtadament de la cadira, va pujar les escales en una part lateral del parc i va desaparèixer darrere dels arbres. Poc després, l’equip de reporters el va abordar al carrer, ja amb una càmera oculta, per fer-li preguntes sobre la seva desaparició i la seva vida actual. Henry explicava que no té família, ni feina, que rebutja l’actual societat de consum i que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Tot i així, l’últim any ha concedit diverses entrevistes per explicar què el va portar a esfumar-se a la matinada quan, el 12 de juny de l’any passat, encara no havia pagat la factura d’El Bulli, el restaurant número 42 del seu recorregut gastronòmic pel món. Encara que ja no té relació ni tan sols amb els amics del passat, com ara el matrimoni amb qui vivia als afores de Ginebra, es va sincerar amb el seu amic Jacques Perrin, un comerciant de vins que en el seu dia va alertar al seu bloc de la desaparició de Henry.
«Des de feia una setmana no em trobava gaire bé. Cada dia anava perdent la il·lusió per allò que estava fent. Quan a El Bulli una periodista espanyola va demanar la meva targeta de visita, vaig anar al cotxe a buscar-la. Em vaig asseure al volant. Em vaig quedar tres minuts esperant així... Vaig girar la clau i vaig desaparèixer en la nit. Va ser un gran forat negre».
Durant mesos va fer voltes amb el seu cotxe llogat, on també dormia. Dubtava si refugiar-se en un monestir durant un temps. No va reaparèixer fins al desembre. Des d’aleshores, no ha trobat feina, casa ni un lloc en la societat. Va col·laborar amb algun reportatge periodístic en un restaurant, va dir que seria un bon sommelier. «Per a la gent és difícil entendre’m, no puc explicar per què faig el que faig». Està sol, diu. Molt sol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)